La creativitat ha inundat l’Escola Superior de Disseny ESDi en forma de marató. 130 alumnes han participat en les jornades que s’han celebrat des del dia 5 al 8 de març. Els estudiants han tingut l’oportunitat de presentar un projecte propi que ha de solucionar un problema real d’empreses tan conegudes com Gestmusic, Carnet Jove i Vueling. Han treballat durant quatre dies contra-rellotge, en equips multidisciplinaris, per a captivar les empreses, que seran les que escullin els guanyadors i els hi lliurin els premis. Una professora que ha participat en la marató assegura que “és un joc sobre un repte real”.
La marató s’ha dut a terme en equips de cinc alumnes procedents no només de diferents especialitats sinó que també són de tots els cursos. Cada una de les empreses ha plantejat als equips un repte en funció dels problemes que tenen en l’actualitat. Gestmusic els hi ha demanat que pensin en un format semblant al de Operación Triunfo, però que uneixi diferents generacions. Vueling, per la seva part, vol saber com crear experiències de valor pels usuaris quan hi ha un retràs o una cancel·lació en els vols. I Carnet Jove busca una estratègia per augmentar la participació dels seus usuaris en les activitats que ofereixen. Un representant de cada empresa va venir el primer dia per explicar els objectius i els valors de la marca, eines necessàries per a la creació dels projectes.
La marató creativa durarà quatre dies, del 4 al 7 de març, i cada dia es realitzarà una fase. Per tal de dur-les a terme amb precisió, el coordinador explica les diferents tasques que els equips han de realitzar sota la pressió d’un cronòmetre que controla el temps en lapses de 10, 15 o 20 minuts. Així tots els equips avancen a la mateixa velocitat i aprenen els passos per a crear un projecte. Els professors que supervisen l’activitat asseguren que tot i que tenir un temps determinat per fer una tasca els pot afegir molta pressió, també es correspon amb el panorama que es trobaran un cop acabin els seus estudis i comencin la seva carrera professional.
El primer dia va començar amb la primera fase, l’empatia, on els alumnes entren en contacte amb el repte i busquen una solució. Al final del dia han de tenir una idea general del que volen dur a terme. El segon dia, el dia de la ideació, han hagut de desenvolupar la idea en profunditat. La tercera fase és el prototipat, on els alumnes han de visualitzar formalment la seva proposta. Per últim, el quart dia, s’han hagut de preparar la comunicació de la idea que, al final de la jornada, han presentat a les diferents empreses. Seran les pròpies empreses les que al final de la marató escullin els projectes guanyadors.
Per què una marató creativa?
Cada any se celebra l’ESDiada, una festa que cau sobre aquestes dates. Segons el professor i director del màster de User Experience and User Interface i Coordinador de la marató creativa, Carlos Cabezón, aquest any volien “donar-li una mica més de durada i no només fer una festa sinó incorporar una part més formativa”. També buscaven afavorir que els alumnes de diferents especialitats i edats es coneguessin. “D’aquesta manera, durant el curs o quan acabin d’estudiar tenen la possibilitat de realitzar projectes propis amb gent que no és de la seva especialitat”.
El format també el van proposar per una raó: “Si nosaltres, com a professors, proposàvem un repte, realment es convertiria en una classe. Això no és una classe, és un projecte real. Estem treballant per empreses importants”. I les empreses que formularien els reptes tampoc han estat escollides a l’atzar: “ens interessava un perfil d’empresa coneguda a nivell internacional i que el reptes que proposessin tinguessin interès en els nostres alumnes”.
Els professors que estan a càrrec dels alumnes veuen amb molt bons ulls els resultats de la marató creativa. La professora de l’ESDi i encarregada del departament de premsa, Ares Subirà, ha explicat que el que volien aconseguir era “que els alumnes fessin relacions de diferents cursos i especialitats, perquè en el món real és el que es trobaran, hauran de treballar amb diferents perfils”, i també celebra que s’hagin donat els seus números de mòbil: “s’han fet amics”.
En el mateix sentit parla una alumna que està cursant el grau de disseny gràfic: “És una activitat molt integradora. Jo sóc aquí d’intercanvi i no coneixia a ningú. Això m’està ajudant molt”.
