La pandèmia aboca més gent a Alcohòlics Anònims

El 2020 ha sigut un any especialment difícil. La coacció d’una triple crisi ha provocat moltes alteracions emocionals i, alguns, han vist en l’alcohol una solució efímera als seus problemes. Des que va començar la pandèmia de la Covid-19, set persones s’han allistat a Alcohòlics Anònims Sabadell per posar fi a la seva addicció al beure i 471 sabadellencs han demanat ajuda a l’associació Ethos. Però, això només és la punta de l’iceberg.

“L’alcohol és una mala medicina. Quan vaig començar a beure estava passant per una mala època i l’alcohol em feia estar més tranquil”, recorda un ex alcohòlic de 72 anys. En Jaume no beu des del gener del 2010, però abans s’acabava vuit litres de cervesa en una sola seguda. En la mateixa línia, una altra sabadellenca explica que també “bevia per amenitzar els problemes, fins que se li’n va anar de les mans i l’alcohol es va convertir en el major dels seus maldecaps”.

La majoria d’alcohòlics no són conscients que tenen una addicció, tot i emborratxar-se diverses vegades al dia. En Jaume s’embriagava cada migdia i cada nit quan tenia 30 anys; la Laura, obria una botella de vi cada vegada que es quedava sola a casa i, quan la seva parella arribava de treballar, ja no en quedava ni una gota. Els quatre testimonis entrevistats per aquest reportatge, tots ells de Sabadell, han reconegut que no van entrar a Alcohòlics Anònims per voluntat pròpia, sinó que els hi va arrossegar un familiar.

“L’alcoholisme és la malaltia de la negació i és molt contagiosa. El meu marit negava tenir cap problema amb l’alcohol i jo tampoc volia que fos així. Per això al principi feia veure que no passava res i que no me n’adonava” lamenta la Sara, parella d’en Jaume.

L’alcohol també esquitxa els familiars del malalt i arriba un punt on la convivència és insostenible. Aleshores és quan les persones del seu entorn se n’allunyen o demanen ajuda per ells. El primer pas per apartar el got és “admetre que quan beuen són impotents davant l’alcohol i que aquesta substància descontrola la seva vida”. Aquesta debilitat els impedeix acabar definitivament amb la seva addicció i, per això, no poden assegurar que no tornaran a beure mai més. “Fa set anys que no bec, ni per Nadal, Cap d’Any o el dia del meu aniversari. Però sé que si demà vaig al bar i em demano una cervesa, me la posaran” diu la Laura.

Local on es reuneixen els Alcòholics Anònims de Sant Oleguer. Autora: Alba Garcia

La facilitat per accedir a aquesta droga legal és el que manté la possibilitat de recaure sobre la taula. En aquest sentit, l’associació  Ethos assegura amb dades a la mà que l’alcohol és la porta d’entrada a altres addiccions, com a la cocaïna o al joc, i que el 90 per cent de les recaigudes són a través del beure. Aquest és un dels motius pels quals enguany ha augmentat el consum desmesurat d’alcohol així com el d’altres substàncies estimulants, com les drogues, els jocs d’atzar o el menjar. De fet, Ethos constata que la cocaïna és la segona substància amb més incidència entre els adults de 35 a 45 anys a Sabadell. Aquestes dades exposen que l’alcohol també comporta efectes indirectes que encara agreugen més la salut del qui ho pateix, a banda de la degradació que ja comporta de per si.

Els alcohòlics també es queden a casa

El confinament ha evidenciat el problema que pateixen les persones dependents d’aquesta substància i, en conseqüència, s’han disparat els crits d’auxili. Aquest any, les tres fundacions d’Alcohòlics Anònims que hi ha a Sabadell han sumat set membres a la comunitat. Cal tenir en compte que, segons confirmen des d’AA Sant Oleguer, molts no passen de la primera reunió. “La ignorància ha construït una imatge d’Alcohòlics Anònims distorsionada i, per això, a alguns els fa respecte venir. Al principi, cap de nosaltres s’hauria imaginat mai que ens hi quedaríem indefinidament. Tinc més de 70 anys, fa deu anys que no bec i segueixo venint a cada reunió” explica en Jaume. En la mateixa línia, l’associació Ethos ajuda a les persones dependents a saber viure sense alcohol, però fins que no arriba aquest moment, les famílies han de viure escenes molt desagradables:

“El nostre fill sempre anava a dormir abans que arribés el Carles per evitar que veiés al seu pare passat de voltes; però durant el confinament, el meu marit s’emborratxava al menjador mentre el nen mirava la televisió i jo teletreballava. Era dramàtic” recorda la Xènia, parella d’un home que encara no ha deixat enrere l’alcohol.

Els seus companys més veterans del grup d’Alcohòlics Anònims de Can Rull empatitzen amb ell i reconeixen que aconseguir fer els dotze passos en plena pandèmia és tot un repte. Tot i el tancament de l’oci nocturn i la restauració, els qui pateixen aquesta addicció no tenien cap problema per seguir bevent durant el confinament: era tan fàcil com anar-ho a comprar al supermercat i consumir-ho a casa.

“Un alcohòlic no beu per gust, no gaudeix de la beguda. Un alcohòlic beu per vici, amb ànsia, indiscriminadament”, sentencia en Jaume.

La teoria d’Alcohòlics Anònims diu que al cap de 90 reunions, una persona perd la fal·lera pel beure i s’adona que la vida lliure d’alcohol és més sana. A partir d’aquí és quan hom és capaç de decidir no consumir més alcohol, almenys de moment.

Foto portada: un dels membres d’Alcohòlics Anònims de Sant Oleguer. Autora: Alba Garcia. 

Comments are closed.