L’assessor de comunicació i consultor polític Antonio Gutiérrez-Rubí ha estat l’encarregat d’engegar la Mobile Week de Sabadell parlant dels canvis que suposarà l’aplicació de la intel·ligència artificial (IA). Actualment hi ha un cert “catastrofisme” estès per la societat, nascut de la incertesa i del fet que l’interès general no va a la velocitat del desenvolupament d’aquesta tecnologia. Tanmateix, les possibilitats i les oportunitats que permet la IA són, per l’assessor, infinites.
La Mobile Week arrenca a Sabadell de la mà de l’assessor de comunicació i consultor polític, Antonio Gutiérrez-Rubí, amb una xerrada sobre la intel·ligència artificial (IA) aplicada a les ciutats i a la ciutadania. L’expert ha reflexionat profundament sobre el fet que a la societat hi hagi una certa “actitud defensiva” vers la IA que, al seu parer, neix de la incertesa i del desconeixement. “Encara no sabem com serà aquest entorn que ens atrapa”, assegura.
Tanmateix, una de les pors més esteses per la població és el fet de que la robòtica redueixi els llocs de treball. Aquesta és una por raonable perquè, segons Gutiérrez “hi ha informes que plantegen que gairebé el 40 per cent de les feines que coneixem fins ara les podran dur a terme robots”. Tanmateix argumenta que la IA “no sabem si ens deixarà sense feina, però sí sabem que la modificarà, i hem de tenir una actitud adequada”.
“Ens espanta allò que no coneixem bé, i la IA desperta pors, que poden alimentar una actitud defensiva que inhibeixi a les persones a no creure amb les possibilitats de que sigui el bé comú el que sigui capaç de posar ordre a aquesta debats ètics”, explica Gutiérrez.
El debat, per tant, hauria de girar entorn “com enfocar aquesta tecnologia per ampliar el bé comú”. Però també hi ha una versió optimista. La intel·ligència artificial i la robotització crearà nous llocs de treball. L’internet de les coses (IoT), per exemple, atorgarà intel·ligència als cossos inerts i “canviarà la nostra forma de relacionar-nos amb els espais i els objectes”. A més, “les dades són el petroli del segle XXI i Barcelona i la seva àrea té una potència important del 5G”. La intel·ligència artificial és capaç de “predir, recomanar i prendre decisions que influeixen en entorns físics i digitals de forma automàtica”. Per tant, les possibilitats de la IA són infinites.
Un altra qüestió a reflexionar és que “els codis ètics que hem construït els nostres pactes socials fonamentals no són capaços de cobrir, regular i ordenar i enbridar aquest cavall desbocat que és la tecnologia artificial”. És a dir, segons Gutiérrez, “l’interès general no va a la velocitat d’aquest desenvolupament”. La solució és promoure el debat entorn la intel·ligència artificial, i s’ha de fer ràpid, perquè aquesta tecnologia va a tota velocitat.
Segons el consultor es necessitarà, en un futur immediat, un alt nivell d’audàcia i lideratge polític, que implicarà grans consens capaços de protegir i dominar aquest poderós desenvolupament. “La política ha de ser molt transparent per donar a veure que és capaç de ser un organisme regulador”, assegura. És necessari un marc regulador ràpid i comú, en el que ha de ser un projecte compartit. Sense capacitat d’inversió, Europa, que només és el 5 per cent de la població “pot reduir-se a ser el parc geriàtric del món”. Tenim una tecnologia que va a tota velocitat “però no tenim una estructura normativa capaç de fer que aquesta tecnologia estigui al servei de les persones i no a l’inrevés”. Per tant, cal explicar i fer una gran feina sobre l’impacte positiu sobre la IA, i també les alertes.
