Jornada 'La salut mental la fem entre tots'

“No sóc una malaltia, sóc una persona”

  • Una jornada sobre salut mental al Taulí dóna la veu a pacients i familiars.

  • ” El diagnòstic ens va enfonsar a tota la família, però es pot sortir endavat”, diu la mare d’una afectada.

La Salut Mental la fem entre tots. És el lema de la jornada que aquest dimecres es fa al Taulí on prenen part metges, famílies, pacients, infermeres i que organitza l’entitat Salut Mental Sabadell. La jornada afronta diversos aspectes de les malalties mentals però sobretot vol posar el focus en la necessitat d’implicar-se de tothom per sortir de l’atzucac d’unes malalties encara tabú.

“Una malaltia mental espanta”, diu uns dies abans de la jornada la presidenta de Salut Mental Sabadell, Anna Mª Montseny, perquè el desgast no és físic, o no només. El desgat és psíquic, sovint imperceptible i se sap que allò desconegut es tem. Les malalties mentals són més difícils d’acceptar, es topen amb més incomprensions i es converteixen en uns incòmodes companys de viatge durant bona part, si no tota, de la vida.

Per això, per entredre-les i per divulgar que és possible dur a terme una vida normalitzada, afectats i famílies han pres la paraula aquest dimecres a la jornada del Taulí La Salut Mental la fem entre tots.

Cristina Peláez: “no sóc una malaltia”

Cristina Peláez va ser diagnostica de Transtorn Límit de Personalitat (TLP) en plena joventut. Havia començat a notar problemes en les relacions de parella, amb els amics, amb la família. Va prendre medicacions amb efectes secundaris greus, el seu estat d’ànim era molt baix i es negava a acceptar la realitat, el que significa aquest TLP. “M’havien trencat els esquemes, el meu pla de vida i no volia escoltar”, ha reconegut davant un auditori format per unes 150 persones.

Fins que no va acceptar i entendre que el TLP (“una pilota que tenia a dins meu i havia de treure i posar-la al meu costat”) no va sortir-se’n. “M’havia d’esforçar molt a separar la meva personalitat de la meva malaltia. Costa però calia fer-ho”. Després de molts anys, ara pot controlar la malaltia i no ser controlada per ella. “Però cal temps i una medicació adequada; ara sé que no sóc una malaltia, sóc una persona”, diu mentre recomana a l’equip mèdic que escoltin l’opinió dels pacients, que es deixin aconsellar, que ningú sap millor que ells quins efectes causa la medicació”.

Jornada 'La Salut Mental la fem entre tots'
Cristina Peláez i Teresa Gutiérrez, a l'acte del Taulí. Foto: J.d.A.

Cristina és optimista: “no renuncio a tenir parella, a tenir feina” però també és crítica amb la societat, “que encara ha de córrer bastant camí” ja que “he vessat llàgrimes al sentir-me rebutjada”. I demana que entre una persona amb malaltia mental i el seu psiquiatra hi ha d’haver alguna cosa més que una visita ordinària. Cal connectar perquè “si el pacient no se sent a gust, no parlarà amb ningú i la malaltia anirà a pitjor”.

Teresa Gutiérrez: ” Se’ns va caure el món a sobre”

La seva filla va començar a tenir un comportament diferent durant l’adolescència i es va anar tancant en ella mateixa. Va ser diagnosticada amb esquizofrènia. “Se’ns va caure el món a sobre”, reconeix Gutiérrez. “La nostra vida va canviar moltíssim i es va convertir en un món d’amargura, angoixa i desorientació, no veiem la llum perquè tot ens venia molt gran”.

Però ella i el seu marit es van moure, van llegir, es van informar, van anar a diferents consultes, tot i que la convivència era molt díficil. Després d’uns anys, van intentar que la seva filla comencés a sortir primer de l’habitació, després de casa, després que anés sola a l’associació, finalment que baixés sola a Barcelona. “Tenim quadres que pintava en un taller que són el fidel reflex del que era la seva ment en aquell moment”. Gutiérrez ha reconegut que li costava parlar “perquè ho fem amb el cor” i assegura que no pot veure aquells quadres que té a casa guardats.

Però com la Cristina, amb temps, medicació i autocomprensió han anat sortint endavant: “el metge sempre m’ha dit que sóc el pilar de la meva filla; ella i jo hem acceptat la malaltia, ens hem donat confiança i avui porta una vida gairebé normalitzada. Treballa, continua estudiant, té amics i ens sentim menys desgraciats”.

Gutiérrez també assegura que és important que el pacient, i la família, puguin dir la seva amb l’equip mèdic i es mostra contrària a la posició tan habitual de les famílies a sobreprotegir, controlar i pensar que aconseguint un certificat d’invalidesa i una pensió han fet tot el que podien. “No tot està acabat, es pot aprendre”, assegura.

‘La Salut Mental la fem entre tots’

De fet, durant tot el matí d’aquest dimecres a l’Auditori de l’Hospital Parc Taulí es fa aquesta jornada que precisament vol involucrar tothom en la millora de la salut mental. Unes patologies que van a més i que afectaran a Catalunya a una de cada quatre persones en algun moment de la seva vida.

“Cal escoltar els pacients”, diu Anna Mª Montseny, presidenta de Salut Mental Sabadell. El director d’Atenció Primària de Sabadell i Cerdanyola-Ripollet de l’Institut Català de la Salut, Òscar Molans, ha assegurat que “el lideratge el pot portar en ocasions el propi pacient” mentre que s’ha mostrar preocupat per l’elevat percentatge de consultes relatives a la salut mental que es reben als ambulatoris. Finalment, la regidora de Salut de l’ajuntament de Sabadell, Cristina Moreno, ha dit que “la salut mental comporta una gran càrrega per a les famílies” i que per això “cal empoderar les famílies”.

La Generalitat i les entitats que treballen en salut Mental asseguren que tres de cada cent adults tenen algun transtorn mental greu que dificulta el seu dia a dia. Tres de cada deu pacients que passen pels Centres d’Atenció Primària tenen algun problema de salut mental.

Comments are closed.