Ocupació caserna Guardia Civil. Autor: David B.

Ocupació simbòlica de la caserna de la Guàrdia Civil

La jornada Recuperem la caserna, organitzada per un conjunt d’entitats i col·lectius reivindicatius, ha començat amb força. Aplegats a la plaça Marcet, i desplaçats en manifestació fins la caserna de la Guàrdia Civil, entre el carrer Vilarrubias i la Gran Via, han ocupat l’equipament, en desús des de fa anys.

Els manifestants convocats per la nova plataforma Salvem la caserna! han entrat dins el recinte que va usar la Guàrdia Civil durant dècades. S’ha anunciat que les activitats previstes a la plaça Marcet durant tota la jornada reivindicativa es duran a terme a la caserna. En un comunicat, la plataforma parla d’una “ocupació simbòlica oberta a la participació de tota la població”.

Una de les portaveus de la plataforma, Ester Amiel, manté que es tracta “d’una ocupació d’un dia, on la gent pugui entrar i es plantegi que podem fer-hi. Ha estat emocionant entrar. Hem vist un espai que no havíem vist mai, sempre havíem passat pel costat, fins i tot amb temeritat i de cop i volta el tenim aquí, ple de tarongers i de vida. Amb ganes de donar-hi ús”.

Si no pots veure les fotos, podràs fer-ho a Flickr: ‘Ocupació simbòlica de la Guàrdia Civil‘ o a Facebook. El text segueix a sota.

Un altre dels portaveus, Vicente Palomo, afegeix que “és un espai que porta 30 anys en desús que s’està deteriorant i volem fer pública aquesta petició perquè li podrem donar una funció millor que l’actual”. Cap a les 11 hores, agents de la Guàrdia Civil s’han personat a l’espai. Els ocupants s’han concentrat a la porta. Després d’una estona de diàleg, i d’identificar algunes persones, els agents han marxat.

La caserna de la Guàrdia Civil

La caserna de la Guàrdia Civil del carrer Vilarrubias, a la Creu Alta, es va construir després dels fets de la Setmana Tràgica, l’any 1909, que van tenir una gran trascendència a Sabadell (més info: ‘La construcció de la caserna de la Guàrdia Civil‘). Així el consistori va posar els terrenys i la dreta local va sufragar bona part de la seva construcció per contenir les revoltes socials de l’època. L’edifici és obra de Juli Batllevell, arquitecte deixeble de Gaudí que té important obra a Sabadell (despatx Lluch, hotel Suís, el desaparegut cafè Euterpe o alguns habitatges). L’edifici va tenir diverses ampliacions i remodelacions al llarg de la història.

El llarg conflicte sobre la propietat i l’ús

En els darrers anys de l’alcaldia d’Antoni Farrés es va pactar la seva reversió a la ciutat quan marxessin els agents. No obstant, posteriorment el ministeri de l’Interior no va acceptar els acords entre Farrés i la Guàrdia Civil. El llavors alcalde, Manuel Bustos, va elaborar un nou conveni amb el ministre de l’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, que contemplada construir-hi pisos, salvar una part de la caserna per finalitats de recerca del Parc Taulí i compensar el cos amb tres milions d’euros i 5.000 metres quadrats a Sant Pau de riu-Sec.

La caserna, des d'un dels patis interiors. Autor: David B.
La caserna, des d’un dels patis interiors. Autor: David B.

El conveni va ser dut al contenciós administratiu per l’oposició del moment, tot i que els tribunals van invalidar el recurs per un defecte de forma. Ara per ara, fa molts anys que la Guàrdia Civil ha marxat, l’edifici està buit i malmès a excepció de la part que es va enderrocar, i el conveni Bustos-Rubacalba està sent estudiat per la Comissió Jurídica Assesora de la Generalitat, on l’ha dut l’actual govern municipal buscant la seva nul·litat (més info: ‘L’Ajuntament porta a uns ens consultiu de la Generalitat el conflicte sobre l’ús de la caserna‘).

Foto portada: alguns dels participants a la jornada, després de l’ocupació. Autor: David B.