- El regidor Toni Font proposa dedicar el 34 per cent de la Gran Via a una rambla verda per a vianants i ciclistes.
- La Gran Via supera els 40 anys de vida sense propostes de pacificació a l’espera de la indefinida Ronda Nord.
Implacable, la Gran Via porta quatre llargues dècades protagonitzant el dia a dia de milers de sabadellencs i vallesans. Aquest mandat, l’Ajuntament ha presentat diverses accions per ‘pacificar’ el trànsit d’alguns carrers, però cap pel carrer que més violenta la ciutat. Solucionar els problemes que implica la Gran Via és tan complex que ni se’n parla. Un treball acadèmic del regidor Toni Font intenta trencar aquest silenci.
“La Gran Via és més que una autovia a cel obert. 46.000 sabadellencs hi viuen a menys de cinc minuts caminant. Tenim a l’imaginari la Gran Via dels 70 però la ciutat ha canviat. El que abans era una àrea industrial ara és residencial i densament poblada. Tenim més activitat econòmica a la Gran Via que a qualsevol altre espai. Donar-li qualitat urbana és possible”, sosté el regidor Toni Font, que ha cursat el Màster en Estudis Territorials i de la Població a la UAB i n’ha centrat el TFM (Treball de Final de Màster) en aquesta artèria de Sabadell.
A llarg termini, el consens diu que la solució per expulsar de la Gran Via el trànsit de pas es diu, almenys, Ronda Nord. És a dir, la connexió del final de l’actual Ronda Oest (a la carretera de Matadepera, allà on acaba Ca n’Oriac) fins a Castellar del Vallès. Un projecte planificat fa dècades però on no s’hi acaba de posar fil a l’agulla. En paral·lel, però, Font creu que es pot treballar per millorar la “qualitat urbana” de la Gran Via:
“103 carrers de la ciutat aflueixen a la Gran Via. De punta a punta té 328 locals comercials i segueix arribant-hi població a viure-hi. S’hi apleguen 80 elements simbòlics o patrimonials: l’Aeroport, tres estacions de Renfe, el Taulí, la UAB a Sabadell, Fira Sabadell, el Club Natació, el Mercat de la Creu Alta o les comissaries de la Policia Nacional i dels Mossos d’Esquadra. Hi ha més d’un miler de places d’aparcament sense comptar els soterrats ni la zona blava i si fos un districte seria el primer en població de Sabadell”, argumenta Font, qui proposa “reinterpretar la Gran Via”.
La seva proposta és tapar els ponts i fer que tot el traçat discorri a peu de carrer. Tota la Gran Via, de punta a punta, en superfície. Només amb això els punts de connexió entre una banda i una altra augmentarien dels 11 actuals, alguns no adaptats a persones amb mobilitat reduïda, a 27. “Trencaria la segregació de la banda de Ponent i la banda de Llevant. Cal tenir en compte que a una banda de la Gran Via hi viuen 106.000 habitants i a l’altra 104.000”, argumenta.
La segona clau de volta de la proposta reordenar, més que reduir, els carrils de circulació. Opta per enviar-los als costats, creant una rambla central per al vianant i el ciclista. “Només amb això doblaríem el verd urbà a la zona i acostaríem voreres ara allunyades per 20 metres”, diu: “donaríem més valor a les cruïlles i deixaríem de banda les calçades amples, que generen solitud”.
“Sempre hem mirat la Gran Via amb els ulls del que representa per a la mobilitat entre municipis però mai hem fet una mirada des del punt de vista de l’espai urbà i els serveis. Tard o d’hora la ciutat haurà d’encetar el debat. La meva proposta és passar d’un espai dedicat al 100 per cent a calçada més aparcament a un espai que dediqui el 34 per cent a una rambla central i el 66 per cent restant a calçada i aparcament”.
El regidor, en la vessant d’estudiant, creu que “la transformació de la Gran Via no entén de colors ni d’ideologies. Tots els partits han estat la força més votada en alguna secció censal que dona a la Gran Via. La Gran Via és tan transversal com ho és Sabadell. Fer el projecte no és tan llarg ni tan costós: el gran exercici és ficar el tema a l’agenda de la ciutat i calendaritzar”.