Més de 4000 euros en premis
Tot i que el coordinador assegura que la principal motivació per als alumnes està sent el fet de tenir l’oportunitat de treballar per a empreses importants i conegudes per ells, els premis també són un element motivador important. Els guanyadors del repte de Vueling obtindran vols gratuïts, d’anada i tornada, al destí on cadascú esculli. Carnet Jove oferirà dues nits d’estància en qualsevol alberg de Catalunya i Gestmusic ofereix veure el programa La Mejor Canción Jamás Cantada de TVE, en directe des del backstage.
Però hi ha premis diaris, no només per als guanyadors finals. Cada dia acaba amb una presentació de cada grup davant dels facilitadors, un grup de professors de l’ESDi. Es valora el treball que s’ha dut a terme, la comunicació, l’esperit d’equip, la constància i la coherència. Els sponsors que han participat a la marató tenen premis preparats per als millors equips de cada fase, entre els quals destaquen les motxilles de la marca Moleskine, un equip de cint tauletes gràfiques de Wacom, o llicències anuals dels programes de disseny d’Adobe. Per a tots els participants també es lliuraran bolígrafs o llibretes.
El coordinador assegura que tant els alumnes com els sponsors surten beneficiats. Els alumnes reben uns premis per part d’unes empreses que ha escollit l’ESDi, ja que són marques que ofereixen productes que s’utilitzen a l’escola. Els sponsors, per la seva banda, es beneficien de que els joves que pertanyen al seu target utilitzin els seus productes i en facin difusió. També reforça la seva imatge haver participat en un esdeveniment amb gent jove, d’emprenedoria, d’innovació.
Els estudiants: “sentim que les nostres idees tenen importància”
L’estudiant del doble grau en disseny i bachelor, el Gerard Irurre, té una molt bona percepció de l’activitat.
“M’ha agradat treballar en un simulacre d’experiència real, treballant amb empreses reals”, assegura. “Treballar en equip, amb gent que no coneixia, m’ha fet reflexionar sobre com poden diferents ments i diferents formes de veure la vida unir-se per a fer un treball conjunt”.
Una alumna s’afegeix a la conversació: “Ens sentim més integrats al món professional al donar idees a empreses grans i importants. Sentim que les nostres idees tenen importància”.
En el mateix sentit parla l’estudiant de disseny gràfic, Lucía Catalano. Però es queixa de que l’activitat li està semblant quelcom repetitiva i que no li acaba de fer el pes que hi hagi un temps tan cronometrat. No obstant, els premis l’ajuden a continuar: “hem vingut a guanyar”.
“El temps ens genera un estrès molt gran”, explica una altra alumna. “necessitaríem una mica més de temps. Amb un temps tan limitat no podem treballar tant les idees”.
Algun inconvenient?
Les percepcions de l’activitat per part dels alumnes han estat generalment positives. Però també hi ha una malfiança generalitzada en relació als beneficis que les tres empreses podran extreure de les seves idees.
“Estem donant idees a empreses grans i potser no diran que són de part d’alumnes de la ESDi”, assegura un grup d’alumnes. “Tenim amics que no han vingut perquè no els hi sembla bé això”.
Un estudiant afegeix: “Els premis ens agraden, però ens agradaria més que reconeguessin els nostres noms, perquè amb un premi no ens guanyem una carrera professional”. I la seva companya diu: “els estem servint d’inspiració i potser d’aquí dos o tres anys veiem les nostres idees reflectides als seus productes”.
L’últim jove que parla del tema insisteix en que “si realment l’empresa du a terme la idea, som els guanyadors, i ells la volen fer seva, espero que hi hagi un comportament adequat per part de les empreses”. Però el coordinador de l’activitat ha volgut respondre a aquests neguits:
“Realment les empreses ens estan fent un favor. La seva col·laboració és bastant desinteressada. No crec que amb això esperin que els estem solucionant un gran problema que puguin tenir a les seves empreses. És veritat que no està malament que puguin sentir la veu de gent que forma part del seu target, però els alumnes reben uns premis als millors projectes”, assegura.
També ha parlat al respecte una de les professores que controlen l’activitat: “Els alumnes estan evolucionant, estan sortint bones idees. Però posar-ho a la pràctica és molt relatiu perquè en realitat són idees molt genèriques. Amb quatre dies de feina no aconsegueixes com per aplicar-la”.
