L’Espai Polivalent del Parc de Nord ha estat l’escenari de la jornada commemorativa del desè aniversari de la fundació de la Federación de Asociaciones de Inmigrantes del Vallès (FAIV) que agrupa 27 associacions de Latinoamèrica, Àfrica i Àsia. En el decurs de l’acte, que comptà amb nombrosos convidats, es plantejaren les seves propostes de reforma de la Llei d’Estrangeria.
Segons Hugo Colacho, fundador de l’entitat, aquesta fou creada fa una dècada per a unir forces, defensar els drets dels immigrants, evitar la manipulació d’aquest col·lectiu enfront les pràctiques clientelars dels partits polítics i pressionar al govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero, que llavors estava elaborant la reforma de la Llei d’Estrangeria.
De fet, la seva primera acció d’importància fou la Marcha por la Igualdad que va sortir en setembre de 2009 des de Sabadell i Terrassa per a confluir el octubre a Madrid on s’entrevistaren amb els diputats de la comissió parlamentària que estava tramitant la reforma de la Llei d’Estrangeria. Malgrat que llavors no aconseguiren tots els seus objectius sí assoliren que s’estimessin algunes de les seves propostes com la regularització de les dones immigrants víctimes de la violència masclista, la homologació dels carnets de conduir o la reducció a la meitat dels terminis par accedir als habitatges de protecció oficial que aleshores era de cinc anys per al lloguer i deu per a la compra.
També s’aconseguí que en les reagrupacions familiars es concedís no solament el permís de residència, sinó també el de treball o el reconeixement del certificat d’antecedents penals, un documento imprescindible per obtenir els permisos, dels ciutadans del Nepal.
Reforma integral
En la jornada estava previst que funcionessin tres taules de treball: una sobre els pobles en lluita amb representació de Xile, Colòmbia i Bolívia, una altra destinada a immigració i habitatge que està treballant en la constitució d’una cooperativa d’habitatge i la tercera sobre la reforma de la Llei d’Estrangeria. Finalment, només es posà en marxa aquesta darrera que presentà les seves propostes per tal de modificar la legislació que regula els drets i deures dels immigrants a Espanya.
En aquest sentit es plantejà una “reforma integral” d’aquesta llei, començant pel seu títol per a denominar-se Ley de Ciudadanía Global e Universal on es contemplen els efectes de les futures migracions provocades pel canvi climàtic. Entre les mesures que es proposen es troba la supressió dels Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) –anomenats els “Guantánamo espanyols”- i la seva substitució per albergues per a tota la població, autòctona o estrangera, l’eliminació de les restriccions al reagrupament familiar o acabar amb la “purga” de tres anys per obtenir el Número de Identidad de Extranjeros (NIE).
Així mateix proposen la creació del Instituto Nacional y Autonómico de Inmigraciones amb l’objectiu de defensar els drets de la població estrangera i controlar els eventuals abusos contra ella. En un altre ordre de coses, es propugnà combatre l’extrema dreta racista amb més drets i deures per als immigrants. Per exemple, concedir papers a aquells immigrants víctimes de violència racista, eliminar les traves burocràtiques per accedir a documents vitals com el Certificado de Integración o impulsar mesures de discriminació positiva per als immigrants que podrien ser considerats com “minories nacionals”.
Intervencions i parlaments
L’acte comptà amb els parlaments de nombrosos representants d’entitats cíviques, institucions i de partits polítics. Manuel Navas, president de la Federació d’Associacions de Veïns de Sabadell (FAVS), indicà que autòctons i immigrants pateixen els mateixos problemes si pertanyen a la mateixa classe social, encara que amb un plus de patiment sectors com els immigrants, les dones o els joves. Així mateix, reivindicà el caràcter de Sabadell com a ciutat oberta i plural. Safir, refugiat sirià, exposà la terrible situació dels seus compatriotes expulsats del seu país.
Arcadi Oliveras, realitzà una dura crítica de l’economia capitalista que no cobreix les necessitats de les persones quan existeixen els recursos per això, que provoca la desigualtat, como es reflecteix en la dada de l’ONG Intermon-Oxfam, segons la qual 26 individus acumulen els mateixos ingressos que 3.800 milions de persones. Un sistema econòmic que està destruint el planeta.
Marta Farrés, alcaldessa de Sabadell, incidí en la identitat de la ciutat formada per gents vingudes d’arreu i indicà que el problema no radica en l’origen de les persones, sinó en si aquestes són pobres. Apuntà al “parer fonamental” que poden jugar les ciutats en aquest tema per garantir la convivència i evitar un Sabadell de dues velocitats. Així mateix va apel·lar a la creació d’un “front comú” per no fer un ús partidista de la immigració i combatre el discurs xenòfob de Vox.
Babaikar, exposà la tasca que desenvolupa el Servei Ciutadà d’Acolliment als Immigrants (SCAI) i va reclamar que en un futur no hi hagi la necessitat d’organismes com aquest. Antonio Vega, ex regidor del PP, explicà els motius que li menaren a votar a favor del manteniment del SCAI quan aquest va estar a punt de desaparèixer.
El exdiputat de ERC, Joan Tardà, manifestà que la Llei d’Estrangeria o Llei Corbacho com la qualificà i la Llei d’Asil espanyoles són les més regressives d’Europa i lamentà la derogació de la Llei de Justícia Universal que permetia jutjar en España a dictadors i genocides estrangers. Tardà es mostrà esperançat en la constitució d’un “govern progressista” que impulsi aquestes reformes legals i torni implantar la justícia universal.
També van intervenir els seus companys de partit, la senadora Ana Surra d’origen uruguaià, Oriol Amorós, secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat i del seu soci de coalició el diputat Joan Josep Nuet els quals manifestaren amb diversos matisos la defensa d’una societat diversa i orgullosa de ser-ho, la lluita per la igualtat, el combat contra el racisme o les crítiques al concepte “Europa fortalesa”; així com diferents reformes de la legislació vigent como la reducció del temps per accedir a la nacionalitat espanyola (deu anys per als ciutadans estrangers que no són latinoamericans) o un Pacte Nacional per la Interculturalitat.
La representant de l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) mostrà la seva solidaritat amb les lluites de tots els pobles i la seva preocupació per la crisis del Mediterrani. Manifestà que “Catalunya és l’última colònia d’Espanya” i reivindicà la independència del país per poder aprovar les “nostres lleis” sense que siguin tombades pel Tribunal Constitucional i per donar resposta als problemes de la societat. Així mateix distribuí una fotografia de Carme Forcadell per tal que fos signada pels assistents i fer-la arribar a presó.
També van intervenir representants de moviments socials xilens i colombians que exposaren la situació en els seus països en les acciones que els immigrants d’aquestes nacionalitats a Catalunya estan desenvolupant per a donar a conèixer les seves lluites.
La jornada finalitzà amb la degustació del asado típic d’Urugai i amb diverses actuacions musicals i danses dels països dels membres de la FAIV.
