La nova llei d’Educació, més coneguda com a llei Celaá, ja està aprovada de forma definitiva. I arriba, com és habitual amb una llei educativa, amb polèmica. Ha despertat diverses posicions en contra, sobretot relacionades amb el paper que pren l’escola concertada i l’educació especial. Tres sabadellencs amb recorregut en la docència i la política en parlen aquí. Són el professor, diputat d’Unides Podem i ponent de la llei Joan Mena, l’actual regidor d’Educació i director d’institut durant molts anys Manuel Robles, i el mestre, director d’escola durant dècades i regidor d’Educació durant 12 anys Ramón Burgués.
Tot i que ha estat llargament demandada, la nova llei d’educació ha topat amb la desaprovació d’alguns sectors vinculats amb les escoles concertades i les d’educació especial, que fins i tot han sortit als carrers a manifestar-se en contra. La llei ha estat obra dels dos partits que capitanegen el govern central, PSOE i Unidas Podemos. I, en aquest sentit, un dels principals defensors al Congrés ha estat el diputat sabadellenc d’Unidas Podemos, Joan Mena. El diputat no entén la polèmica que s’hi ha format, i així ho ha destacat en converses amb aquest digital.
“Per fi deroguem la LOMCE. Aquesta llei pretén blindar el model d’educació pública. Per primera vegada tindrem una llei que diu que l’educació pública és la columna vertebral del sistema educatiu. És una eina amb la qual es poden corregir les grans desigualtats. I no es confronta amb cap altre model educatiu, com el de la concertada o la privada”, ha argumentat Mena.
En el mateix sentit parla el regidor d’educació de l’Ajuntament de Sabadell, Manuel Robles. Considera que és una llei que “recull les aspiracions d’una esquerra progressista”. Aposta per “l’educació pública, inclusiva, la igualtat d’oportunitats” i fa “un pas endavant en la renovació pedagògica”. Assegura que “és una llei més consensuada que la LOMCE [coneguda com a llei Wert], políticament parlant”. Robles, que va ser director d’un institut de Sabadell molts anys, ha destacat positivament el fet que la llei permeti passar de curs amb alguna matèria pendent.
“Tothom és diferent i tothom hauria de tenir una avaluació diferent. Per què no es pot obtenir amb una matèria suspesa el Batxillerat? Potser li queden les matemàtiques, però la persona serà un excepcional traductor. Per què condicionar l’alumne per una assignatura? No hem de tancar portes, hem de fer una avaluació global de la persona”.
Per la seva part, l’exregidor d’educació del consistori sabadellenc, Ramon Burgués, entén que aquesta “era una llei necessària” que busca “l’excel·lència i l’equitat”. En resum, la Celaá “és una llei per a tothom”, tenint en compte que amb la predecessora, la LOMCE, “quedava molta gent exclosa”. Tot i així, ell considera que “hagués estat bo que l’hagués pogut consensuar i parlar molt més. No hi ha hagut un debat social”. També creu que “es podria haver aprofitat per baixar les ràtios, el nombre d’alumnes per aula”.
L’escola concertada, a debat
Si bé el text aposta per ampliar les places públiques, també sosté que cal protegir el dret de les famílies a escollir el model educatiu que considerin adient. Tanmateix, Mena ha posat en valor el fet que la llei “imposi limitacions als concerts educatius”. Es prohibirà, per exemple, concertar les escoles que separin els alumnes per sexes. “També es prohibirà la cessió de sòl públic de les administracions locals a escoles privades o concertades”, ha explicat.
“En cap moment és un atac contra la concertada. No es busca la seva desaparició, perquè és necessària per la seva finalitat educativa i social”. De moment “no sabem quina afectació directa tindrà sobre els centres educatius. Falta el desplegament”, ha afirmat Robles, per la seva part.
