La Cambra de la Propietat Urbana de Sabadell i Comarca ha mostrat “el seu total rebuig” a l’aprovació de la llei per la regulació dels preus de lloguer d’habitatges. Consideren que la nova normativa “incorpora encara més incerteses i tensions en les relacions contractuals entre propietaris i llogaters” i que s’ha pactat tenint només en compte una de les parts. “Sempre acaba pagant el mateix”, ha lamentat el secretari general de la Cambra, Jaume Torras.
El Parlament català ha aprovat la proposta del Sindicat de Llogateres i Llogaters, amb el suport de JuntsxCat, ERC, En Comú Podem i la CUP. L’aprovació no ha acontentat diversos actors, que s’hi han manifestat en contra. Així ho ha fet la Cambra de la Propietat Urbana de Sabadell i Comarca. Asseguren que la llei crea unes tensions que se sumen “als diferents canvis que ha patit el sector de l’habitatge en la seva legislació”.
Recorden que el Consell de Garanties Estatutàries ja ha dictaminat en contra del contingut de la llei i que “la nova normativa s’ha creat només tenint en compte a un dels actors implicats, els arrendataris”. Així ho ha assegurat el secretari general de la Cambra, Jaume Torras.
“Sempre acaba pagant el mateix: el propietari”, ha dit Torras. “Aquesta és una mesura intervencionista que vulnera els drets dels propietaris”. A més, ha argumentat que “el problema principal que tenim és la manca d’habitatges al mercat. El que aquesta mesura provocarà és que molta gent que fins ara destinava recursos a la compra d’un habitatge per la rendibilitat que treia, buscarà altres productes”.
En aquest sentit, la Cambra entén que aquesta mesura conforma “la criminalització injustificada dels arrendadors, titllant-los de manera deliberada de ‘rendistes especuladors'” quan, segons dades que l’Entitat ha extret de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona, “gairebé un 70% són propietaris de, com a màxim, tres habitatges”. Així ho avala Torras, que culpa els diferents governs de la Generalitat de la situació del mercat del lloguer.
“Això és una conseqüència de la deficient política d’habitatge. La Generalitat podia haver tingut un important camp d’habitatges, sobretot els que venien de procediments d’execucions hipotecàries, que s’han quedat els fons voltors”, ha declarat.
La Cambra creu, per tant, que “es vol fer pagar al sector privat la factura històrica de manca de polítiques que donin resposta al problema social de garantir el dret a un habitatge digne”. Per l’entitat, la solució passa “per un replantejament de base en les polítiques públiques de l’habitatge a Catalunya, que requeriria una forta inversió per part de l’administració”. Cal també realitzar “una aposta ferma per mesures urbanístiques i d’exempció tributària o fiscal en l’àmbit municipal i autonòmic”.
En paraules de Torras, és oportú “incentivar, motivar” el petit tenidor perquè accedeixi a baixar els preus del lloguer. A canvi, la Cambra proposa que l’administració pugui oferir “seguretat de cobrament, per exemple” o la possibilitat de “cedir les seves finques a l’administració per augmentar el parc públic d’habitatges a canvi de rendes garantides”.
