El jurat dels Premis Ángel Herrera, guardons que anualment concedeix la Fundació San Pablo CEU, va entregar la setmana passada els Premis a l’Excel·lència d’enguany. Una sabadellenca de 21 anys, Itziar Adell Peña, ha estat una de les tres guanyadores de la XXII edició quant a millor alumna de psicologia.
L’estudiant es troba en el penúltim curs del doble grau Psicologia-Criminologia a la Universitat Abat Oliba. En parlem amb ella aquest dimecres.
En primer lloc, Itziar, ens has de resoldre l’interrogant que s’ha desvetllat en la ment de tots els estudiants; la pregunta del milió: com t’ho has fet per ser la millor alumna, en la teva branca, dels tres diferents Centres d’Estudis Universitaris (CEU) que hi ha arreu d’Espanya?
Dedicant-hi hores, hores i més hores. Aquestes, però, no comencen amb massa antelació, ja que he de reconèixer que no sóc la persona més organitzada del món. Tanmateix, sí que tinc força de voluntat i quan m’hi poso, m’hi poso de veritat: sense ordinador, sense soroll i, evidentment, sense mòbil. A més, durant l’estona d’estudi em marco uns objectius que he d’aconseguir abans d’una hora fixada. Per exemple, de 6 a 7 de la tarda m’he d’estudiar de la pàgina 20 a la 25. Llavors, ho deixo tot menys els apunts i clavo colzes.
M’imagino que tants esforços i hores d’estudi sumades, et resten temps d’oci i vida social…
La veritat és que no, o no molt. És a dir, mai he deixat d’estar en contacte i de passar estones amb la meva família o amics per estar estudiant.
Així doncs, tu no ets d’aquelles estudiants que ‘fan la mudança’ a la biblioteca o ‘diuen adéu al món’ durant l’època d’exàmens?
No. Sempre he pogut compaginar bé les dues coses sense que una aixafi l’altra. No sóc partidària dels empatxos de continguts. Prefereixo estudiar bé una hora, prendre’m un quart d’hora de descans per fer activitats que em facin desconnectar, com anar donar una volta o escoltar música, i després tornar-m’hi a posar una altra hora.
Veig que segueixes un horari completament estructurat. A l’hora d’estudiar ets tan disciplinada en tots els aspectes?
Sí. Necessito silenci absolut, estar allunyada de qualsevol distracció, com el mòbil, la televisió o l’ordinador, un espai adequat, haver anat a totes les classes, haver redactat els apunts a la meva manera…
Concentració, ordre i constància, bones pautes. Sempre t’han aportat tants bons resultats?
Sí. De fet, si no hagués estat pel meu expedient acadèmic, no hauria pogut entrar a la Universitat Abat Oliba. Quan vaig acabar el Batxillerat, volia fer el doble grau de psicologia i criminologia. Tanmateix, només hi ha dos centres en tot Espanya que l’imparteixen: el CEU de San Pablo a Madrid i el CEU de l’Abat Oliba a Barcelona. Així doncs vaig sol·licitar una beca que podia abonar-me el 75 o el 100 per cent dels estudis. Al final, la Universitat em va pagar els cinc anys complets del doble grau.
A part d’un reconeixement dels teus mèrits acadèmics, què significa per a tu haver guanyat el Premi a l’Excel·lència de la Fundació Universitària San Pablo CEU?
Per una banda, l’oportunitat de tornar el vot de confiança que va donar-me la universitat en atorgar-me la beca que t’acabo d’explicar. Ha estat com demostrar-los que la inversió que van fer amb mi ha valgut la pena.Per altra banda, en l’àmbit personal, m’ha ajudat a sentir-me més autosatisfeta. Sóc una persona molt exigent amb mi mateixa i sempre em demano més. El fet de guanyar un premi a la millor alumna en psicologia m’ha fet adonar-me de tot l’esforç que hi he dedicat i que els “baixons” quan un examen no em va bé no són necessaris perquè no són representatius. Diguem que m’ha ajudat a equilibrar la meva exigència amb l’autoavaluació.
El premi d’excel·lència també recompensa als professors. Independentment dels criteris de valoració que segueixi el jutjat d’Ángel Herrera, què és per a tu un bon professor?
Un bon mestre és aquell qui gaudeix ensenyant. Qui es queda la plaça per vocació i no per obligació. Les ganes del professor es transformen amb la motivació de l’alumne. Així com es nota quan a un estudiant no li agrada la carrera o l’assignatura, a un professor se li nota quan fa una classe amb ganes o sense.
Què és per a tu fer una classe amb ganes?
Que no es quedi amb la simple teoria del Power Point. Que et posi exemples, que et faci viure experiències, que dinamitzi la classe…
Com vas viure l’entrega de Premis? Era la teva primera vegada?
Sí. La Universitat ens va pagar el viatge a Madrid als alumnes i professors guanyadors. No coneixia a cap d’ells. No som molts, però jo només vaig a la uni per anar a classe, per tant, només em relaciono amb els de psicologia i criminologia. Respecte al Premi, hi ha una anècdota força graciosa…
Endavant!
El dia que sortien els guanyadors, un company de classe em va felicitar. Jo no en sabia el motiu… no era el meu aniversari ni tampoc el meu sant. Estranyada, li vaig preguntar per què em felicitava i, llavors, va ser quan ell em va anunciar que havia guanyat el Premi a l’Excel·lència. Uns dies més tard, la Universitat sí que em va enviar un correu electrònic donant-me la notícia i l’enhorabona. No m’ho hauria imaginat mai així… va ser graciós!
Creus que les pautes del bon estudiant, que hem comentat abans, i les del bon professor són equiparables a tots els estudis, o ‘lletres i números’ són tan diferents que necessiten un modus operandi diferent?
Jo crec que són equiparables. En primer lloc, l’ésser humà, independentment del que estudiï, baixa els nivells de concentració superada l’hora o l’hora i mitja. Per tant, tant les classes com els intervals d’estudi han de durar el mateix. En el cas dels estudiants, la garantia d’una bona concentració és un element imprescindible en tots els casos, i per tant, tots hauran de seguir més o menys les mateixes pautes per aconseguir-la.
Per altra banda, els professors també expressaran les seves ganes amb la matèria a través de les classes. Un professor que es limiti a llegir el que va posar al Power Point de fa 5 anys, per exemple, no serà un bon professor ni amb les carreres del científic ni amb les del social.
El Premi d’Excel·lència ofereix una tauleta als millors estudiants i 1.000 euros als millors docents. Creus que, tractant-se del mateix premi, les dotacions també haurien de ser les mateixes?
No, crec que als alumnes ens han donat una tauleta per adequar-lo més a les nostres necessitats. És un aparell que segur que utilitzarem i que ens pot ser molt útil tant dins com fora de l’aula. A més, jo per exemple, no en tenia cap i em serveix, en canvi si m’haguessin donat mil euros potser no sabria que fer-ne.
L’any que ve acabes el doble grau. Ja saps en què et vols especialitzar?
Més o menys. Tot i que la psicologia clínica m’agrada molt, crec que faré un màster en psicologia jurídica, ja que és el millor enllaç de la psicologia amb la criminologia. Tot i això, quan acabi les pràctiques que he començat just avui suposo que ho tindré més clar.
