Comença el cicle de conferències del 50 aniversari de la FAVS. La xerrada inaugural, impartida per l’historiador Martí Marín i Manuel Navas president de la Federació d’Associacions de Veïns de Sabadell (FAVS), ha servit per a indagar sobre els orígens del moviment veïnal, però també per a reflexionar sobre els seus objectius i perspectives de futur
L’auditori del Casal Pere Quart ha estat l’escenari de la primera conferència de cicles de 30 xerrades que està previst impartir als instituts de secundària, escoles d’adults i barris de la ciutat amb motiu de 50 aniversari de l’entitat veïnal.
Aquesta conferència inaugural ha estat pronunciada pel professor Martí Marín, secretari d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i autor de diversos llibres sobre el franquisme i l’oposició democràtica. A la seva exposició, titulada, Entre l’èpica i la quotidianitat, ha indicat les diferències entre el moviment veïnal a països com França i Alemanya del d’Espanya. En aquells països ha hagut una continuïtat en els moviments veïnals que aquí va quedar trencada per la llarga dictadura franquista. Al 1939, el teixit de casals, ateneus i centres culturals va quedar anorreat i va haver de reconstruir-se “des de zero”. A més, des del final de la Guerra Civil, va iniciar-se una corrent migratòria des del sud d’Espanya que s’instal·là en suburbis de nova creació, en barraques i infrahabitatges on també van haver de partir de zero.
Marín ha indicat les característiques d’aquesta immigració que fugia de la fam, però també de la repressió política. Una immigració diversa que va acumular un bagatge d’experiències, en el seu trànsit d’un medi rural a un àmbit urbà i industrial. El ponent ha explicat els diversos factors que van intervenir en l’origen del moviment veïnal. El primer antecedent foren les “relacions informals” derivades de provenir del mateix poble o ser parents, encara que les primeres associacions de veïns no sorgeixen fins després, quan es produeix el passatge del “suburbi al barri” i els immigrants tenen un certa estabilitat en els seus habitatges que deixen ser barraques per a instal·lar-se en pisos. En aquell primer període no totes les associacions veïnals eren reivindicatives i algunes estaven controlades per la dictadura, encara que foren les més combatives les que finalment dominaren el moviment veïnal. En aquest sentit, esmentà el paper jugat per institucions de la dictadura com les Asociaciones de Cabezas de Familia o els alcaldes de barri.
Entre els factors que impulsaren de manera positiva la creació d’un moviment veïnal reivindicatiu ha esmentat el parer de les assistentes socials catòliques, moltes de les quals es convertiren en activistes socials i dels partits polítics, especialment el PSUC que fou la formació hegemònica de la lluita antifranquista, però també de les organitzacions de la denominada “nova esquerra”, tot i indicant l’absència dels socialistes en aquest període.
Marín ha finalitzat el seu parlament elogiant el paper del moviment veïnal a les dècades dels 60 i 70 quan fou capaç d’evitar la factura social i “no dividir la comunitat”. En aquest sentit, expressà la seva preocupació per l’impacte de la nova immigració i fenòmens com el que s’observa a Badalona, on el discurs de Xavier García Albiol resulta molt popular a barris com Llefià. El “nou impuls” que ha de tenir el moviment veïnal passa, al seu parer, per “evitar noves fractures” pel que respecta a la nova immigració.
¿Per a què serveix la FAV?
Manuel Navas, president de la FAV, ha començat la seva intervenció amb la pregunta “¿per a què serveix la FAV?” Una interrogació que ja es plantejava a la revista Can Oriach en els inicis del moviment veïnal i que és una mostra de la seva vitalitat al ser capaç de “repensar-se”. El Sabadell actual –ha assegurat- és el fruït de la lluita i el treball de milers de persones que un moment o altre combateren per millorar les condicions de vida als barris de la ciutat en el marc del moviment veïnal.
Navas ha assegurat que “el moviment veïnal no està esgotat” i hores d’ara és l’únic capaç d’arribar a tots els barris de la ciutat. En aquest sentit, ha distingit entre dos nivells: el dels problemes específics de cada barri, on ha reclamat la materialització, molts cops reivindicada, dels “plans integrals de barri”, i el nivell de ciutat amb problemes com la manca d’una residència pública per la gent gran, els problemes de la sanitat o el deficient manteniment dels espais públics. En aquest apartat va criticar l’absència d’un “projecte de ciutat”.
El president de la FAV ha conclòs la seva intervenció destacant la importància del relleu generacional, així un dels objectius de les xerrades als instituts serà convidar als joves a entrar en les vocalies de joventut dels seus barris.
Diagnosi del moviment veïnal
Entre el públic assistent hi havia una notable representació de membres de les associacions de veïns de la ciutat. El torn de paraules ha esdevingut una autèntica diagnosi de l’estat i les preocupacions del moviment veïnal. D’aquesta manera es plantejaren, entre d’altres, qüestions relatives a la pressió a que, moltes vegades, estan sotmesos els membres de les associacions per part del seus veïns per a resoldre els problemes del barri; la manca de diàleg amb l’Ajuntament que promet coses que després no compleix; la incidència de l’aparició d’altres moviments fora de la FAV, com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca; l’escassa influència de les associacions de veïns en la presa de decisions per part de les administracions públiques o la falta de capacitat per tal que els joves i els immigrants s’acostin al moviment veïnal. Una sèrie de qüestions que obliguen a plantejar una reflexió de fons sobre el futur del moviment veïnal.
