'La fàbrica', o l'antic Vidal i Barraquer. Autor: David B.

Radiografia social de Sabadell: la pobresa es cronifica

L’atur baixa i el consum familiar millora, segons les darreres dades econòmiques. Però la recuperació econòmica és tan fràgic que penja d’un fil. El document de base per abordar el Pla Estratègic d’Atenció Social de Sabadell (PEAS) constata com la crisi econòmica i social des de 2007 ha canviat el panorama a la ciutat.

Les desigualtats es perpetuen a causa de la crisi econòmica, que s’ha endut per davant part dels resultats de les polítiques socials dutes a terme des de la Transició. El panorama, des de 2008, és diferent. I molt més desigual. Costa deixar de necessitar el Rebost Solidari i una de cada dues persones que necessitin que els paguin el rebut de l’aigua o l’electricitat han de repetir.

Representants de Creu Roja, l'Ajuntament i Càritas, presentant l'operatiu. Autor: David B.
Representants de Creu Roja, l’Ajuntament i Càritas, presentant un operatiu social, fa uns mesos. Autor: David B.

A més, la desigualtat es centra més en els col·lectius ja més vulnerables: infància, discapacitats o gent gran. Les següents són algunes de les xifres incloses en el document Prediagnòstic social de Sabadell. El text és el punt de partida per elaborar el full de ruta del departament d’Acció Social de Sabadell per a la propera dècada.

Atur de llarga durada

Més de la meitat de la població aturada té 45 anys o més. I tot i que el perfil general és d’una persona amb baixa formació, i difícil recol·locació, hi ha de tot. A més, gairebé la meitat dels 16.000 aturats registrats a Sabadell ja no tenen prestació d’atur ni cap altre subsidi. Al juny de 2015 hi havia 7.315 sabadellencs sense cap subsidi a l’atur de llarga durada. En els pitjors moments de la crisi (2011, 2012, 2013) les prestacions i subsidis cobrien sis de cada deu aturats o més. Ara, ja no arriben al 50 per cent. El percentatge de descoberts creix un 2,6 per cent cada any.

Pobresa

Les prestacions d’urgència social significaven l’any 2011 376.135 euros pel pressupost municipal. Són diners que s’atorguen puntualment a usuaris de servei socials per impedir el tall del subministrament, pagar una quota de lloguer, comprar una medicació específica o material i llibres escolars. A causa de l’increment de demanda, la xifra gairebé s’havia triplicat en tres anys, fins arribar als 904.933 euros l’any 2014. I, com passa amb la borsa d’habitatges per a emergència social, no és suficient.

Aliments: el número d’atesos per la xarxa d’entrega d’aliments (Rebost Solidari) s’ha reduït en el darrer any fins els 2.300 usuaris mensuals (en els pitjors moments de la crisi hi havia unes 3.000 famílies usuàries). Però s’agreugen les desigualtats, ja que el número de lots per beneficiari segueix augmentant.

Foto portada: oficina del SOC, al carrer Sardà, aquest dimarts. Autor: David B.
Oficina del SOC en Sabadell. Autor: David B.

Pobresa energètica: l’Ajuntament només va donar l’any 2007 16 ajuts per pagar les factures de l’electricitat o l’aigua. Set anys després, i amb la crisi pel mig, el consistori ja donava 2.856. La meitat de beneficiaris han tingut més d’una ajuda per pagar el rebut i evitar així el tall de subministrament.

Persones sense llar: en el segment més colpejat, el servei Sabadell Sostre va atendre l’any 2014 a 39 persones sense sostre a la ciutat, oferint-los allotjament temporal i fent-ne un cert seguiment, juntament amb entitats com Càritas i Creu Roja. Durant el 2015 van passar pel Centre d’Emergències i Transeünts de la Policia Municipal 23 persones. En la majoria de casos, es combina la pobresa amb altres problemàtiques, com manca d’arrels familiars o dependències.

Dependència

4.591 persones tenen reconeguda a Sabadell algun tipus de dependència. Representa una mica més del cinc per cent de la població. Vuit de cada deu reben servei d’atenció domiciliària i prestació per cuidador. El 12 per cent té plaça en residència per a discapacitat o de gent gran (concertada, ja que Sabadell no té places publiques de residència). En els propers temps s’espera l’arribada de més gent per la inclosió de nous graus.

Infància i adolescència

El document detecta un increment de necessitats en la infància i l’adolescència. El 18 per cent de prestacions d’urgència social es destinen ja a aquest col·lectiu, i l’increment interanual de beneficiaris menors d’edat de la Renda Mínima d’Inserció (abans PIRMI) és del 25 per cent. La demanda d’ajuts al menjador escolar va incrementar-se un 48 per cent entre les cursos 2014-2015 i 2015-2016.

Hi ha al voltant de 300 infants i adolescents amb alt risc (desemparament i tutela) en seguiment per l’equip especialitzat de l’Equip d’Atenció a la Infància i l’Adolescència. D’altra banda, i pel que fa a l’absentisme escolar (de moderat a greu), els infants i adolescents detectats i en seguiment per part dels professionals de Serveis Socials són 373.

Foto portada: Berlanga (dreta), visitant un casal. Autor: Ajuntament / cedida.
El tinent d’alcalde Joan Berlanga, visitant un casal aquest nadal. Autor: Ajuntament.

El document considera un repte clau abordar l’abandonament escolar, especialment en els barris més perjudicats per la crisi econòmica. Les taxes globals d’abandonament a Catalunya són del 24,7 per cent. S’estima que en alguns instituts sabadellencs la xifra supera el 50 per cent. L’Ajuntament estima que hi ha un dèficit en centres de tarda, un bon recurs per pal·liar combatre el fracàs escolar, tot i que massa centrat en la infància i poc en l’adolescència.

Violència de gènere

L’any 2014 el Centre d’Atenció a la Dona va atendre a gairebé un miler de persones, fonamentalment per causa de violència o problemes de caire legal i psicològic.

Foto portada: dispositiu Operació Fred, de la Creu Roja. Autor: David B.

Comments are closed.