Foto portada: el director general de la CSPT, Joan Martí. Autor: David B.

Joan Martí, director general de la Corporació Sanitària Parc Taulí: “la qualitat del servei d’Urgències és indiscutible”

Joan Martí és metge de professió però reconeix que gairebé tota la seva carrera l’ha dedicat a la gestió sanitària, tant en hospitals (Bellvitge, Igualada, Sabadell) com en atenció primària (Sabadell-Cerdanyola, Barcelona ciutat) o de regions sanitàries (Vallès Occidental, Barcelonès Nord). Des de fa uns dies és el nou director general del Taulí, encapçalant l’empresa de la ciutat amb més treballadors. Hi arriba des de la direcció executiva, substituint Joan Antoni Gallego, que ha deixat el càrrec uns mesos abans del previst.

Rep iSabadell al seu nou despatx, situat a l’Edifici La Salut, de la Corporació Sanitària. Assegura que encara que no ha acabat la mudança al despatx, bastant més ampli que el que tenia com a director executiu, tot i que aquell, amb vistes al Montseny, tenia millors exteriors.

Fa uns dies Joan Martí ha estat designat director general del Consorci Parc Taulí. Quines són les seves prioritats en el seu nou mandat?
No plantejo un daltabaix. La prioritat és consolidar la Corporació en la línia que segueix. En la vessant hospitalària, hi ha coses millorables però tenim un prestigi i una qualitat bona. Cal consolidar l’excel·lència, donant cobertura als 390.000 habitants que tenim com a àmbit. Seguirem desenvolupant línies on som potents, perquè atenem malalties complexes: politraumatismes, cirurgies oncològiques, vasculars, pediàtriques. En aquestes disciplines tenim dispositius molt ben posicionats, excel·lents, que ha d’acollir els vallesans però també altres malalts.

Però hi ha més elements. Hem de consolidar i fer créixer el diagnòstic per la imatge de la UDIAT. I hem de desenvolupar més l’àmbit de salut mental tot i que ara no és el millor moment pressupostari.

Martí, al seu despatx. Autor: David B.
Martí, al seu despatx. Autor: David B.

En canvi, veiem per contra que la crisi fa augmentar els problemes de salut mental.
És cert que tenim més demanda i és probable que sigui per aquest motiu. Cal evolucionar els serveis de salut mental.

Martí continua repassant el seu ‘programa’, amb les paraules excel·lència i optimització molt presents. Creu que la Corporació ha de modificar més el servei que es presta des de la Residència Albada i el Centenari, ja que “un centre sociosanitari ha d’atendre mentre hi ha una possibilitat de millora sanitària i després cal aplicar altres serveis”. Es mostra especialment esperançat amb la consolidació de la Unitat Docent, que fa del Taulí un hospital universitari i que acull estudiants des de fa uns anys, arribant fins a 240 per curs. Considera que la innovació serà un “pol d’excel·lència” del Consorci.

En aquest sentit, hi havia el projecte congelat del Parc de Salut. Ha quedat per millors temps?
Ara mateix sí. No va reeixir per raons urbanístiques. I ara no és moment de reemprendre’l. Era un projecte molt ambiciós.

La setmana passada el Col•lectiu en Defensa de les Urgències del Taulí, format per diverses entitats i amb el suport també el PSC, que governa a l’Ajuntament, han iniciat una campanya per demanar un millor servei d’Urgències, que defineixen com a precari. Quina és la situació al seu entendre?

La qualitat del servei d’Urgències és indiscutible. No només perquè ens donin premis sinó perquè tenim nivells de mesura de la qualitat que ens diuen que l’atenció és molt bona. A més, hem anat fent de forma progressiva millores per enfortir els dos punts flacs del servei: el temps d’espera i els malalts que no poden pujar a planta per manca de llits.

Cal dir que el temps d’espera és superior en persones amb patologies poc complexes. Hauríem de buscar alternatives per evitar que pacients amb aquestes característiques acabin a les Urgències de l’hospital.

Probablement vinguin a l’Hospital perquè tanquen el CAP a la nit o no tinguin una alternativa d’atenció primària fàcil.
És cert que hem d’acabar d’enllaçar millor el circuit. Però cal dir que hem millorat molt.

