Foto portada: un dels tallers a l'alberg. Autor: Creu Roja / cedida.

Una escola, la casa dels sense sostre

Una vintena d’homes i dones de nacionalitats diferents però un fet en comú (no tenen llar) conviuen des de fa un mes i mig en certa harmonia en una escola pública del centre de Sabadell. El resultat és tan bo, diu la responsable del servei, que el confinament els pot servir en el camí de la inserció. 

21 persones conviuen en una escola des de fa un mes. Tenen entre 18 i 70 anys, set dones i 14 homes, amb un comú denominador: formen part dels habitants de la ciutat que no tenen llar. La majoria, dormen, o ho feien fins l’estat d’alarma, a naus, infrahabitatges, cabanes o altres espais precaris. Esmorzaven i menjaven bàsicament de dispositius socials i gastaven la major part del dia sense gaires coses a fer. Però dels 20 un parell de casos són ciutadans atrapats a Espanya amb el tancament de fronteres per l’estat d’alarma. Esperen com poden la reobertura per tornar als seus països, a l’Europa de l’est.

Com és el dia a dia?

Es lleven a quarts de nou del matí. Roba neta. Dutxa. Esmorzar. Tallers (ioga, llengua, esport, jocs de taula; no obligatoris però recomanats). Dinar. Migdiada. Berenar. Més tallers o temps lliure. Sopar. I a quarts de dotze de la nit, com a molt, a dormir. És el dia a dia d’una presó, pregunta el periodista:

“Entenc la pregunta. Sembla que són moltes regles però en el fons són persones que justament el que necessiten és estabilitat. Tenen la medicació que necessiten si els cal, tots els àpats, higiene, roba neta, fem activitats. I sempre tenen el suport de l’equip tècnic i dels voluntaris. Les activitats no són obligatòries però sí intentem que se sumin. En tot aquest temps no hem tingut cap situació d’angoixa”, diu González.

Sí han marxat quatre persones, que han preferit el carrer. Dins de l’alberg està prohibit beure alcohol ni tampoc consumir cap tipus de drogues (a banda del tabac, que sí es permet al pati i en una zona molt concreta).

La finalitat de l’alberg és reduir riscos de contagi. Tot, des dels llits que ocupen tres aules d’infantil fins el servei de menjador, està separat per entre 1,5 i 2 metres de distància. Tampoc poden sortir: només en els casos permesos per l’estat d’alarma (però no treballen, així que tenen els moviments molt més limitats). Totes les pertinences queden a l’entrada, i només sortiran quan l’usuari marxi o l’alberg es desmunti, una data per ara incerta però mai abans que acabi maig. També hi ha una aula d’aïllament, per si ha algun positiu en Covid-19. De moment, no ha calgut. S’han fet sis proves, per símptomes, i totes han donat negatiu.

Una activitat, al pati de l'escola Miquel Martí i Pol. Autor: Creu Roja / cedida.
Una activitat, al pati de l’escola Miquel Martí i Pol. Autor: Creu Roja / cedida.

No tots els sense llar de Sabadell estan a l’alberg. Més de la meitat de les persones sense llar que reben aliments a la ciutat van rebutjar anar al dispositiu. Se’ls està portant menjar. A l’alberg ara hi ha una vintena de persones, però té espais fins a 30 places. Algunes s’ho han repensat i han entrat després. Altres, com ja s’ha dit, han marxat. L’alberg està gestionat per Creu Roja. Unes 15 persones hi treballen cada dia. També un vigilant de seguretat que controla l’accés sense més dificultats, a diferència del gran alberg de Fira Barcelona, on hi ha més problemes. A Barcelona hi ha tensions creixents entre 400 persones. A Sabadell tot és més proper:

“El cert és que tots són persones diferents i sovint tenen posicions diferents com tothom però no hem tingut conflictes; els diem i així ho entenen ells també que ara això és casa seva i la resta de residents són la seva família”.

Fins quan? “No ho sabem. Ara tot és incertesa”, diu González, qui espera que després de passar pel dispositiu els seus usuaris “es puguin reinsertar. No es troben al carrer només per addicions sinó per mil motius diferents. Estar aquí ha estat una millora per ells, una millora a les seves vides. Estabilitat. Adherència terapèutica. Sensació de suport, de no faltar-te de res. Passar per l’alberg pot ser un primer pas per la reinserció”.

Un alberg per sense sostre, una idea amb poc encaix tradicionalment a Sabadell

En plena pandèmia, i amb la declaració de l’estat d’alarma, s’ha hagut d’activar un alberg temporal. És una de les instruccions de les autoritats superiors. Tenir un alberg específic per a sense llar no és una de les idees amb millor encaix a les entitats socials de la ciutat ni al departament d’Acció Social. La idea mai ha acabat d’agradar. Però el coronavirus l’ha fet activar a la força I el resultat, almenys així ho diu la responsable del servei, Azahara González, de Creu Roja, és tan bo que “si els haguessis vist fa un mes i ara notaries una gran evolució”. Així ho diuen des de l’equip del CAP Sud, que va fent seguiment a la vintena d’usuaris del servei cada setmana.

Foto portada: un dels tallers a l’alberg. Autor: Creu Roja / cedida.