El barceloní Enric Cervelló és el nou cap de l’Àrea Bàsica Policial de Sabadell des de fa un parell de mesos. Substitueix Roger Sales, qui ha encapçalat la comissaria de Sabadell durant prop d’un any i mig. Cervelló és graduat en Sociologia i arriba des de l’ABP de Sant Andreu de Barcelona.
Sense vincles amb Sabadell ni el Vallès, Cervelló va coneixent el territori mica en mica i assegura que entre les seves prioritats hi haurà la proximitat i la comunicació. Respecte els nivells delinqüencials de Sabadell, assegura que no hi ha res especialment preocupant, en la línia dels que tenen les ciutats de característiques similars. De tot plegat en parla en aquesta entrevista des del seu despatx a la comissaria de la carretera de Prats.
Com va la seva adaptació a Sabadell i la seva demarcació?
De moment molt bé. És un repte que se m’ha encomanat i tinc molta il·lusió i l’entomo amb molta empenta. Estic coneixent l’ABP Sabadell i tots els municipis que inclou (Sabadell, Santa Perpètua, Castellar, Sentmenat, Sant Quirze, Sant Llorenç Savall, Gallifa, Palau-Solità i Plegamans i Polinyà). Estem saludant i coneixent tots els alcaldes, les policies locals i els agents socials que intervenen en temes de seguretat.
Coneixia molt poc de Sabadell però ha voltat bastant per diverses policies del territori català i sabrà veure ràpidament les identitats i singularitats de cada territori. Què li ha cridat l’atenció fins ara?
La professionalitat dels agents que treballen a l’àrea policial, la predisposició i l’actitud de servei que tenen. Els veïns de Sabadell i la resta de poblacions poden estar contents perquè tenen un gran equip humà vetllant per la seva seguretat. I les relacions amb les policies locals i els altres estaments com la Policia Nacional o la Guàrdia Civil són molt bones i fluides. I entenem que seguiran sent així.
Quina és la seva formació acadèmica?
Sóc graduat en Sociologia.
Què li va cridar l’atenció de la policia?
La voluntat de servei, treballar pels altres. És el que normalment atrau per treballar-hi.
Vostè és el quart intendent de l’Àrea Bàsica Policial de Sabadell en poc més de dos anys. Si un equip de futbol canvia quatre vegades d’entrenador en dos anys diríem que no funciona. Això és així a la policia?
La problemàtica és un tema d’estructura. Necessitem per diferents funcions moure persones a diferents llocs. Des de la prefectura es treballa i ens demanen ressituar-nos en un lloc o un altre. Però això no té perquè afectar en res perquè no fem grans canvis i mantenim una línia que marca la direcció política, la prefectura del cos.
Quin seria el seu principal objectiu mentre sigui intendent?
A hores d’ara, consensuat també amb els que tenien abans, és mantenir la proximitat, que ja és bona amb la ciutadania, augmentar-la si és possible i millorar les relacions amb la ciutadania. Tenim molt interès en explicar-nos: sabem com són els fets delictius i els modus operandi... i volem explicar-ho a la ciutadania perquè el ciutadà tingui la mateixa informació que nosaltres. Així fent un petit gest poden maximitzar la seva seguretat. Només sent conscient de petites coses poden estar més segurs. Per exemple ara ha vingut el nadal i anem a comprar en cotxe al centre comercial i després anem a sopar. Una cosa important és enlloc de deixar tot al maleter i després anar a sopar, val més anar-ho a deixar a casa o anar a sopar amb les bosses enlloc de deixar-les al vehicle. Aquestes petits mesures es poden extrapolar a altres aspectes que es treballen amb les Oficines de Relació a la Comunitat a través de les associacions de veïns o els eixos comercials.
En la seva opinió com va d’efectius aquesta comissaria? L’alcaldessa de Sabadell denuncia la manca d’efectius.
