La Taula Social de Sabadell convoca una protesta la setmana vinent per forçar la reobertura de la unitat d’oncologia infantil del Parc Taulí. La protesta es durà a terme el 28 de febrer a les 18h a l’hospital Parc Taulí i té com a objectiu la reobertura del servei d’oncologia i hematologia infantil.
El president de la Federació d’Associacions de Veïns (FAV), Manuel Navas, assegura que és la primera protesta que porten a terme en relació al tancament de la Unitat d’Oncologia Infantil del Taulí, “però no serà l’última. Lluitarem fins aconseguir que es retorni la oncologia infantil al taulí, d’on mai hauria d’haver sortit”. Aprofitant que hi ha convocat un ple municipal a la mateixa data, Navas explica que “s’instarà als grups municipals que seran al ple per a que el paralitzin i baixin on són els manifestants”.
El president de la FAV acusa directament a Esquerra Republicana i al PDeCat d’haver “prioritzat les consignes dels seus partits per davant de la ciutat i el clamor popular d’amplis sectors populars contra el tancament d’aquest servei” i lamenta que s’utilitzin arguments com que “en la Vall d’Hebron els nens estaran millor atesos”. A més, fan èmfasi en els problemes que provoquen a un nen malalt l’haver de desplaçar-se constantment.
L’oncologia infantil al Taulí
La coordinadora de la Unitat d’Oncologia i Hematologia Pediàtrica de l’hospital Parc Taulí, la doctora Montserrat Melo i Valls, explica que l’any 1977 es va començar a investigar sobre l’oncologia pediàtrica, en un moment on pràcticament tots els nens que eren diagnosticats se’ls portava a pal·liatius i “estaven condemnats a morir”. Va ser per combatre aquesta situació que un grup de pediatres vinguts de diferents hospitals de Barcelona que es volien dedicar a l’oncologia infantil es van unir i van començar a incorporar “protocols i tractaments que ja es feien a Estats Units i a diferents llocs d’Europa” per tractar als seus pacients, assegura Montserrat Melo. Tot aquest coneixement es va integrar i es van crear els protocols espanyols, sota el paraigua de la Societat Espanyola d’Oncologia i Hematologia Pediàtrica, de manera que tots els nens es tractarien igual. Actualment ja s’han unit els protocols a nivell internacional.
“Els pacients del Taulí no només rebien el mateix protocol que a qualsevol lloc del món, sinó que si el nen necessitava fer-se per exemple una cirurgia, radioteràpia, alguna prova que no es fes al Taulí, l’enviaven al millor lloc del món on es fes el tractament”, diu Melo.
Amb aquesta afirmació intenten desmuntar l’argument de que a la Vall d’Hebron els nens estaran millor cuidats.
L’altre benefici que ha assenyalat la doctora és que “al tenir un número més reduït de nens, cada un d’ells no era un número, sinó un nom, una persona”. Els nens que arribaven a urgències “tenien un box especial on ràpidament rebien tota l’atenció que necessitaven, i normalment eren coneguts per tothom qui treballava a urgències”. La doctora ha fet èmfasi en l’ambient “càlid i personalitzat”.
Per últim, la membra de la Taula Social de Sabadell i de la Plataforma Assamblèaria de Treballadors del Taulí (PATT), Xus Merino, ha destacat la idea de que es podria haver ampliat l’àrea i que “tot el Vallès vingués aquí, perquè és un hospital de referència que va iniciar la oncologia pediàtrica a nivell de tota Espanya”.
