L’enderroc d’una bona part de la darrera joia industrial de Sabadell s’accelera i, un cop gairebé enllestit de portes endins, en pocs dies es deixarà veure ja a peu de carrer, perquè aniran a terra les façanes. Els carrers de Covadonga i Romeu estan preparats ja per a l’inici de l’enderroc de les parets exteriors.
Si tot va com està previst, l’enderroc estarà enllestit cap a la segona meitat de mes. En aquest espai es preveu la construcció de més de 150 habitatges, amb un gran bloc amb façana a la Gran Via i pisos de menys alçada al carrer de Romeu i Covadonga. A l’entremig, quedarà una nova plaça. Com a moltes altres fàbriques, la xemeneia, de 48 metres d’alt, es mantindrà. La nau sud de l’Artextil, la protegida i que conté els despatxos, queda fora de l’operació i serà comprada per l’Ajuntament. L’ús a que serà destinat és encara una incògnita.
En tot cas, Sabadell haurà preservat part de l’Artextil però perdut la integritat de la seva darrera gran fàbrica, coneguda entre algunes persones com la ‘catedral del tèxtil’. Catedral per la seva extensió, un gran rectangle paral·lel a la Gran Via amb dents de serra i coronat amb una xemeneia, construït per l’arquitecte Santiago Casulleras als anys 40 del segle XX, que beu del racionalisme i de l’escola Bauhaus. I catedral també per la forma d’entrar la llum que, en les naus ja enderrocades, tapava en bona part el fals sostre que es va instal·lar anys després de construir-se, però que mostren per exemple imatges com la següent d’Agustí Centelles recollides en catàlegs de l’empresa.
En les darreres setmanes, les naus de sostres molt elevats ja han anat a terra de forma discreta. Els veïns han patit bastanta pols, no gaire soroll, però el ciutadà a peu de carrer ni se n’ha adonat. Des de fora res ha canviat. Però totes les zones incloses al vídeo que s’adjunta a la informació, en imatges enregistrades fa anys per un treball, ja són història. En alguns casos les naus contenien estructures i elements molt similars, quan no iguals, a d’altres naus protegides. L’enderroc es farà més visible en dies.
El vas: mig ple o mig buit?
L’enderroc parcial de l’Artextil continua amb la pèrdua de patrimoni industrial d’una ciutat que va créixer en població i riquesa per la indústria tèxtil, sobretot llanera, tant al segle XIX com al segle XX. Malgrat que l’Ajuntament serà el nou propietari del 70 per cent dels espais, de tot el no enderrocat, la ciutat perd el conjunt fabril en la seva integritat. Segons bona part dels estudiosos, és el que dona valor a les antigues fàbriques: despatxos, oficines, magatzems, patis i naus. El valor era i és el conjunt.
La fàbrica de Cal Garcia, una peça industrial, cèntrica, en un enclau estratègic, ara escapçada ja per sempre més.
