Joan Jubany és el germà de l’Helena, la jove bibliotecària assassinada a Sabadell l’any 2001. Encara no s’han identificat els culpables, però després de 15 anys de silenci ara el cas torna a fer soroll pel carrer i la pudor de socarrim reapareix.
L’advocat de la família Jubany va sol·licitar la reobertura de la causa judicial fa un mes perquè ja poden aportar noves proves per a la investigació, que és el que demanava el jutge per aixecar el sobreseïment. En aquesta entrevista, Joan Jubany avança alguns detalls sobre aquestes últimes evidències i dóna la seva opinió sobre alguns dels actors involucrats en aquest cas.
De quin tipus de “noves proves” estem parlant? Són declaracions i testimonis que han rebut a través del web que la família Jubany va habilitar amb aquesta finalitat o són unes altres anàlisis pericials dels anònims que va rebre l’Helena uns mesos abans del crim?
No entraré molt en detall perquè no les podem pas revelar, però són testimonis, indicis i proves materials que desmunten la coartada de Santiago Laiglesia. De moment, encara no podem aportar proves sobre les coartades de la resta de sospitosos.
Però creu que més endavant també les podrien desmuntar?
Probablement. Per això hem sol·licitat la reobertura de la causa; perquè entenem que llavors el jutge designarà un cos policial, nosaltres hem proposat que siguin els Mossos d’Esquadra, que començarà a investigar. Per tant, el primer pas per desmuntar la resta de coartades és que es reobri el cas. De moment estem en un moment d’impàs perquè el jutge encara ens ha de respondre la petició que li vam fer fa un mes.
En quina mesura les noves proves contradiuen la versió de Laiglesia? El desbanquen total o parcialment?
Totalment. Tot el que va declarar és mentida i ara hi ha proves que ho demostren.
Pel que fa als testimonis que presenten com a noves proves, són persones que parlen ara per primera vegada o bé testimonis que ja figuren en el sumari inicial però han volgut ampliar les seves declaracions?
Són persones que parlen ara per primera vegada i aporten nous indicis i testimonis. Tot i que no totes, gran part d’aquestes declaracions ens han arribat a través del web que vam habilitar amb aquesta finalitat; que, per cert, segueix obert.
A qui assenyalen aquestes veus?
Amb això estem on sempre. Tot són especulacions. Nosaltres podem imaginar què va passar a partir de les proves que tenim, però la veritat només la saben els assassins. No som partidaris de difondre especulacions perquè confiem que acabarem sabent la veritat.
Però tant la família Jubany com la família Careta sempre heu sospitat de Santiago Laiglesia. En el programa Crims de TV3, un dels policies que va seguir de prop la investigació d’aquest cas també va afirmar sense embuts que l’autor material dels fets era el company sentimental de Muntsa Careta, la presumpta culpable segons el jutge. Per què creu que el jutge va seguir una hipòtesi diferent de la de tota la resta? Per què tots penseu A i el Manuel Horacio és l’únic que pensa B?
A parer nostre, perquè era el mateix jutge qui sabotejava la investigació. Sempre ens ha frustrat l’actitud misògina i orgullosa que va mantenir durant tota la instrucció. Tot i els errors que va cometre, mai va mostrar la voluntat d’arreglar-los.
Hi ha alguns detalls que, certament, fan pensar que aquest crim es tracta d’un feminicidi: la víctima és una dona, el jutge només ordena fer proves cal·ligràfiques a les dues dones imputades i són elles mateixes les úniques que entren a presó. Tanmateix, també hi ha la hipòtesi que la mort de l’Helena va ser el resultat d’un joc que se’n va anar de les mans. Què creu vostè?
Depèn. Quan se subministren somnífers a una persona i es llença el seu cos per un quart pis, no podem parlar d’un joc. Però sí que és cert que en els anònims, que estan estretament vinculats a l’assassinat de l’Helena, es pot percebre un to amable i amistós per enganyar-la. Per tant, per mi són les dues coses: feminicidi perquè la víctima és una dona, i una mena de joc amb moltes cometes perquè la intenció a l’hora d’escriure els anònims sembla que no és la de matar-la.
En el seu moment no es va qualificar de feminicidi perquè no hi havia la mateixa consciència i sensibilitat en aquest tema com ara, però no hi ha dubte que ho és.
Les noves proves podrien respondre la pregunta anterior? Hi ha algun indici que faci pensar que tot això estava premeditat?
Aquest nivell de detall no el tenim encara.
Si el jutge desestima la reobertura de la causa perquè considera que les noves proves no són prou fermes, com entomaria aquesta resposta? Creu que això es podria entendre com un despropòsit del poder judicial?
Sóc incapaç de pensar que això serà així. Estic convençut que aquest cas s’ha de reobrir. No pot ser d’altra manera. En cas de ser així, però, ja et dic que no ens quedarem callats.
Durant la instrucció, la família Jubany i el fiscal van sol·licitar en repetides ocasions que es realitzessin les proves cal·ligràfiques als vuit sospitosos, i no només a dos. Ho tornarà a demanar si es reobre el cas?
Sens dubte. Nosaltres pensem que les pericials cal·ligràfiques es van desvirtuar perquè no es van fer amb objectivitat; per tant, aquesta vegada s’haurien de fer a tots els sospitosos. Com hem comentat abans, el jutge va tenir una actitud altament masclista durant tota la instrucció. Va ser molt dur amb Ana Echaguibel, qui no encaixava com a sospitosa ni per a nosaltres ni per a la policia. En canvi, va tractar com si fos una víctima al principal encausat: en Santi.
Quina relació tenia Santiago Laiglesia amb l’Helena Jubany? Per què li hauria volgut cap mal?
Això és una de les coses que mai he entès. Anaven junts a la UES, però ni eren especialment amics ni s’havien discutit mai. Per contra, a qui sempre he vist un mòbil és a Xavier Jiménez.
Xavier Jiménez també era membre de la Unió Excursionista de Sabadell. Partint d’aquesta premissa, quin seria el seu mòbil?
En Xavi feia temps que anava darrere l’Helena, però ella no va voler mai res amb ell. Justament poc temps després que la meva germana li digués que no volia cap relació sentimental amb ell, va aparèixer el primer anònim. Altrament, unes setmanes abans d’això, l’Helena va anar amb una colla d’amics de la UES, un d’ells en Xavi, a prendre alguna cosa; casualment, es va demanar una orxata. Que el primer anònim aparegui després de la negativa que l’Helena li va donar a en Xavi i que la beguda que l’acompanyi sigui justament una orxata, no sé si és massa casualitat.
I què en pensa de Montserrat Careta, a qui el jutge sempre va assenyalar com la presumpta culpable del crim? La seva germana, Imma Careta, va defensar la innocència de Muntsa al programa FAQS de TV3 basant-se també en les noves proves. “Ella no sabia absolutament res” cito textualment. Com ho poden demostrar això?
Bé, això és el que diu ella. Ara mateix, les noves proves desmunten la coartada de Laiglesia, però no demostren la innocència de la Muntsa. Nosaltres no volem entrar en polèmica amb la família de Careta, però si el seu objectiu és netejar el bon nom de la Muntsa, no ens trobarem. Ara bé, si el seu objectiu és saber la veritat, sigui quina sigui, sí que ens trobarem. Arribar a la veritat, sense pressuposar res, serà la manera de saber el grau d’implicació de la Montserrat.
Foto portada: Joan Jubany, el germà de l’Helena. Autor: David B..
La família d’Helena Jubany: “les noves proves enderroquen les coartades dels sospitosos”
