- El nombre d’usuaris del Rebost Solidari arribarà al juny als índexs dels pitjors moments de la crisi de 2008.
- Serveis Socials rep cada dia 60 peticions, moltes de nous usuaris, i la xifra va creixent a mesura que avança el confinament.
La pobresa que mai ha marxat del tot repunta de nou a Sabadell. Fa mes i mig, la primera quinzena de març, abans de l’estat d’alarma, prop de 1.900 famílies, més de 6.000 persones, necessitaven els aliments que lliura el Rebost Solidari per completar la seva alimentació. A dia d’avui, ja en són més de 7.000 i l’Ajuntament calcula que al juny en poden arribar a ser gairebé 10.500 persones, més de 3.200 famílies. Com en els pitjors temps de la crisi del 2008.
Cada dia les treballadores socials de l’Ajuntament atenen 60 casos nous per telèfon. Alguns són d’antics usuaris de serveis socials però n’hi ha de nous i no són pocs. Segons apunta El País a partir de Càritas, a Madrid el 40 per cent demanen ajuda per aliments per primer cop. A Sabadell no hi ha dades però el regidor d’Acció Social, Eloi Cortés, creu que el percentatge podria ser similar. La necessitat social va a més:
“Durant les primeres setmanes de l’estat d’alarma la situació va ser estable però ja fa tres setmanes que el número de casos s’està disparant”, apunta el regidor.
Els motius són diversos. Però van des de famílies en atur, en ERTO, que encara no han cobrat la prestació, fins aquelles persones que depenen de l’economia ‘informal’ (sense contracte, en negre) i que s’han quedat sense ingressos ni prestació de cop. En la major part de casos, treballs precaris que fan missió impossible estalviar gaire ni en temps de bonança. El confinament s’allarga i el temps agreuja els problemes. Ja no es tracta de sortir del pas dues setmanes sinó de conviure amb una nova realitat, tan desigual com sempre això sí, on sovint cal un cop de mà.
Es disparen les prestacions socials
Pels cops de mà, l’Ajuntament entrega prestacions puntuals, que poden anar des de pagar bolquers fins pagar aliments de forma urgent o el lloguer d’una pensió o habitació. Aquest tipus de prestacions s’han disparat ja, però ho faran més. Així al març ho van fer un 32 per cent (de 430 a 565) però a l’abril superaran les 750 i s’estima que al juny es pugui arribar fins les 1.500 prestacions puntuals cada mes, triplicant el total de març. Per preparar-s’hi, el consistori aprovarà el proper dimecres en ple un primer canvi en el pressupost de 1,17 milions d’euros. Dues terceres parts dels fons aniran a pal·liar els efectes socials de la pandèmia.
De l’entrega d’aliments a la targeta moneder per evitar contactes
En aquest temps, però, ha calgut fer més canvis. Per exemple, les entitats de la xarxa Rebost Solidari, una vintena, ja no reparteixen directament els aliments pel seu compte. Els seus voluntaris són majorment gent gran i per tant en major risc si contrauen la infecció. Primer es van reduir els punts d’entrega d’aliments fins a tres: un al nord, un al centre i un al sud coordinats per Creu Roja i el propi Rebost. Però per reduir cues i minimitzar riscos ja fa un mes que s’ha optat per entregar als 2.200 usuaris una targeta moneder. Es carrega amb 40 o 70 euros mensuals en funció dels membres de la família i es poden gastar a la cadena Caprabo, amb qui s’ha tancat el contracte per la via d’emergència. D’altra banda, els infants amb beca menjador a l’escola obligatòria tenen una altra targeta que carrega el departament d’Educació de la Generalitat cada 15 dies. I els becats a les escoles bressol municipals reben l’ajuda a través de les prestacions puntuals.
Àpats a domicili pel tancament dels centres de dia
El que també ha crescut molt és el servei d’àpats a domicili, que ha passat de 85 usuaris a una previsió de gairebé 350 el proper mes de maig. Són persones usuàries de centres de dia (tancats des del 13 de març) però també de menjadors socials que ara reben el dinar a casa, o usuaris del Servei d’Atenció a Domicili que han quedat sense qui els pugui cuinar amb la reducció del servei que ha fet l’Ajuntament. En la major part dels casos són persones grans. L’Ajuntament estima que més de 4.700 persones majors de 65 anys viuen soles a Sabadell. En les darreres setmanes un dispositiu de 200 membres n’ha trucat 4.300. De la resta no es té el telèfon. La majoria estan bé i “agraeixen el contacte, sovint estan parlant una estona però diuen que no necessiten res especial”, diu el regidor. Tenen més o menys solucionat el dia a dia. Però en 180 casos s’ha demanat la col·laboració de les xarxes de solidaritat veïnal que han aflorat durant la crisi o s’ha demanat a Serveis Socials que valori el seu estat per valorar si han de rebre algun tipus de suport.
Des del 13 de març, quan van tancar les escoles i la pandèmia es va fer visible en el dia a dia, l’engranatge social s’ha ressentit del tot. “El dubte que tenim, el que ens temem, és si tots aquests problemes, o la major part d’ells, seran puntuals i se solucionaran o suavitzaran quan acabi el confinament o la situació s’allargarà en el temps”, finalitza el regidor.