Hi ha ciutadans que utilitzen bé el recursos i altres que venen a Urgències quan no caldria. És més, els atendrien millor i més ràpid en altres espais. Caldria reforçar la informació per a aquests ciutadans. Tot i així, per aquests pacients també hem fet canvis organitzatius. Hem modificat un dispositiu de butaques gairebé colze a colze amb altres malats per altres amb més intimitat i on poden estar acompanyats. Esperem que serà una millora de la qualitat.

En quant als pacients que no poden pujar a planta per manca de llits, intentem rotar els malalts i optimitzar els recursos hospitalaris. Però és cert que sovint no és suficient. I hem de derivar pacients, cosa que ens facilita el Servei Català de la Salut. Seleccionem malalts adequats a les prestacions de la Clínica del Vallès o l’Hospital General de Catalunya. Prioritzem la Clínica del Vallès per proximitat. I sobre la seva titularitat o no, ja no entrem. És un recurs que tenim. I l’utilitzem.

La plataforma diu que s’han tancat entre 150 i 200 llits al Taulí i que si es reobrissin, tots o una part, segurament no caldria derivar pacients a altres clíniques.

A l’Hospital Taulí no hi ha cap llit tancat ara mateix. Cap ni un. Però hem fet canvis organitzatius. A la quarta planta hi ha sis habitacions destinades a malalts que han de ser intervinguts en les properes hores. A la vuitena planta hi ha 12 habitacions individuals però quan hi ha molta pressió assistencial, per exemple ara, es desdoblen i es fan 24 llits. La demanda mai no és constant. Cal tenir en compte que a Santa Fe hi havia 52 llits en condicions tercermundistes. Al muntar la planta 3 del Taulí hi ha 38 llits. Catorze llits menys. Però tenim alguna partera sense llit? Mai ens ha passat. A Urgències hem perdut 11 llits però al sociosanitari hem habilitat 20 llits. Des de l’inici de la crisi no hem perdut 150 llits. Però és cert que són més de 100 comptant hospital d’aguts (Taulí) i sociosanitari (Albada i Centenari).

Aquestes són les xifres. Una altra cosa és debatre si calen més llits o no.

I creu que calen més llits?
És la solució fàcil i clàssica. Podria dir que estaria còmode tenint 100 llits més. Però les tendències actuals no van per aquí. La visió de futur és que el llit d’hospitalització ha d’anar a menys. Podem parlar de models sociosanitaris o d’hospitalització a domicili. Cada cop hi haurà més pacients que seran intervinguts a l’hospital però faran el seguiment a casa seva. Aquest és el futur. Per tant, calen més llits? El que aniria bé és que hi hagi elasticitat per poder ser flexibles i adaptar-nos a les demandes dels pacients.

Quina és la situació respecte a les llistes d’espera?
Dels 14 procediments que es monitoritzen no quedarà cap malalt en espera de més de sis mesos tret de pròtesi de genoll. Hem millorat molt. En canvi, en el temps d’espera per a visites, en canvi, hi ha molta varietat. Si mirem els temps d’espera mig en alguns casos són acceptables però en altres són massa llargs. Hem de millorar.

Quin és el missatge que fa arribar a la plantilla, que ha patit diversos ajustos en els darrers anys?
Una part considerable dels ajustos l’han patit ells, tant a nivell econòmic com en alguns casos per patir una major pressió de càrrega de feina. El comportament de la plantilla ha estat exemplar. I sobretot no s’ha fet palès per la ciutadania la situació de precarització que hem viscut. És molt lloable i diu molt de la professionalitat de la casa. I és un dels elements que més em motiva. Els dic que tenim esperances de millorar la situació en un futur.

L’any passat van arribar a un acord amb la plantilla, que acceptava treballar més hores i cobrar menys a canvi d’evitar els acomiadaments [l’acord va salvar in extremis el conveni col•lectiu, pendent d’un fil per la reforma laboral] . L’acord acaba el 31 de desembre de 2014. Quin és el seu posicionament respecte a la renovació?
El que sí hem preservat és que no hem fet cap acomiadament directe. Una altra cosa és que no s’han renovat alguns contractes temporals.

