Andi Down

5 claus sobre la situació del Tercer Sector a Sabadell

La plataforma d’entitats del Tercer Sector de Sabadell, Vàlua, que aplega gairebé una vintena d’entitats que treballen en col·lectius en risc d’exclusió, manté que durant l’any 2014 van augmentar les peticions dels usuaris. A la vegada, però, els recursos s’han reduit. Vist que l’administració ha aplicat fortes retallades, ara volen compensar-ho amb els ingressos privats.

Aquest dimecres s’han presentat els resultats de la Plataforma d’Entitats del Tercer Sector, Vàlua, a través de la memòria anual de l’any 2014. La seva anàlisi dibuixa un mapa del Tercer Sector a Sabadell. Aquestes són algunes de les conclusions:

1. Una vintena d’entitats

Vàlua es va crear l’any 2000 i ara mateix en formen part gairebé una vintena d’entitats. En formen part bona part de les entitats formades per donar atenció a diversos col·lectius (persones amb síndrome de Down, persones sordes, discapacitats intel·lectuals, discapacitat físics, problemes neurològics o persones amb adiccions. L’AVAN, Actuavallès, Ethos, Andi Down, la cooperativa Cipo o Salut Mental en són membres. També entitats d’atenció social com la Creu Roja, Càritas, Drapaires d’Emmaús o l’ong Cerma, l’entitat d’educació en el lleure Esquitx o entitats que treballen amb minories com el Secretariado Gitano o el Servei Ciutadà d’Acollliment a l’Immigrant (SCAI).

2. Més persones ateses

L’any passat més de 30.000 persones van demanar suport a alguna de les entitats que formen part de Vàlua. La xifra ha crescut un 33 per cent des de l’any 2012. Hi ha més situacions d’emergència social, que s’han doblat, i ocupen la gran majoria de les atencions (gairebé el 90 per cent). La majoria de serveis es presten sense cost o es convoquen beques per a les famílies amb menys poder adquisitiu. Bona part de l’increment ve marcat pels usuaris de la Creu Roja i Càritas, conseqüència directa de la crisi social. Tot i així, vuit entitats han implantat el copagament en algun dels serveis i activitats.

3. Més complexitat

Però a la vegada els casos cada vegada són més complexos: per exemple la pobresa pot començar amb un problema econòmic temporal causat per la desocupació, que es cronifica en el context de crisi, i deriva a problemes de convivència, autoestima, social o de salut física o mental.

La situació s’ha fet més complexa i més profunda en tot aquest temps”, asseguren diversos representants de les entitats. “Ens arriben persones que treballen i estan en una situació molt vulnerable. I no es redueix el número de persones ateses”, ha assegurat Fran Cegarra, una dels representants de Vàlua.

4. Menys recursos públics

En canvi, però, els recursos han disminuït. I és que l’adminsitració ha aplicat retallades i el finançament públic és la principal via de subsistència del Tercer Sector. El pressupost de les entitats que s’apleguen a Vàlua va ser l’any passat de 9,13 milions d’euros: el menor dels darrers anys. El 45 per cent prové de subvencions, ajuts o contractació pública. Tres de cada deu euros provenen de finançament privat (només un 22 per cent d’aquesta part són donatius) i un 25 per cent dels fons venen per ingressos propis. Les entitats donen feina a unes 300 persones (65 menys que l’any 2013), reben el suport d’uns 1.400 voluntaris i de més de 10.000 associats.

5. A la cerca dels fons privats

Precisament de cara al futur Vàlua vol treballar millor la captació de fons privats, per dependre menys del finançament públic, mentre que també volen optimitzar les eines de sensibilització i comunicació. D’altra banda, pretenen aliar-se amb empreses per fomentar la igualtat d’oportunitats i el voluntariat i amplir el número d’entitats de la plataforma.  No obstant, el regidor de Nova Economia, Albert Boada, ha assegurat que l’administració “no es pot desentendre i traspassar el pes a les entitats. No només s’han de paliar els efectes sinó que caldria solucionar els problemes d’arrel. El discurs dominant sobre la pobresa estructural l’ha criminalitzat semblant que qui és pobre sigui el culpable de la seva situació. I ho hem de revertir amb polítiques concretes: introduint criteris socials a la compra de productes o serveis per part de l’administració.

Foto portada: cursa per la inclusió social, d’Andi Down. Autor: David B. 

Comments are closed.