dani marinova. Autora: Clara Fortuny

Dani Marinova (BACC): “La solució per l’eix central són els carrils bici segregats”

L’Ajuntament ha anunciat recentment que limitarà la velocitat de l’eix central de Sabadell a 30 kilòmetres per hora amb l’objectiu de pacificar el trànsit. També vol aconseguir una millor convivència entre els vehicles motoritzats, els vianants i les bicicletes. La idea és augmentar la seguretat de tots plegats. Però no tothom hi està d’acord. Parlem amb la ciclista urbana Dani Marinova, que aposta per la implementació de carrils segregats per a bicicletes.

Dani Marinova és vocal de l’associació Bicicleta Club de Catalunya (BACC). Es tracta d’una agrupació d’usuaris de la bicicleta d’ús urbà. Actualment mantenen taules de negociació amb els ajuntaments de diversos municipis, entre ells el de Sabadell. També és politòloga i professora de ciències polítiques a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Creu que aquesta mesura, entomada per l’Ajuntament, funcionarà?
No. És cert que la reducció de la velocitat a 30 kilòmetres per hora està molt bé. S’hauria de fer a tota la ciutat, no només a l’eix central. És una mesura que s’està fent a moltes ciutats com Terrassa, Granollers, Tarragona o Mollet, pel tema de l’accidentalitat. Si hi ha una accident, i el vehicle motoritzat va a 30, tens moltes possibilitats que sigui lleu, que no sigui greu o mortal. En aquest sentit, és un bon pas, però trobo que és insuficient. També hi haurà senyals horitzontals a terra i verticals advertint del límit de velocitat i la convivència amb la bicicleta.

Aleshores, quin serà el problema? 
Que al cap i a la fi, no deixa de ser un eix central amb molt de trànsit on la bicicleta no té espai propi. Hi ha autobusos i vehicles de grans dimensions que et van avançant. Si no tens gaire experiència amb la bicicleta o has d’anar amb fills, amb nens petits, no et sentiràs segur. Ja en tenim, de carrers a 30. El regidor de Mobilitat [el tinent d’alcaldessa Jesús Rodríguez] argumenta que serà un període de prova perquè el conductor vagi aprenent a conviure amb la bicicleta. Però ja en tenim, i el que sabem és que hi ha assetjament a ciclistes.

L’han assetjat?
Sí. Hi ha pitades, et diuen paraulotes. Et criden obscenitats. T’apreten des de darrere, s’enganxen a les rodes quan han de deixar tres metres de distància. No hi ha ningú que controli la velocitat. El cotxe espera poder anar a 40, 50 i 60, tot i que és un carril 30.

En el fons, sabem que això no funciona. Faran pintades a terra i diran que la velocitat ha de ser 30. Però qui ho garanteix? Si es fa només això, no funcionarà. I en realitat, en un carril 30, els cotxes també poden anar a 20, que és la velocitat d’una bicicleta. Però ells esperen anar més ràpid.

Per tant, creu que el cotxe no respectarà la normativa.
Exacte. No dic que sigui la majoria, però només cal que siguin uns quants per tenir un ensurt.  En una via amb molt de trànsit com la Ronda Ponent o les carreteres urbanes com la N-150, la ronda Zamenhof o l’eix central, la convivència amb la bicicleta és molt complicada.

Quan funciona, un carril 30?
No podem aplicar la mateixa lògica que en un carrer 30 d’un casc antic, d’un sol carril, perquè els motoritzats no poden avançar, han de conviure amb la bicicleta. A les rondes hi ha molt més trànsit, zones de càrrega i descàrrega, aparquen a la mateixa via. Estàs compartint el mateix carril amb camions i amb autobusos.

Quina solució proposa?
Formo part de Bicicleta Club de Catalunya, que és una associació d’usuaris de bicicletes que les utilitzem com a mitjà de transport. Som ciclistes urbans. El que nosaltres defensem, a base de les dades i els estudis que s’han fet, són els carrils bici segregats.

 

El millor és segregar, que les bicicletes tinguin un carril segregat a les rondes. O bé pacificar-les: reduir el trànsit. Podríem argumentar que en l’eix central fos obert només al transport públic, als vehicles de càrrega i descàrrega i als veïns. Es podria intentar i tindria més sentit. El que faria també és incrementar la velocitat dels autobusos. Si traiem trànsit de pas de qualsevol via, els autobusos podrien anar més ràpid.

Per què no s’implementa el carril segregat?
S’ha fet alguna cosa. No és del tot un carril bici però tampoc és que no s’hagi fet res. S’ha apostat per una mesura que està a la meitat. Penso que fer un carril bici és treure un carril als vehicles motoritzats. Això és treure espai al cotxe i això té un cost electoral claríssim. La gent vol anar en cotxe a tot arreu, no vol que se li dificulti anar en cotxe. Si pot anar de porta a porta millor.

Però al mateix temps, l’Ajuntament està sentint una pressió per fer alguna cosa per la mobilitat sostenible. Perquè hi ha col·lectius ciutadans que ho estan demanant. Hi ha una pressió per apostar per aquest canvi. La gent es queixa de la contaminació que respirem. Per això han fet una cosa entremig: hi ha la limitació però sense treure espai al cotxe. És una mesura que penso que no aconseguirà nous usuaris de la bicicleta perquè la gent no se sentirà segura.

Més informació: 

L’eix central (9 quilòmetres) passarà a tenir una velocitat màxima de 30km/hora

Foto portada: Dani Marinova. Autora: Clara Fortuny