Ja ho ha reconegut el conseller que estructuralment tenim un dèficit. Durant sis anys no hi han hagut promocions de mossos i hi ha dèficit. L’alcaldessa de Sabadell ho ha vist, com la de Barcelona, i ho reclamen, però el conseller ja ho ha reconegut. Tenim 500 Mossos a l’escola, hi ha una promoció de 750 i se n’està fent una altra més de 750. En un període relativament curt tindrem 2.000 mossos més als carrers.
A l’ABP de Sabadell hi ha municipis molt diferents, des de Sabadell a Gallifa. En general les alcaldies dels municipis menys poblats es queixen que es veu poca policia als seus municipis. Així ho fa per exemple l’alcaldessa de Sant Quirze.
Estem intentant fer més proximitat, sigui amb patrulles mixtes amb policies locals als mercats o altres espais, i volem que es visualitzi més la nostra presència.
Una de les especificitats d’aquesta zona és que els jutjats són dels més saturats d’Espanya. Afecta d’alguna forma els procediments judicials oberts?
Entenc que no. Tenim molt bona relació amb el jutjat i m’estic presentant als diversos jutges d’instrucció i no hem notat cap problema amb el jutjat.
Una problemàtica a tot el territori són les plantacions de marihuana a diversos domicilis o naus industrials. Què estan fent vostès per tenir localitzats els espais i atacar aquest fenomen?
Ho ataquem des de tres vessants: rebem informació sobretot a través dels veïns, investiguem si veritablement està passant i posteriorment actuem en conseqüència. Però no és un problema de Sabadell ni veig que pel volum que hi ha sigui diferent del que passa a qualsevol altre lloc. Jo vinc de Barcelona i allà també es dona aquesta casuística.
Aquest 2019 va haver-hi una agressió sexual, una violació múltiple, que va generar una gran alarma a Sabadell. En els darrers anys hi ha més denúncies d’agressions sexuals. És perquè hi ha més agressions o perquè es denuncia més?
L’avantatge és que hem visibilitat més la problemàtica, agafem les denúncies amb més facilitat, estem tots més implicats en lluitar contra la violència de gènere. Crec que els números aniran pujant encara durant un temps.
Què fan des del cos per prevenir aquestes conductes de violència sexual?
Moltes xerrades i conferències a diferents nivells, des d’instituts fins associacions de veïns. Expliquem exactament els procediments que es poden fer servir, que entenem que qualsevol persona té dret a discrepar però en cap cas es pot arribar a les agressions.
El cos de Mossos d’Esquadra tenim un servei del grup d’atenció a la víctima, format per un agent i dos sergents, i pot venir qualsevol persona a consultar sobre violència de gènere. En cap cas és un requisit previ posar denúncia. Es pot venir a consultar tranquil·lament, s’explicaran els passos, no hi ha cap inconvenient si no es vol denunciar perquè entenem que la persona denunciant ha de ser conscient del que implica. Venir no implica ni nosaltres li demanarem que denunciï. És un servei evidentment confidencial.
A finals de desembre ha fet sis mesos d’un homicidi al carrer Gràcia de Sabadell, que també va generar alarma social. Com està la investigació?
No parlem d’investigacions en obert i a més tampoc la portem, perquè ho porten els serveis centrals. No ens reportaran informació fins que hi hagi novetats.
És habitual que s’allargui diversos mesos l’aclariment d’un homicidi com aquest?
Pot ser normal. Cal portar el temps que sigui necessari, tenir les proves amb la qualitat suficient perquè el jutge les tingui en compte.
Els preocupa que aquesta sensació de lentitud pugui generar inseguretat o sensació d’impunitat?
Les investigacions necessiten temps i si les investigacions es fan seriosament són positives. Hem de tenir clar com ha anat tot i les presses mai porten a bon terme. Si volem ser rigorosos cal prendre el temps que sigui necessari.
Pel que fa als números, Sabadell és més, igual o menys segura que la resta de municipis similars?
Els nivells delinqüencials estan en termes normals. No ens hem de preocupar per cap aspecte en concret. Això no vol dir que no hem de reballar per reduir els efectes però no hi ha cap problemàtica especial.
