Allò va ser una catàstrofe. Una ventada sense precedents. No només a Can Deu. També als boscos de Ca n’Argelaguet, de Castellarnau, fins i tot del bosc de la Salut. Però a Can Deu, el bosc més popular de Sabadell, el més gaudit, el vent de més de 100 quilòmetres per hora va colpejar sense pietat. Aquell matí i migdia de dimarts els alts troncs dels pins es van fracturar com espaguetis i bolcar com peces de dominó, amuntegant-se, trencant un els altres, barrant el pas un als altres i acabant en poques hores amb un dels espais naturals més estimats de Sabadell, inaccessible durant setmanes i convertit gairebé en un cràter mesos després. De tot plegat ara en fa cinc anys.
Durant les primeres hores d’aquell 9 de desembre de 2014, el que menys preocupava, almenys pels que no estaven al mig o ho van viure de molt a prop, era el bosc. Va ser un matí per oblidar. 400 incidències. Van caure prop de 150 arbres al nucli urbà. Alguns barris van estar alguns dies sense llum. Dues persones van resultar ferides: a una d’elles li va caure un arbre mentre estava dins del seu cotxe; l’altra va passar uns dies a cures intensives per un accident similar prop del CUAP Sant Fèlix. I podria haver estat pitjor. No gaire lluny, a Terrassa, una persona va perdre la vida aquell dia a causa del vent.
Un cop passada la ventada, a partir de dimecres, les primeres estimacions van assenyalar ràpidament cap a Can Deu. “Danys incalculables“, “devastador”, “un terrabastall”, va dir el llavors regidor responsable de Medi Ambient de l’Ajuntament, Lluis Monge. Hi havia vídeos que mostraven un estat deplorable, des de dins del bosc, el d’un runner, especialment impressionant, mostrava milers de troncs barrant-li el pas, o des de l’aire, un de l’ADF també impactant. Acostar-se a l’aparcament de la carretera de Matadepera deixava veure com el bosc era més passat que present. Tota la línia de pins en paral·lel a la carretera que havien conegut generacions i generacions de sabadellencs i vallesans havia desaparegut per art de màgia.
Regeneració o reforestació?
Passat el sotrac i retirats els arbres, el dilema des de l’inici va ser aquest. I més tenint en compte que hi havia desenes de precedents de boscos cremats però cap de boscos devastats pel vent. La Fundació Caixa Sabadell, propietària i gestora del bosc, va formar una comissió tècnica, on també va ser-hi l’Ajuntament, per veure com recuperar Can Deu.
Com recuperar el bosc de Can Deu? S’havien perdut entre 45.000 i 50.000 arbres, quatre de cada cinc del bosc. La conclusió va ser que preferentment s’optaria per la regeneració natural. Però es van replantar uns 5.000 exemplars, el 10 per cent dels arbres abatuts, l’hivern del 2016. Es va actuar a les sis hectàrees més afectades o bé amb més presència humana (els accessos des de l’aparcament, des de Sant Julià, des de Vallehermoso i a l’ermita propera a la masia). La fundació gestiona 86 hectàrees a Can Deu. Regenerar era més fiable i seria més ràpid, apuntaven els especialistes. Però calia un reforç en aquestes quatre àrees. L’Ajuntament, ja amb el quatripartit llavors, se sumava a aquesta tesi.
Una plataforma veïnal crítica amb l’opinió oficial sostenia, i sosté, que calia apostar preferentment per la reforestació, deixant la regeneració per les zones menys malmeses. A més, calia apostar per la propietat pública del bosc per afavorir la inversió pública. Deixant el bosc en mans privades, venien a dir, no es recuperaria. Aquesta dualitat d’aproximacions se segueix mantenint cinc anys després.
Com està el bosc avui dia?
La propietat assegura que el bosc continua “satisfactòriament” el procés de “recuperació” tot constatant que serà “llarg i delicat” però convidant a visitar el bosc aquests dies de tardor per fer-se una “composició del creixement de l’arbrat”. És un fet: la vegetació és molt més visible que fa un o dos anys i hi ha més colors, daurats i rogents, tot i que l’estat de les parts més transitades de Can Deu no tenen encara molt a veure amb el que van ser abans del desembre de 2014.
La veïnal Plataforma Salvem el Bosc de Can Deu no és tan optimista. Considera que la presència d’arbrat segueix sent “testimonial” i mantenen que Can Deu està “abandonat, brut, deixat de banda, sense vigilància ni control”. Reclamen, com venen fent des del primer dia, que passi a ser propietat municipal (l’anomenada municipalització) i demanen a l’Ajuntament que lideri la recuperació de Can Deu perquè si no ho fa, el bosc no es recuperarà. La plataforma aplega exregidors socialistes com Albert Beltran o Ramon Burgués. Volen un consorci mixt per recuperar i restaurar l’espai. Un ens on tindria espai la propietat però també les administracions (Ajuntament, Diputació…).
I què diu el nou govern?
Fa un parell de setmanes, en una intervenció amb Sabadell Cercle d’Entitats, l’alcaldessa, Marta Farrés, no va tancar la porta a crear un consorci sempre i quan intervinguin administracions supramunicipals com la Diputació (que gestiona, per exemple, els Parc Natural de Sant Llorenç o el de Collserola). En tot cas l’Ajunament no pot “abordar” sol Can Deu, reconeix Farrés. Hi hagi consorci o no, no està de més recordar que l’Ajuntament és patró de la Fundació Caixa Sabadell.
Com serà el bosc del futur?
Si el principal problema que va afeblir de Can Deu en el seu combat amb el vent va ser el monocultiu de pi blanc, el futur bosc de Can Deu ja no serà una pineda sinó un bosc més variat. Seguirà havent-hi pi blanc, el que no va caure i a la zona més propera a l’ermita de Sant Julià d’Altura i les barbacoes. Però hi haurà més alzines i més roures. El sotabosc serà més “desenvolupat”, diu la Fundació Caixa Sabadell.
Quan es podrà gaudir aquest bosc?
La Fundació sempre s’ha marcat entre 20 i 25 anys per tenir un paratge Deu com el que hi havia abans del 2014. Per tant, en el millor dels casos no serà mai abans de 15 anys a partir d’ara. De moment, diuen, es compleix el calendari.
