Sabadell recorda les desenes de conciutadans morts als camps nazis.
Menys participació als actes de l’Aplec de la Salut que els anys anteriors.
En el marc de la celebració de l’Aplec de la Salut, un any més s’ha recordat la memòria dels sabadellencs morts en els camps de concentració nazis durant la Segona Guerra Mundial. El monument a les víctimes ha servit de punt de trobada cívic i d’inici per a l’Aplec, amb menys participació que altres anys.
L’alcalde de Sabadell, Juan Carlos Sánchez, ha assegurat que en l’imaginari col·lectiu s’associa Europa com un bressol de l’humanisme però també ha recordat que ara fa un segle va començar la Primera Guerra Mundial i que Europa ha viscut en diverses ocasions “la barbàrie”, de la qual encara “no n’estem vacunats” ja que hi ha col·lectius exclosos “per tenir una religió diferent” o per la seva condició social. “Encara hi ha exclusió”, ha dit Sánchez, davant les 200 persones que han seguit l’acte d’homenatge als sabadellencs morts al camp d’extermini de Mauthausen i de totes les víctimes del nazisme. S’han vist algunes banderes republicanes a l’esplanda.
Sánchez ha recordat també la figura de l’activista veinal i exregidor de Sabadell Joan Moles, mort aquest cap de setmana, assegurant que ha estat un referent de compromís (més info: ‘Mor l’històric activista veinal i exregidor Joan Moles‘).
Segons informa l’entitat Sabadell per la República, 35 sabadellencs van morir als camps d’extermini de Mauthausen i Gusen. Per allà van passar més de 7.000 espanyols fins l’alliberament del camp, el 5 de maig de 1945. Eren deportats des de tota Europa per treballar com esclaus en favor de les empreses que extreien granit. L’entitat assegura que cal mantenir viu el record, més encara en moments d’avanç de l’extrema dreta a diversos països de la Unió Europea.
Sabadellencs als camps nazis
Els noms dels sabadellencs morts als camps nazis (bàsicament el de concentració i després extermini de Mauthausen, que tenia sota la seva organització els de Gusen, Ternberg i altres més) són els següents, segons facilita Sabadell per la República:
· A Mauthausen: Antoni Aguilar Sánchez, Rafael Berenguer Monllor, Josep Sendra Ferré, Enric Tomás Urpí.
· Als camps de Gusen: Pau Alemany Figueras, Venanci Anglès Anglès, Eugeni Arqués Simó, Ramon Batet Planas, Melcior Cañellas Mañé, Esteve Cañellas Mañé, Jaume Casanelles Gené, Josep Coll Sapera, Josep Domènech Cortada, Emili Ferrando Rossell, Llorenç Gabernet Canet, Antoni Hilario Planellas, Marià Llonch Casanovas, Joaquim Lou Rupellés, Emili Marquès Aracil, Manuel Mullor Català, Pere Navarro Bielsa, Serafín Nieto Nieto, Valentí Oliveras Valls, Pau Pallas Alsina, Jaume Paloma Massafret, Ginés Pérez Garrido, Pelegrí Porqueras Pelegrí, Josep Rodríguez Escursell, Francisco Sabates Esperanza, Francisco Sas Llop, Miguel Senar Buron, Ramon Serra Giné, Daniel Serratosa Fitó, Alexandre Tamarit Guiu, Francesc Torner Ferrer, Salvador Vidal Claramunt.
· A Ternberg (camp on s’hi construïa una central elèctrica): Josep Pérez Coello
· Sabadellencs supervinents als camps nazis: Francesc Abad Samper, Pau Alós Escartín, Gabriel Benedicto Albalate, Félix Calatayud Tormo, Joan Capellas Faixas, Andreu Casbas Aguirre, Conrad Crespí Vergés, Vicens Expósito Serra, Vicenç García Negrillo, Eduard Garrigos i Soler, Agustí Ibáñez Solves, Josep Medina Soler, Carles Retana Valls, Enric Segarra Espinach, Jaume Subirana Folch,Miquel Vial Gandia, Ramon Vitales Cancer.
Acords de la Junta de Portaveus
Diversos representants d’entitats socials de la ciutat han llegit els acords aprovats per la Junta de Portaveus de l’Ajuntament el passat 24 de gener en relació al Dia Internacional de la commemoració anual en memòria de les víctimes de l’holocaust.
El text declarar Sabadell com a ciutat lliure de racisme, xenofòbia i homofòbia. Així mateix, assegura que cal treballar per fer possible que tothom tingui els drets i llibertats consagrats per la Declaració Universal dels Drets Humans. Reafirma la necessitat de rendir homenatge anual a les víctimes en el marc de l’Aplec de la Salut, condemnar la banalització del nazisme, coordinar les actuacions públiques i socials donants pes als programes educatius i fomentar el diàleg i la cooperació per superar les intoleràncies.
Ofrena floral
Una vintena d’entitats polítiques i socials han fet una ofrena floral al monument. Entre elles, l’Ajuntament, partits (PSC, CiU, PP, Entesa, ICV, EUiA o Ciutadans) i col·lectius com Sabadell per la República, Som com som o els Castellers de Sabadell.
Aplec amb baix seguiment
L’ofrena en record de les víctimes ha estat el punt de sortida a l’Aplec de la Salut. En aquesta ocasió, el volum de sabadellencs que han pujat al santuari ha estat sensiblement inferior als d’anys precedents, on va lluïr el sol molt més que en aquesta ocasió.