A la ciutat hi ha hagut una certa polèmica perquè la Policia Municipal comprarà pistoles Taser. Els Mossos de Sabadell en tenen?
Sí les tenim, i el seu ús està protocolaritzat pel Parlament. Tenim tot un protocol estricte de com s’han de ser servir.
A les protestes per la sentència del procés hi ha hagut moltes manifestacions a Sabadell, no del nivell de Barcelona, però algunes amb actuacions policials. Alguns col·lectius consideren que hi ha hagut violència policial. Han estudiat les queixes i les actuacions?
Estudiem totes les actuacions que fem en ordre públic. Les revisem i les mirem. Internament si veiem que hi hagut alguna mala praxi procedim d’ofici. Les [actuacions policials] que hi ha hagut a Sabadell les he vist i no m’ha semblat que hi hagués cap tipus de desviació. De totes maneres els jutges també ens fiscalitzen. Si es troba que hi ha alguna mala praxi, segurament haurem de donar explicacions, com no pot ser d’una altra manera.
Tothom té dret a manifestar-se en qualsevol moment però el que sí que demano és comunicar-ho perquè es pugui preveure un dispositiu de seguretat perquè ningú no prengui mal. La majoria de manifestants no volen llençar objectes contra la policia ni té cap interès de vulnerar cap propietat privada ni malmetre res. Simplement expressar el seu desacord. Però si hi ha un grup petit de persones que traspassen les línies la policia es veu obligada a actuar.
Els mossos de l’ABP de Sabadell no tenim cap interès en fer ordre públic. Jo no m’he ficat a mossos per treballar l’ordre públic. El temps que el dediquem a ordre públic es treu a seguretat ciutadana, a perseguir els que roben, els que furten, ens treu temps a atendre les persones que pateixen la violència de gènere, a la gent que pateix discriminació per ser minories… són tasques a les que ens hem de dedicar i no ho podem fer si ens hem de dedicar a fer ordre públic. Tothom es pot manifestar en un país democràtic com el nostre però si ho fem dins d’un ordre tots ens sortim beneficiat.
Si vostè posa tan èmfasi en la necessitat de comunicar les manifestacions, entenc que ho fa perquè no sempre es comunica.
Hi ha col·lectius que no ho fan. Els hem explicat, perquè tenim l’oficina de relacions amb la comunitat, que parla amb tothom. Que els diem que cal comunicar i si no es comunica es demana un responsable i a vegades quan s’identifica algú a les manifestacions és per aquest motiu i cal fer una proposta de denúncia. Si està comunicada la manifestació ja no hi ha proposta de denúncia.
Diversos col·lectius socials com les plataformes d’afectats per la hipoteca denuncien més contundència policial en els darrers mesos. Què hi diuen?
Parlem amb tothom i ells poden parlar amb nosaltres. Els procediments de desallotjament sempre són igual. El jutge ens comunica que s’ha de fer fora algú, que cal desallotjar, i mirem de fer-ho de la millor manera possible. Enviem algú a comunicar que tal dia haurem de venir i haurà de ser fora. SI no té recursos, parlem amb l’ajuntament per donar un recurs, si cal social o temporal, sobretot si hi ha menors. I per això anem amb temps per avisar que tal dia hauran de ser fora. I si cal anem més d’un cop. Però si arribat el dia anem amb la comitiva i el jutge ens ordena que han de marxar, intentarem procedir de la millor manera i esperant que ningú no prengui mal , però hem de donar compliment a l’ordre del jutge.
Després d’uns anys amb la imatge del cos de Mossos d’Esquadra més protegida, senten que estan de nou sota la palestra com fa uns anys?
No. Els més crítics amb les nostres actuacions som nosaltres mateixos. Ens agrada mirar i corregir i si podem aprendre de cada actuació aprenem i intentem rectificar, si cal fer-ho. El que també ens agrada és explicar quin és el nostre procediment.