Sembla que el comitè no està a favor de renovar l’acord perquè creuen que no s’ha estudiat, analitzat i reduït la part directiva i l’estructura de càrrecs intermitjos.
Totes les organitzacions necessiten càrrecs intermitjos. És un dels temes que tinc a l’agenda per revisar. Però no puc dir gaire més. Estem mirant-ho i hem de treballar. Els càrrecs intermitjos són personal de la casa però els hem de comptar dins el conjunt de la plantilla. Haurem de fer una ronda de negociacions i veure quins són els recursos de la casa. Respecte a l’acord global, ens condicionarà si hi ha conveni al sector i saber la situació pressupostària. Moltes variables encara per anticipar res.

Si no hi ha acord, quina seria la situació el dia 1 de gener?
Caldrà veure el marc jurídic però cal tenir clar que l’hospital no pot tancar perquè no hi hagi un acord. Haurem de trobar a un marc. D’una forma o un altre la meva esperança és arribar a un acord.

A nivell pressupostari, la situació és igual de difícil ara que l’any 2013?
A dia d’avui, és igual. No hi ha cap indicador que ens indiqui que sigui millor. Al revés: l’any vinent haurem d’aplicar l’IVA sanitari a les nostres despeses, que tindrà un efecte negatiu. Farem el mateix però els productes que comprem serà més car.

L’anterior director general era un dels tres alts càrrecs millor pagats de Catalunya. En concret, 144.000 euros. Mantindrà el sou del senyor Gallego?
Li puc dir que no seré un dels tres alts càrrecs millor pagats de Catalunya. Encara no he tancat aquest tema i quan el tinguem tancat el publicarem. Però li avanço que cobraré menys que el senyor Gallego. Voluntàriament jo vaig manifestar al president del Consell d’Administració aquesta voluntat.

Quines precaucions s’han pres per si apareix un cas d’Ebola a la ciutat?
La nostra funció com a centre seria identificar un cas, confirmar la sospita i coordinar el trasllat fins el Clínic, que és el centre de referència. Què hem fet? El mes de juliol vam definir un protocol, que hem anat concretant. Portem cinc versions del protocol, hem delimitat una àrea d’urgències, la més exterior, per situar allà el malalt de risc, que quedaria aïllat de la resta del servei. I hem anat formant el nostre personal, tant en el circuit com en els aspectes preventius. Posar-se i sobretot treure’s els vestits és complicat, i has d’anar amb una especial precaució.

Els vestits ja són a la casa a disposició del personal?
Sí. Totalment. El que ara funciona amb normalitat, en tres minuts podria estar preparat amb tot el material. El més delicat és el moment de treure’s el vestit i tot el procés de neteja. Hem format qui treballa en aquest àmbit. Tothom ha fet pràctiques i hem muntat un sistema perquè ho vagin fent. Anirem reiterant les accions formatives i les ampliarem a tota la gent que treballa a Urgències perquè tothom estigui preparat.

Martí, en un moment de la conversa. Autor: David B.
Martí, en un moment de la conversa. Autor: David B.

Respecte al brot de legionel·losi, quina valoració en fa de tot plegat? En un moment determinat hi ha hagut una certa alarma social, més quan transcendeix que el mes de juliol va haver-hi un altre brot a Sabadell i no es va conèixer.
A partir d’un determinat moment, la informació ha funcionat bé. S’han fet comunicats, compareixences conjuntes entre Ajuntament i Generalitat. Una altra cosa és quan s’ha de començar a informar així sabent que encara que s’informi hi haurà una certa alarma perquè aniran apareixent casos durant uns dies. Crec que s’ha fet bé. Però la característica d’aquest brot ha estat la seva alta taxa de mortalitat. Quan veus els pacients veus que tenien gravíssimes malalties associades.

Tant amb l’ebola com amb la legionel·losi han circulat diversos rumors a la ciutat. Fa mesos circulava que hi havia un pacient amb ebola a l’hospital. I el segon rumor és que el brot de legionel·losi tenia el seu origen al Taulí. El preocupa? Com es poden combatre aquestes desinformacions?
En el primer cas, evidentment que no hi havia cap malalt d’ebola. I pel que fa a la legionel·losi cal dir que ens va preocupar. Les nostres torres tenen un sistema de revisió com tothom però davant del rumor, vam revisar-les per segona vegada. Al final, encara que et diuen que tot està correcte, vam dir ‘fem una segona revisió’. És veritat que part de les persones malaltes eren usuàries del Taulí però perquè venien aquí a tractar-se. Vam fer una segona revisió per prevenció i el resultat ha estat també negatiu. És el que puc dir.

One Comment