Foto portada: un moment de l'operació. Foto: captura de vídeo via Twitter.

Per què és “excepcional” el cas del nadó de 545 grams operat al Parc Taulí?

  • Una obstrucció digestiva va unir-se a la prematuritat i el baix pes obligant a operar el nadó.
  • “En casos així cal acompanyar també la família a nivell emocional”, diu la directora de Pediatria del Parc Taulí. 

L’hospital Parc Taulí de Sabadell ajuda a néixer cada any a entre 150 i 160 nadons prematurs. En total, 7 de cada 100 nadons són prematurs. Uns 50, el 2 per cent del total, neixen abans de les 32 setmanes, considerant-se grans prematurs. Però de grans prematurs amb problemes de creixement ja no n’hi han tants, uns 10 a l’any. És el cas del nadó operat aquest dijous. Però encara tenia una complicació més, salvada amb bon resultat. 

El cas d’aquest dijous, però, és diferent, segons apunta la directora del servei de Pediatria de l’hospital Parc Taulí, Pepi Rivera. Després de gairebé una setmana de vida, el nadó no feia deposicions.

“Es tracta d’un gran prematur, que va néixer fa uns dies a les 28 setmanes, amb uns 550 grams quan els nadons d’unes 28 setmanes de gestació pesen al voltant d’un quilo, i per tant amb retard del creixement, i que en el curs de la primera setmana de vida ha patit dificultats, ja que no feia deposicions”. El nadó tenia una “obstrucció intestinal”. “Al fer les exploracions hem vist que l’obstrucció impedia fer deposicions i hem programat una cirurgia per solucionar el problema”.

Pel volum de naixements anuals, al Parc Taulí hi ha bastants grans prematurs, nadons amb problemes de pes i també operacions pediàtriques. Però no hi ha gaires casos on coincideixen els tres factors a la vegada:

“El que és una mica més excepcional d’aquests cas és la coincidència dels tres factors. Un gran prematur, que té problemes de creixement i que precisa cirurgia en els seus primers dies de vida. D’aquests casos no en tenim gaires a l’hospital”, reconeix Rivera, satisfeta amb el resultat de la intervenció.

El nadó va ser operat aquest dijous per l’equip de cirurgia pediàtrica. Amb bon pronòstic. La taxa de supervivència dels nadons que neixen amb 28 setmanes és “correcta”, diu Rivera. Pel que fa a les seqüeles n’hi ha en el 20 per cent de casos, que poden ser lleus o greus, bàsicament pel que fa al sistema respiratori, digestiu o neurològic.

“Cal acompanyar la família”

Ara mateix el nadó es recupera de la intervenció. Rivera posa el focus també en la recuperació, sobretot a nivell emocional, de la família:

“Des de l’hospital cal estar al costat de les famílies que passen per una situació així. Tenim una unitat centrada en ells. Se’ls ha d’acompanyar. A més, serà un ingrés llarg, d’entre 8 i 10 setmanes i cal estar al seu costat perquè sorgeixen mil coses, mil pors, mil dubtes. Des de fa temps tenim un bon dispositiu en aquest sentit”, diu Rivera.

La directora de Pediatria manté que les famílies necessiten suport emocional, sentir-se acompanyades, descansar, tenir bona comunicació amb l’equip mèdic, i a mesura que els nadons van creixent i s’acosta l’alta anar guanyant autonomia. “Quan s’acosta l’alta, tenim una habitació i la mare es pot quedar amb el nadó, se’l pot banyar, se’l pot donar el pit i anar preparant l’alta, que es donarà quan el nadó pesi uns 1.600 grams o així”.

Més info: ‘Operat amb èxit un nadó que va néixer a les 28 setmanes de gestació amb 545 grams‘. 

Foto portada: un moment de l’operació. Foto: captura de vídeo via Twitter.

Comments are closed.