Voluntaris de la FAIV garanteixen els àpats de 120 persones sense recursos

La Federació d’Associacions d’Immigrants del Vallès (FAIV) ha creat una xarxa de voluntariat que atén aquelles famílies que no tenen garantida l’alimentació. La crisi del coronavirus ha fet proliferat el nombre de persones que es troben en aquesta situació. Especialment, els voluntaris s’estan trobant amb persones migrades que s’han quedat sense cap mena d’ingrés. 

Els voluntaris de la Federació d’Associacions d’Immigrants del Vallès (FAIV) estan dedicant els seus esforços a repartir aliments entre les persones que, majoritàriament a causa dels efectes econòmics i laborals de la crisi del coronavirus, no poden garantir la seva alimentació ni la de les seves famílies. Actualment l’organització atén més de 120 usuaris, una xifra que, segons indica el secretari general de la FAIV, Hugo Colacho, continua augmentant amb el pas dels dies. Per intentar de procurar-los un àpat diari, de dilluns a divendres reparteixen entre els usuaris 120 safates de menjar, i el dissabte en reparteixen el doble, perquè inclouen les corresponents al diumenge. Els aliments procedeixen del Banc d’Aliments, on també es cuinen els menús. La FAIV, per tant, fa de distribuïdora. “Cada dia anem a Terrassa i a Barcelona a buscar les safates”, assegura.

En segon lloc, explica que la federació es dedica a contactar amb empreses per demanar-los donacions de llet, sobretot, però també d’altres aliments “que estan a punt de caducar o que han caducat recentment”. Tot el que recapten ho guarden al Casal Cubà de Sabadell, que s’ha transformat en un magatzem d’aliments. Cada dissabte, uns 40 voluntaris de diferents entitats es dediquen a repartir-ho “de la forma més equitativa possible” entre els usuaris. Recentment, a banda d’aliments, també s’ha repartit material d’higiene com mascaretes o gel desinfectant.

El perfil més desfavorit: persones migrades sense regularitzar 

Tal com explica Colacho, l’organització “no distingeix entre persones migrades i autòctones”, però indica que la crisi ha colpejat més fortament les persones migrades, especialment aquelles que no estan regularitzades, i que ara s’han quedat sense feina, ingressos ni prestacions.

“Això és una mostra de racisme institucional”, lamenta Colacho, i recorda que “els immigrants són un 12’5 per cent de la població de Sabadell”. “No se’ns considera persones si no tenim el permís de residència”, reflexiona.

Per ajudar-los a ells i a la resta de persones “que no tenen cap recurs”, la FAIV va elaborar una llista de persones que va entregar el 24 de març al regidor d’Habitatge i Acció social, Eloi Cortés. Colacho explica que l’administració va trigar 15 dies a contestar. Si bé en condicions normals és més difícil que aquest tipus de perfil puguin entrar a formar part del circuit de Serveis Socials, perquè o bé no tenen el permís de residència o bé no estan empadronades a la ciutat, Colacho també ha reconegut que a hores d’ara, algunes persones en situació d’irregularitat estan començant a entrar, tot i que “a comptagotes”. Així ho recolza també el regidor Eloi Cortés, qui assegura que, tot i les traves legals, l’administració local “està donant prestacions d’urgència social a persones que no estan empadronades a Sabadell o que no tenen papers”.

Estira i arronsa amb l’Ajuntament

Malgrat tot, l’organització es queixa de què l’Ajuntament no els hagi retornat la llista, indicant a quines persones han assignat prestacions i a quines no. Sobre aquest tema, Cortés argumenta que cal fer complir els drets a la intimitat i, per tant, no és correcte donar aquesta informació. Però la FAIV, d’altra banda, també denuncia que, en molts casos, el xec que els proporciona l’Ajuntament “és insuficient”.

“Els regidors tenen la nevera plena a expenses del sou que els paguem nosaltres”, ha criticat Colacho i “aquestes persones s’han quedat sense res”. Des de la FAIV els atenen a causa “d’una falta de resposta de l’Ajuntament, de les seves demores i traves burocràtiques”, ha insistit.

En aquest sentit, Cortés assegura que les prestacions municipals “són un complement” que han de permetre poder garantir els àpats, però que “en cap cas són una renda garantida o un ingrés mínim vital”. Aquestes ajudes majors són competència d’altres administracions. A més, des de la FAIV també denuncien que l’Ajuntament demanés que fossin les mateixes persones interessades les que es posessin en contacte amb l’administració quan “moltes no tenien els recursos per fer-ho”. Per últim, Colacho lamenta que, tot i haver demanat diners pel gasoil que gasten fent els repartiments, l’administració s’ha negat.

Els serveis socials atenen 10.000 persones, 4.000 més que al 2019

Cortés es defensa de les acusacions del voluntari i ha argumentat que “és veritat que en algun cas pot haver-hi un retard” però que estan “atenent moltes persones i a vegades potser no s’arriba a tot”. Tot i així, assegura que s’ha parlat “amb totes les persones de les quals tenien el telèfon” i que “pràcticament totes les que ho necessitaven ja tenen la prestació”. En aquest sentit, el regidor indica que el nombre d’ajudes que s’estan atorgant des de l’administració local ha augmentat de forma exponencial.

“Al març donàvem una mitja de 430 prestacions al mes, i la idea és arribar al juny amb 1.500”, ha assegurat el regidor. “Durant els mesos d’abril, maig i juny hem destinat 270.000 euros extra a les prestacions socials”, ha afegit. “Estem atenent gairebé 10.000 persones, 4.000 més comparades amb el mateix període de l’any passat”.

En aquest sentit, Cortés ha declarat que des del 16 de març i fins al 30 d’abril, “s’ha incrementat al voltant d’un 60 per cent l’atenció a serveis socials”. A més, ha indicat que s’estan “revaluant els casos sobretot de famílies monoparentals i de persones soles amb 0 ingressos” per revisar la quantitat que reben.

Foto portada: Voluntaris de la xarxa. Autor: FAIV 

Comments are closed.