El Síndic de Sabadell: “L’administració ha de pensar més amb el cor que amb la butxaca”

• El Síndic de Greuges de Sabadell demana més implicació municipal amb els que pateixen.

• Durant l’any 2011 va fer 1.051 atencions, 185 resolucions i 54 recomanacions.

El Síndic Municipal de Greuges, Josep Escartín, presenta aquest dimarts al ple la memòria d’activitats de l’any 2011. En un avanç per a la premsa, Escartín ha assegurat que malgrat la crisi no es poden creuar les línies vermelles dels “paràmetres socials”. Els problemes de convivència, les multes i l’afectació a la ciutadania de la crisi centren la seva memòria anual.

Més atencions, més expedients oberts, més resolucions i més recomanacions. Seria el resum dels números de la memòria presentada pel Síndic de Greuges de Sabadell, Josep Escartín, referent a l’any 2011. En aquest any, el Defensor del Ciutadà ha fet més d’un miler d’atencions als sabadellencs. S’han obert 185 expedients i s’han fet també 185 resolucions, donant la raó en vuit de cada deu al ciutadà que presentava la queixa.

Què és el Síndic de Greuges i què fa?

El Síndic Municipal de Greuges és el Defensor del ciutadà. És la figura municipal destinada a “supervisar a l’administració municipal” i a defensar els drets de la ciutadania en l’àmbit local. Les seves competències es redueixen a aquelles on pot actuar el consistori però té un ampli camp d’actuació.

Sabadell va instaurar aquesta figura l’any 2006 en la persona de Josep Escartín, que va ser renovat en el càrrec l’any passat.En els sis anys de vigència de la institució, el número de consultes ha passat de 636 a 1.051 i els d’expedients oberts de 123 a 185.

Línies d’actuació

Escartín ha presentat les principals línies i conclusions de la tasca feta durant aquest any. La crisi econòmica i la seva afectació social, la convivència a la ciutat, les multes i sancions i la relació municipal han centrat part de la presentació.

Els drets no estan subjectes a pressupostos ni a orientacions polítiques; els drets ‘són’ i per això obliguen a tothom”.

El Síndic ha marcat en l’afectació social la línia vermella de l’actual crisi. Ha assenyalat que “l’administració ha de pensar més amb el cor que amb la butxaca”, “la gent pateix, hi ha execucions hipotecàries, la gent se’n va al carrer i l’administració s’ha de guiar per paràmetres socials”. Escartín anima el consistori, i les administracions superiors, a implicar-se més “fins i tot per veure on posa els mobles una família que ha d’abandonar el seu pis”.

Si hi ha habitatges abandonats, l’obligació és que els ajuntaments vetllin perquè el propietari mantingui l’estat de conservació necessari”

La memòria detalla el cas d’un ciutadà que es queixava d’unes cases que es van tapiar amb la brutícia a dins. Amb el temps, les pudors van anar en augment, havent-hi rates i mosquits. Per això Escartín recorda que els ajuntaments han de vetllar perquè els propietaris compleixin els seus deures de mantenir els habitatges o edificis en bon estar de conservació.

Problemes de convivència a Can Puiggener

La memòria detecta problemes de convivència, havent actuat d’ofici en un cas de Can Puiggener. Nombroses persones van denunciar sorolls a altes hores de la nit, vibracions, fogueres i barbacoes a la via pública, brutícia i insalubritat als carrers, danys al mobiliari urbà, l’ocupació il·legal d’immobles i l’aprofitament de l’aigua i la llum comunitària per part d’alguns ocupants.

En aquests problemes, el Síndic demana una actuació més contundent “aplicant la normativa reguladora de cadascun dels conflictes per evitar la vulneració de drets”. A més, recomana més intervencions de la Policia Municipal:

L’ajuntament ha de canviar la visió que té la ciutadania de poca actuació per part de la Policia Municipal en relació a aquests problemes de convivència i incompliment de les ordenances municipals.

Multes i zona blava

Les multes constitueixen un dels motius de queixa més habituals a l’Oficina del Síndic. En aquest sentit, Escartín assegura que és habitual la manca de resposta, arribant en alguns casos fins a dos anys de silenci administratiu. D’altra banda, acusa la secció de multes municipal de “no donar resposta personalitzada a les al·legacions que fa la ciutadania en els expedients sancionadors i per tant, no les té en compte a l’hora de resoldre”. D’altra banda, diu que pel fet d’acollir-se al pagament anticipat no s’ha de perdre el dret a al·legar:

El Síndic no entèn que s’endugui el cotxe la grua i no es faci cap fotografia que demostri la infracció. Cal notificar les multes i fer signar les butlletes sempre que es pugui”

Però sobretot considera important el fet que no es respecta la pressumpció d’innocència en les zones blaves, tenint en compte que es dóna valor probatori a la denúncia que fan els controladors. “Un controlador no és un agent policial”, diu Escartín, i per tant no gaudeix de pressumpció de veracitat. Creu que en general el que cal demostrar és la culpabilitat, mitjançant una ratificació de la denúncia, un element gràfic que aclareixi la infracció o una butlleta signada pel multat.

Pel que fa a la relació amb l’ajuntament, el Síndic diu:

ens encantaria que no ens vegin com un enemic. La bona administració és aquella que es deixa supervisar”

Segons el Síndic, també són molts nombroses les queixes relacionades amb les targetes d’aparcament per a persones amb mobilitat reduïda, aquelles que tenen amb els canvis a la llei de Dependència i les relatives a les molèsties per sorolls. També les que tenen a veure amb els règims de visites de pares i fills i fins i tot d’avis i néts.