Foto portada: foto de família, a la plaça del doctor Robert. Autor: A.S.

Emotiva recepció a l’Ajuntament dels nens i nenes sahrauís

Dimarts a les 18:30h s’ha celebrat a l’Ajuntament la recepció a les onze famílies que enguany han acollit a nens i nenes sahrauís. L’acte ha tingut lloc a la sala de plens on han pres la paraula Míriam Ferràndiz, regidora de Drets Civils i Ciutadania, l’alcalde, Juli Fernàndez, i Antònia Fargas, vocal de l’entitat Sabadell Acull Infants Sahrauís que té deu anys d’existència i que fa el mateix temps que impulsa el programa Vacances en Pau.

Després d’una breu introducció de Ferràndiz, Fargas ha recordat les dures condicions de vida al camps de refugiats i les “polítiques nefastes” que han portat a aquesta situació que es perllonga des de fa més de 50 anys. En aquest sentit, ha indicat que la població sahrauí està separada per un “mur de la vergonya” que poca gent sap que és el segon més llarg del món, després de la muralla xinesa. “Aquests petits ambaixadors –ha afegit- ens recorden aquesta terrible situació”. També ha lamentat la pèrdua l’any passat de la cantant Mariem Hassam, arrelada a la nostra ciutat, i de Mohamed Abdelaziz, president de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD) i del Front Polisari. Ha conclòs el seu parlament agraint l’esforç de les famílies acollidores, l’ajuntament de Sabadell i l’Hospital Taulí i ha esmentant els diversos projectes que impulsa l’entitat com ara el de les mines antipersona.

L’alcalde, Juli Fernàndez, ha evocat els vincles de la nostra ciutat amb el Sàhara com demostra l’agermanament amb la ciutat d’Argub fa 27 anys. Així com la tasca desenvolupada a la casa d’acollida de malats, a l’Hospital Taulí o amb les vacances per nens sahrauís. D’altra banda, ha destacat que es tracta d’un “conflicte que no està resolt” provocat per la “inacció dels estats”, principalment de l’Estat espanyol que fou el darrer administrador del territori. En aquest sentit, ha indicat la “contradicció i la doble moral” que suposa el fet que Espanya és un dels països que més cooperació internacional aporta al Sàhara Occidental, però al mateix temps que no “promou la seva lliure determinació”. L’alcalde ha finalitzat el seu parlament amb el lema “Visca el Sàhara Lliure!”.

Famílies acollidores

Des del 1974 diverses famílies sabadellenques han acollit a centenars de nens i nenes sahrauís. Aquest any han estat onze que durant dos mesos conviuran amb ells. Pilar Roncero, veïna de Ca n’Oriac, ens explica que aquesta és la primera vegada que acull a Ahmed de 10 anys. Ens transmet la seva satisfacció per aquesta experiència i valora molt positivament l’aprenentatge que estan fent els seus fills de cinc i 10 anys sobre un altra cultura i manifesta que no l’importaria repetir.

També, Lorena Martínez, veïna de Can Llong, és la primera vegada que acull a un nen sahrauí de 10 anys. Es va decidir després de conèixer l’experiència de la seva cunyada que va acollir a un nen del Sàhara, ella ho va voler provar i es mostra molt contenta d’haver-ho fet. Com a la Pilar, no li importaria tornar-ho a repetir.

Eva Alías, de la Creu Alta, és la segona vegada que acull i el primer cop ho va fer després de conèixer l’experiència d’una amiga del barri. Creu que d’aquesta manera “dono suport a la causa sahrauí”.  Explica que manté contactes amb la família del primer nen que va acollir a la que periòdicament envia paquets amb roba i medicaments.

Sonia Hernández, de la Creu Alta, ja té experiència en l’acolliment, doncs és el tercer any que ho fa. Enguany ha acollit a Sukeima una nena de 13 anys. Com les altres mares valora molt positivament la convivència, sobretot de cara als seus fills. En termes molts semblants s’expressa Juliana Planas, veïna de Barberà del Vallès, que és la segona vegada que acull a nens del Sàhara. Això li ve de família ja que la seva mare també ho feia.

Potser qui té una més àmplia experiència en el tema és Mónica Corredera, veïna de La Roureda i companya de Marcos Costa, coordinador del programa Vacances en Pau. La família acull a nens i nenes des del 2004, de vegades a dos alhora.

Aquest és el primer any que descanso perquè tinc dos nens molt petits i no donaria a l’abast” –confessa. Valora molt positivament una experiència en la que “aprens a valorar les coses que tenim aquí i també que hi ha coses més importants que els bens materials”.

Ens explica que manté contactes amb molts dels nens i nenes que han passat per casa seva, alguns dels quals estan a la universitat o estudiant a Algèria, i que a alguns els ha tornat a veure en les dues ocasions que ha visitat els campaments de refugiats.

Foto portada: foto de família, a la plaça del doctor Robert. Autor: A.S.