Gutiérrez-Rubí: “No ens podem permetre el luxe d’anar innovant sense saber per quin motiu”

L’assessor en comunicació i consultor polític expert en canvi a les ciutats Antonio Gutiérrez-Rubí ha fet arrencar els actes de la Mobile Week a Sabadell aquest dimarts. Així es dona el tret de sortida a un mes d’activitats al voltant de la tecnologia, la intel·ligència artificial i l’internet de les coses. Un esdeveniment sorgit a l’ombra del Mobile World Congress, per estendre’l més enllà de la ciutat de Barcelona, que aquest any es fa per primera vegada a Sabadell. 

Durant un mes els agents de la ciutat més avançats en l’ús de la tecnologia (la Corporació Sanitària Parc Taulí, la UAB, l’Escola Superior de Disseny o el teixit empresarial local explicaran les seves experiències i analitzaran com pot ser l’impacte tecnològic a les ciutats. 

Aquest dimarts el prestigiós assessor Antonio Gutiérrez-Rubí ha fet arrencar els actes amb una ponència al casal Pere Quart. Abans ha contestat, per correu electrònic, aquesta entrevista. 

Com de propera és la realitat de les ciutats intel·ligents?
Les ciutats intel·ligents ja són aquí. En quasi tots els processos de la nostra vida quotidiana hi intervé un aparell tecnològic que optimitza la nostra capacitat d’afrontar els reptes diaris. Des de l’smartphone, que pot ser l’exemple més evident, fins als sensors de les portes automàtiques o les estacions de càrrega de vehicles elèctrics, les nostres ciutats ja són intel·ligents. Ara falta veure fins on fem arribar aquesta intel·ligència i per servir a quin fi.

Quines seran les principals característiques que trobarem en una ciutat que funciona amb intel·ligència artificial?
Les principals característiques seran una major eficiència en activitats monòtones o de processos simples i la tecnologització dels processos més bàsics. Això a nivell superficial i més visible.

Si entrem a fons en l’estructura, una ciutat que funcioni amb processos d’intel·ligència artificial haurà de tenir una gran regulació i un robust codi ètic. Els límits hauran d’estar molt ben definits perquè no perdem el sentit ni el motiu pel qual vàrem començar a optimitzar les nostres vides amb processos tecnològics. Un altre cop, les persones en el focus central, amb l’objectiu de millorar el nostre benestar.

Quins són els efectes (avantatges i desavantatges) més importants que l’avenç de la tecnologia tindrà sobre la vida de les persones?
Els efectes seran molts i variats, i cal advertir i preparar-nos per un futur cada vegada menys previsible. La tecnologia ens permetrà resoldre i millorar qüestions de gran magnitud i impacte, com poden ser la cura de moltes malalties, actualment terminals, o mètodes per acostar els serveis bàsics a comunitats aïllades o en situació de pobresa extrema, però també pot suposar, si no som capaços de posar bé els límits, el motiu d’una major contaminació al planeta o un augment de la desigualtat per no ser capaços de corregir biaixos i errors de la màquina (que aprèn, sí, però segueix sent una màquina conduïda i dotada d’intel·ligència per la persona).

Quins són els riscos potencials que pot tenir sobre les persones un avenç tan important de la tecnologia? Em refereixo a la privacitat, la pèrdua de llocs de treball…
Actualment s’està generant un estat d’alerta i alarma social molt rellevant en aquests temes, sobretot causada per un desconeixement fonamental de les implicacions que pot tenir un avenç de la tecnologia en les nostres vides i unes conseqüències encara desconegudes relacionades amb la introducció de processos amb Intel·ligència Artificial. En aquest sentit, recomano prendre perspectiva i avaluar curosament els outcomes d’aquestes tecnologies.

Cal millorar, també, la formació, en un sentit ampli (col·lectius, institucions…) per ser capaços de fer una transició i adaptació que no deixi a ningú enrere.

Quines recomanacions faria a la ciutadania per córrer els menors riscos possibles?
Cal tornar al debat ètic i redefinir els límits que com a societat volem tenir. Cal redefinir la nostra relació amb la tecnologia i, sobretot, decidir per a què volem incorporar-la. El progrés, en aquest sentit, ha de ser cap a algun lloc: com a humanitat, no ens podem permetre el luxe d’anar innovant sense saber per quin motiu ni amb quina finalitat i valorant els pros i els contres que incideixen directament en el nostre model de societat i, en molts casos, en els pilars fonamentals en els quals se sustenta la nostra democràcia.

Foto portada: Antoni Gutiérrez-Rubí. Autor: Cedida

Comments are closed.