102 són els dies que els 25 veïns d’un bloc de pisos del carrer Lepant, a l’Eixample, han estat sense llum. Prop de tres mesos i mig que han inclòs el Nadal i períodes de confinament. Les famílies, amb nens petits, gent gran i persones malaltes, han hagut de fer front a una onada de fred sense calefacció. Ara, nou d’elles ja reben electricitat; les altres l’obtindran al llarg de la setmana. Se senten alleugerides, però amb els ànims baixos: creuen que se’ls ha abandonat i encara pateixen les conseqüències físiques i anímiques del mal tràngol.
Una de les veïnes, Maria Rocieros, detalla que ha passat tres mesos i mig rentant la roba a una bugaderia i menjant “més aviat patates fregides i ous”, per la falta de rentadora i nevera per conservar els aliments. Són només dues de les conseqüències directes de viure sense electricitat. El bloc sencer portava des del 2016 enganxat il·legalment a la llum i Endesa va decidir tallar-la a mitjans de novembre de 2020. Aleshores va començar la lluita dels veïns per recuperar-la. Van contractar l’escomesa elèctrica i van restar a l’espera que la companyia elèctrica els instal·lés els comptadors, que van trigar a arribar, al·legant qüestions de “procediment habitual”.
“Aquest ha estat el pitjor malson de la meva vida. Una experiència que no se’ns oblidarà mai. Hem passat molt fred. I li era igual a Endesa. Cap mena d’humanitat”, critica Rocieros. “Vam proposar posar un comptador d’obra, per anar tirant fins que tot se solucionés. Però ens deien que no”, continua.
L’arribada dels comptadors va ser un bri d’esperança pels veïns. Però encara van haver d’esperar més temps perquè, segons explica Rocieros, la companyia es negava a donar la llum fins que no estigués contractat també el de l’escala, el comunitari. Per tot això, la veïna considera que hi ha hagut falta d’interès per regularitzar la seva situació. La companyia argumentava que “una connexió no legalitzada és insegura” i prometia col·laboració activa amb veïns i Ajuntament per arribar a una solució com més aviat millor.
Però un conegut li ha dit a Rocieros que està prohibit deixar les famílies sense llum. De fet, no va mal encaminat: en el context de pandèmia, el Govern central va aprovar la prohibició de tallar el subministrament d’aigua, gas i electricitat a consumidors considerats vulnerables o de risc d’exclusió social. Rocieros no sap quins eren els seus drets o si ells entraven en aquesta categoria. S’ha sentit desemparada i perduda.
Una ampolla de cava
El dia que va tornar la llum, una veïna es va presentar a casa de Rocieros. Portava una ampolla de cava a una mà copes per brindar a una altra. Tots van plorar. L’espera, des que els van comunicar que arribaria la llum, s’havia fet llarga. “Cada dia era com un any”. I ara, després de cinc dies amb llum, encara no s’hi acostumen. “Vaig per la casa amb la llum apagada, com si no en tingués”, explica. Saben que ja ha passat el pitjor, però la situació els ha calat molt dins.
“Hem passat molta ansietat. La meva filla es despertava a les nits sense poder respirar. I preníem til·les. Hem acabat fatal d’ànims”, explica. “Jo tinc molt dolor als ronyons, suposo que del fred i dels nervis. I al meu veí li va donar un còlic diumenge”, lamenta. “Ara toca recuperar-se, però ens costarà una mica”.
També se senten confusos amb el paper que ha jugat l’Ajuntament de Sabadell. Consideren que podia haver fet més pressió. “Com pot tenir un ajuntament a 25 famílies tants dies sense llum?”, es pregunta Rocieros. Creu que “haurien hagut d’arribar a un acord abans i buscar una solució”. Tot i així, reconeix que el lampista que els ha atès els ha explicat que si l’administració no hagués intervingut l’espera seria més llarga. Un altre dels interrogants d’aquesta història, que no creuen poder arribar a resoldre mai.
Foto portada: una nevera per conservar aliments. Autora: Alba Garcia.
