Foto portada: un moment de l'homenatge a Casals. Autor: David B.

Calidoscòpica mirada a Muriel Casals en el quart aniversari de la seva mort

L’aula 13 d’Escola d’Enginyeria de la UAB a Sabadell ha quedat petita aquest dijous per homenatjar la docent, presidenta d’Òmnium Cultural i diputada al Parlament Muriel Casals, morta l’any el 14 de febrer de l’any 2016, fa tot just quatre anys. Una mirada calidoscòpica a les diverses Muriels: acadèmica, investigadora, activista, dona i dirigent política.

Muriel Casals va néixer a Avinyó, sent filla de l’advocat sabadellenc Lluis Casals, exiliat. Durant la postguerra van tornar i sí va créixer a Sabadell i hi va viure fins adulta. Després va anar a residir a Barcelona però va mantenir un cert vincle amb la seva ciutat. Va estar molt vinculada a la Universitat Autònoma de Barcelona durant la seva carrera professional. Havia fet classes a l’Escola d’Enginyeria de Sabadell, a la mateixa aula que ha acollit l’homenatge aquest dijous, i que ha quedat petita, havent d’habilitar una sala adjacent per seguir l’acte. En total prop de 400 persones entre les dues sales.

Foto portada: un moment de l'homenatge a Casals. Autor: David B.
Lluis Llach, aquest dijous. Autor: David B.

Gran presència institucional. Començant per l’expresident de la Generalitat, Artur Mas, l’exdiputat Lluis Llach, el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, i el president de la patronal Cecot, Antoni Abad. També diversos representants de l’ajuntament de Sabadell, tant del govern (les tinentes d’alcaldesses Marta Morell i Montse González) com de l’oposició, com els republicans Juli Fernàndez , també delegat del govern de la Generalitat a Barcelona, Gabriel Fernàndez, Èlia Soriano, Raúl Garcia Barroso i Glòria Llobet, Maties Serracant de la Crida, Lourdes Ciuró o Francesc Baró de Junts. L’acte ha estat organitzat per la UAB, la Fundació Bosch i Cardellach i Òmnium Cultural.

Lluis Llach: “la mort de Casals va ser el desgavell més gros de Junts pel Sí”

“No és freqüent que els professors deixin una empremta tan clara en el seu alumnat”, ha assegurat el degà de la Facultat d’Economia i Empresa, Héctor Sala. “Era una persona suau en les formes però molt contundent en el fons”, ha recordat el vicerector de Recerca i de Transferència de la UAB, Armand Sánchez. La trajectòria política ha estat glossada per l’exdiputat i cantautor Lluis Llach: “ella va donar la marca i la garantia d’una manera de ser a Junts pel Sí [la coalició entre el PDeCat i ERC que va guanyar les eleccions de 2015]”.

“Imposar l’autoritat per convicció era el seu art. La seva mort va ser el desgavell més gros de Junts pel Sí. No us podeu imaginar el que va significar la seva mort: no podíem treure el seu nom de la porta i ens va marcar molt profundament”.

El professor emèrit d’Economia i Història Econòmica de la UAB Lluis Barbé ha glossat la trajectòria acadèmica de Casals. La va tenir com alumna. Ha recordat la tesi doctoral de Casals sobre la Primera Guerra Mundial i la industrialització de Catalunya, centrada en el tèxtil de Sabadell, ciutat que va ocupar alguns dels seus altres estudis econòmics, alguns publicats per l’Ajuntament. Ha destacat com després es va centrar en els assajos de “persuasió” i menys acadèmics. Al 2008, ja vicerectora de Cooperació de la UAB, publica un assaig sobre la immigració i l’impacte de la nova immigració a l’economia catalana. “Excel·lies en la preparació de les classes i fruies en el coaching d’estudiants desorientats, com es diria ara”, ha afegit. “La teva vocació era donar classes”. “Era la seva passió”, ha reiterat Barbé llegint una carta de la filla de Muriel Casals.

Foto portada: un moment de l'homenatge a Casals. Autor: David B.
L’expresident, Artur Mas. Autor: David B.

La presidenta d’Òmnium a Sabadell, Teresa Mira, ha recordat els vincles de Casals amb Sabadell, ciutat on no va néixer (perquè la família s’havia exiliat) però sí hi va créixer.

“La meva Muriel ve dels espais compartits, Iniciativa per Catalunya Verds, la nostra ciutat, l’alcalde Farrés, la Fundació Bosch i Cardellach i el procés constituent. Vam treballar per un país millor, reivindicant la condició de ciutadania i la distribució justa de la riquesa i els recursos naturals. A partir de la manifestació del 10 de juliol de 2010 va passar a ser un referent del nostre país”, ha recordat Mira en relació a la protesta contra la sentència del Constitucional que retallava l’Estatut aprovat per referèndum quatre anys abans. “Va modernitzar Òmnium i Jordi Cuixart continua ara aquell lideratge, sent la principal entitat cívica d’Europa”, ha palesat, constatant que Casals lluitava sempre per passar de la protesta a la proposta.

L’exdiputat Germà Bel ha glossat la seva breu trajectòria parlamentària: “vam tenir una trajectòria de sis mesos però molt intensa”, qui l’ha definit com a “prudent” amb “un sentit de l’equitat i l’equanimitat”, amb “gran templança” i “fortalesa”. “Quan va morir va ser una sotragada molt gran perquè ens ajudava a ser millors i ens vam quedar molt fotuts”, ha finalitzat. En nom de la Fundació Bosch i Cardellach, el seu actual director Josep Maria Benaul, ha destacat l’obertura, serenor i naturalitat del caràcter de Casals. Tot l’acte ha anat acompanyat de la lectura de poemes de Lluis Casals, pare de Muriel, publicats a L’esclat que ara m’ofrenes. Posteriorment el poeta Feliu Formosa ha presentat l’evolucio de la poesia de Lluis Casals.

L’acte ha acabat amb una actuació musical i tres vídeos des de Bèlgica per a l’ocasió dels exconsellers Lluis Puig, Toni Comín i l’expresident Carles Puigdemont. “Ens hem recordat d’ella per pensar què faria la Muriel o que contenta estaria la Muriel”, ha assegurat Puigdemont, destacant el “somriure de fermesa de Muriel”. Un muntatge amb un discurs de Casals, icònic (‘Nosaltres som el somni’) i el Cant dels segadors han clos l’homenatge dues prop de dues hores.

Muriel i Forcadell

L’homenatge a Casals ha tingut ben present també una altra sabadellenca, Carme Forcadell. Mentre Casals presidia Òmnium, Forcadell feia el mateix a l’ANC. Eren els inicis de l’anomenat procés sobiranista. Després les dues van anar en les llistes de Junts pel Sí. Forcadell va ser escollida presidenta del Parlament. Casals va morir al cap de pocs mesos atropellada per una bicicleta a Barcelona.

 

“El tàndem Muriel a Òmnium i Carme Forcadell a l’ANC va ser espectacular, es complementaven a la seva manera. Un tàndem espectacular”, ha recordat la germana de Casals, Isabel Casals. “La Muriel sumava però amb la Carme multiplicava”, havia assegurat abans Teresa Mira.

L’acte ha comptat també amb la presència del germà de Josep Rull, exconseller en presó com Forcadell. El delegat de la UAB al campus de Sabadell ha recordat els “presos polítics i exiliats” i el seu vincle amb la UAB en alguns casos, com per exemple Raül Romeva.

Foto portada: un moment de l’acte. Autor: David B.