Aquest dissabte un centenar de persones han celebrat el desè aniversari de la consulta popular per la independència, que es va realitzar a Sabadell fa tot just 10 anys. S’ha dut a terme utilitzant mascaretes i intentant seguir les mesures de seguretat decretades per fer front al Covid-19.
La passejada, organitzada per Sabadell per la Independència-ACN ha tingut inici i final al Racó del Campanar, passant pel Passeig de la plaça Major, el carrer de les Valls, una volta al Mercat Central, seguint pel carrer de Gràcia fins la plaça de les Dones del Tèxtil fins arribar novament al Racó del Campanar.
Un cop els participants a l’acte han arribat al Racó del Campanar s’ha llegit una carta de l’expresidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, i que aquest divendres va celebrar el seu 65è aniversari (és el tercer aniversari en el que està a la presó). El 65è aniversari de Forcadell va provocar una concentració en suport de l’exregidora i exdiputada a l’anomenat Mur de la Llibertat, del barri de Gràcia. L’acte s’ha tancat amb l’Himne Nacional de Catalunya, Els Segadors i amb proclames independentistes.
Consulta popular de 2010
El 30 de maig de 2010 es va celebrar a Sabadell la consulta popular organitzada per la Plataforma per l’Autodeterminació a Sabadell (PAS) on van participar un total de 24.061 sabadellencs. Comptant que podien votar els majors de 16 anys, hi va haver un índex de participació del 15,34 per cent. D’aquests poc més de 24.000 votants, 22.323 van votar Sí, el que representa un 92,78 per cent dels votants; 1.275 van votar en contra (el que representa un 5,30 per cent) i van registrar 427 vots en blanc i 36 vots nuls. En aquella ocasió la consulta popular es va realitzar de manera solitària a Sabadell, a diferència d’altres municipis que van votar agrupats en diverses onades.
Aquesta consulta sobre la independència de Catalunya va néixer a Arenys de Munt, essent la primera votació realitzada sobre aquest tema el 13 de setembre de 2009. Després es van fer diverses onades entre els anys 2009 i 2010. Juntament amb la sentència de l’Estatut del Constitucional, van ser el germen de l’anomenat procés.
