Sabadell farà en els propers mesos un gir de volta a les polítiques que intenten inserir les persones sense llar. A la ciutat es tenen localitzades una quinzena de sense sostre però el sensellarisme afecta, en les seves diverses acepcions, fins a 110 persones. Actua Vallès posarà en marxa el nou concepte en breu: ‘Primer la casa’ (housing first). Aquest dimarts s’ha reflexionat sobre el fenomen al cafè-teatre Àgora, a Sol i Padrís.
Bona part dels sense sostre tenen associades diverses problemàtiques: atur, pobresa, ruptura dels lligams familiars, problemes de salut mental o adiccions. Fins ara es supeditaven els recursos habitacionals a seguir un pla de treball que passava per complir un seguit de requisits. Al final del camí, si tot anava bé les persones sortien del carrer i trobaven un sostre. Però en la majoria dels casos no s’arribava al final del camí.
El projecte Housing first, ‘La casa primer’, capgira el procés. “El model clàssic cronifica el sensellarisme, el nou dignificarà la seva vida”, diu el regidor d’Acció Social, Gabriel Fernàndez (ERC): els ciutadans sense llar passen del carrer o infrahabitatge a un pis digne. És llavors quan s’inicia un itinerari d’inserció. Mai abans. La dinàmica s’ha posat en marxa a Estats Units, països anglosaxons i algunes ciutats com Barcelona i, segons el regidor, ha donat “millors resultats”.
Anirem a les persones deteriorades, que fa anys que estan al carrer, amb transtorns mentals, que són irrecuperables amb altres abordatges. Començarem dotant-los amb un habitatge i a partir d’aquí començarem a construir. És una dinàmica totalment diferent”, assegura el director d’Actua Vallès, Alberto Capitán.
Els usuaris hauran d’acceptar una visita d’una hora a la setmana d’un educador i destinar una part dels seus recursos econòmics a pagar el lloguer i els subministraments.
La filosofia que hi ha al darrera és que un cop que tenen coberts el sostre i l’alimentació començaran a aparèixer demandes en quant al consum de drogues i alcohol, a la manca de relacions personals i altres… sabem que en alguns casos no anirà bé però en altres sí”, manté Capitán. L’entitat posarà en marxa el projecte en els propers mesos a Sabadell, a través d’una desena de pisos per al mateix número de persones. “Ens allunyem dels pisos compartits i tutelats i anem a buscar pisos petits”, segueix.
L’educador de l’entitat està ara mateix buscant habitatges. S’espera que a començaments d’any ja hi hagi usuaris vivint a alguns pisos. De moment, hi ha tres persones sense sostre que han acceptat formar part del programa; altres ho han rebutjat. La Generalitat subvencionarà el projecte amb 150.000 euros per facilitar a les entitats que lloguin pisos.
15 sense sostre, 110 persones sense llar
L’ajuntament té comptabilitzades 110 persones que viuen el fenomen del sensellarisme. 15 són sense sostre. La resta no tenen habitatge (viuen en estades, barraques, habitacions rellogades, espais d’acolliment temporal) o bé viuen en espais sense seguretat o no adequats. La recuperació econòmica des del 2014 no ha servit per millorar la situació del col·lectiu: “es tracta de persones conegudes des de fa anys o dècades a la ciutat; és molt difícil que el sistema normalitzat les pugui ajudar a sortir de la seva situació”, assegura Fernàndez.
Diverses entitats que treballen amb sensellarisme, com Ningú sense sotre, Creu Roja, Càritas, la pròpia Actua Vallès i altres han participat en una jornada de reflexió sobre el fenomen aquest dimarts a la tarda al cafè-teatre Àgora, al centre cívic de Sant Oleguer.
El regidor manté que és important que les entitats socials vagin especialitzant-se: “enlloc de tothom fent de tot, és bo que com a ciutat tinguem entitats especialitzades”. Tot plegat forma part del desplegament del Pla Estratègic d’Acció Social.
