Taula rodona sobre l’extrema dreta en l’homenatge a Xavier Vinader.
Tots dos han elogiat el mestratge de Vinader en el periodisme d’investigació de l’extrema dreta.
L’auditori del centre cívic de Sant Oleguer ha estat l’escenari de la taula rodona sobre l’extrema dreta en el marc de l’homenatge al periodista sabadellenc Xavier Vinader que va morir ara fa un any i especialitzat en aquest tema.
L’acte ha estat moderat per Mònica Terribas que ha plantejat una sèrie de qüestions al fotògraf i periodista Jordi Borràs i David Fernàndez, periodista i exdiputat de la CUP. Terribas ha encetat el debat preguntant amb quina lògica actua l’extrema dreta i quins coixins polítics té. Borràs ha respòs recordant la continuïtat dels jutges del franquisme i afirmant que la Transició “no va ser un canvi de règim, sinó una evolució” del mateix. També ha assenyat els vincles del PP amb el franquisme com demostra que Alianza Popular fos fundada per sis ministres de la dictadura, entre ells Manuel Fraga, que va ser el president del partit fins a la seva mort. Per la seva banda, Fernàndez ha insistit en aquest tema explicat que a la Transició es va aposentar un “marc d’impunitat, pactes d’oblit i amnistia”. Així ha defensat la “memòria històrica com un antídot contra el feixisme”.
La moderadora ha plantejat la qüestió de per què l’extrema dreta no gaudeix de la mateixa força que a molts països europeus. Un punt al que ni Borràs ni Fernàndez han donat una resposta clara. Borràs, tot i puntualitzar que el PP no és un partit d’extrema dreta, ha indicat la penetració del discurs de l’ultradreta europea en casos com el de García Albiol a Badalona.
Així mateix, Terribas els ha interrogat sobre el motiu pel qual els mitjans de comunicació els hi costa tant parlar de l’extrema dreta. Borràs ha esmentat una “por terrible i atàvica” i al “mantra dels mitjans de comunicació” segons el qual “parlar de l’extrema dreta és fer-los propaganda”. També ha denunciat, a tall d’exemple, la destrucció de proves per part de la Guàrdia Civil a l’operació Panzer al País Valencià. Per la seva banda, Fernàndez ha explicat la tova sentència de dos mesos per les amenaces de mort que li va fer un ultradretà i ha denunciat “l’estratègia de la por” característica del feixisme que indefectiblement condueix a la violència.
Els tres pols de l’extrema dreta a Espanya
Una altra qüestió subjecte de debat ha estat el caràcter grupuscular i fragmentat de l’extrema dreta espanyola que, segons Borràs, és una de les causes de la seva escassa força política i electoral. En aquest sentit, ha explicat que a l’Estat espanyol el feixisme té tres pols. A Madrid, on domina la nostàlgia del franquisme i José Antonio [Primo de Rivera]. A València, on adopta la forma de racisme i anticatalanisme, amb una gran capacitat de mobilització, però “sense un full de ruta polític clar”. I Barcelona que ha estat el motor de la modernització del discurs feixista amb grups històrics com el neonazi CEDADE o Plataforma per Catalunya que connecta amb les tesis del Front National francès.
Respecte al comportament dels diversos cossos policials, Fernàndez ha elogiat la tasca dels Mossos d’Esquadra, enfront la connivència d’altres forces de seguretat de l’Estat espanyol. Un altre tema plantejat per Terribas ha estat la manca d’un lideratge clar en l’extrema dreta espanyola i les seves connexions internacionals. Borràs ha insistit en la fragmentació dels grups feixistes, on “no hi ha una sigla clara” i on fins i tot els seus líders s’agredeixen entre ells. Al seu parer, aquestes connexions internacionals existeixen i ha posat com exemple el finançament a Plataforma per Catalunya d’un important líder de l’extrema dreta europea que no ha esmentat. Així mateix ha mostrat la inquietud que va patir a les eleccions al Parlament de Catalunya del 2010 quan aquesta formació es va quedar només a 10.000 vots d’obtenir representació. Si haguessin entrat al Parlament “hauríem tingut un problema molt greu”.
Entre d’altres qüestions s’ha abordat la relació de l’ultradreta amb el procés sobiranista on Fernàndez i Borràs han advertit d’una “estratègia de la provocació” per provocar una “espiral de violència”. En aquest sentit, Fernàndez ha citat les paraules del feixista Pablo Peña: “això només s’atura amb sang”, que han quedat impunes.
A manera de conclusió, ambdós periodistes, han subratllat els perills de la “banalització” del feixisme. Fernàndez ha finalitzat l’acte elogiant la figura de Xavier Vinader a qui ha qualificat com a “constructor de ponts indestructibles” i “resistent del feixisme”. També ha indicat la seva reivindicació de la tasca del periodisme d’investigació que “despulla” a l’extrema dreta i ha citat la seva màxima relativa a que “s’ha d’actuar sempre abans” i amb gran rigor. Així mateix ha insistit en la força de la gent per combatre el feixisme i ha posat com exemple la labor de la PAH com el millor antídot del racisme a Sabadell en –citant les paraules de Vinader- uns “temps de canalles”.