L’exregidor Burgués tampoc entén la polèmica que s’ha generat al voltant d’aquest aspecte. “Els criteris d’admissió no s’han modificat”, explica. Però el govern ha de garantir places públiques suficients. Tot i que a vegades, segons l’exregidor, això no es produeix. I, respecte a la concertada, creu que “rep recursos públics i, per tant, ha de poder acollir alumnes de totes les característiques”. Considera una assignatura pendent “abordar la llei de finançament de l’escola concertada”.
Educació especial
La llei aposta per la inclusió dels alumnes amb necessitats especials als centres ordinaris. Segons l’opinió del regidor Robles, parlar d’educació inclusiva a Catalunya, “no és res nou”. Les escoles d’educació especial “serviran per reforçar les escoles ordinàries” i es permetrà que, la persona que consideri que el seu fill estaria millor en un centre ordinari, hi pugui accedir. I més contundent encara s’ha mostrat el diputat Joan Mena.
“Els centres d’educació especial continuaran existint. D’una forma molt roïna, PP, Ciutadans i Vox estan jugant amb les preocupacions de les famílies que tenen fills i filles discapacitades. La llei fa una aposta clara per l’educació inclusiva, perquè l’educació ordinària ha de poder facilitar que hi hagi alumnes amb discapacitat a les seves aules”.
“Que a nivell de Catalunya hi hagi una preocupació respecte als centres d’educació especial em costa d’entendre”, comença Burgués. “La llei no elimina aquestes escoles, però dóna llibertat d’elecció als pares”. Així, les famílies poden escollir si aposten per l’educació especial o la inclusiva. “Hi ha recomanacions d’organismes internacionals en aquesta línia”, reflexiona l’exregidor.
El castellà ja no és vehicular
La qüestió de les llengües sol aixecar passions allà on el castellà coexisteix amb una llengua local. I és que la llei Celaá retira el títol de ‘vehicular’ a la llengua castellana. Mena entén que la llei vetlla per la cohesió social i perquè, a Catalunya, “els alumnes siguin igual de capaços de parlar català i castellà”. El que busca és “tornar a l’escenari de seguretat jurídica” per a les llengües. “Apostant pel català com a llengua vehicular no deixem d’ensenyar el castellà”, continua. I afirma que les proves d’accés a la universitat (PAU) sovint mostren que a Catalunya hi ha un nivell més alt de castellà que a altres comunitats monolingües.
En el mateix sentit ha parlat Robles: “A Catalunya no hi ha un enfrontament per les llengües. Hi ha una convivència pacífica a nivell lingüístic. La llei recupera la paraula cooficialitat”, reflexiona. “Segurament, a determinades escoles de Sabadell s’haurà de potenciar la llengua catalana i a altres la castellana”, explica.
La religió deixa de comptar per nota
Robles creu que la llei “suprimeix la preeminència de la religió catòlica”. Considera que “parlar de cultures de la religió és millor”. També celebra, en aquest sentit, que la llei “redueixi l’espai de religió”. Hi està d’acord, en aquest aspecte, l’exregidor Burgués.
“Es continua oferint religió i s’introdueix una assignatura de valors cívics”, explica. “És veritat que l’assignatura de religió no comptabilitza per nota, que és lògic. Crec que l’Estat ha fet un pas important endavant que molta gent estava demanant. Es podrà oferir una assignatura no confessional que parli de cultura de les religions”.
Però el diputat Mena no acaba d’estar convençut amb els resultats en referència a la religió. “Ens hem quedat a mig camí. Hem garantit que no serà avaluable, però haguéssim volgut que sortís de l’horari escolar”. Mena entén que la religió “forma part de la privacitat de les famílies”. Però destaca positivament altres factors, com la incorporació de la memòria democràtica al currículum o els drets de les persones LGTBI+ i la lluita contra les violències masclistes. També l’aposta per l’educació de 0 a 3 anys. “És un avenç important que mostra el camí de progrés per on ha de transitar Espanya”, ha conclòs, el diputat.
