La recepta per a Farrés: governar per tothom, treball en equip, diàleg i mirar endavant

La formació del nou Consistori no ha estat exempta de polèmica. El govern municipal, format arran del pacte entre Farrés (PSOE) i Morell (Podem) no ha agradat a tothom, i s’han produït mobilitzacions en contra. Què n’opinen les principals personalitats vinculades a les organitzacions i entitats sabadellenques? Com entenen que ha de ser el nou govern? Els socialistes estaran a l’altura?

Parlem amb algunes persones molt vinculades a aquesta ciutat que abans i durant la campanya van ser entrevistades a la secció ‘Sabadell proposa‘ per veure què n’esperen del nou govern liderat per Marta Farrés.

Cap a on hem d’anar? 

Els entrevistats s’han posat força d’acord en allò que demanen a l’actual Consistori. Cal que el govern municipal aprengui dels errors que s’han comés durant els anys anteriors, i que remin tots en la mateixa direcció.

“Cal recordar que es governa per 200.000 persones i no només pels qui els han votat”, diu Escartin. Escartin ha recordat que la ciutat té uns “reptes ben definits”, i que, aquells que ara són a l’oposició també els contemplaven. Per tant, cal que “en les grans coses de ciutat, que tothom es posi d’acord”. Per Escartin, “a vegades les petites coses també són grans temes de ciutat”.

En el mateix sentit parla el President de l’Oficina del Centre, Jordi Molins, que demana que el govern treballi en equip, els problemes de curt termini, com els relacionats amb la neteja, però també enfocant-se en allò que necessita la ciutat a llarg termini.

“Necessitem un govern on les decisions es prenguin d’una manera transversal, perquè els problemes no afecten només una regidoria”, explica Molins.

Per últim, tot i que l’arquitecte, urbanista i exregidor Manel Larrosa, té clar que els nous regidors han de passar per una necessària etapa d’aprenentatge, espera que l’Ajuntament “cooperi i dialogui intensament amb la ciutat, ja que aquest ha estat l’error dels darrers anys”.

L’ombra del bustisme 

També hi ha hagut un acord important pel que fa referència a l’antiga etapa bustista de l’Ajuntament de Sabadell. En general, les persones consultades pensen que és una època que ja ha de quedar superada, tot i que alguns són més durs que altres quan parlen d’aquesta qüestió.

“Jo em crec que la Marta Farrés no va tenir cap relació amb el cas Mercuri. Si ella ho diu, jo m’ho crec”, assegura Molins. I la des del Gremi de Fabricants, Aymerich aposta per passar pàgina. “És moment de mirar endavant, i de construir una ciutat entre tots, des de la honestedat”, diu.

Menys benèvol s’ha mostrat Benaul, que ha assegurat que “és evident que és una persona que va estar vinculada al bustisme, però les responsabilitats ja es veuran judicialment”. Aquesta també la recolza Larrosa, que diu que “no s’ha de judicialitzar la política”. Això sí, Benaul afegeix que “Bustos no va créixer al marge del partit, la terra era el partit, i va créixer i es va desenvolupar a plaer dins del partit”. Tot i això, també reconeix que és “un error centrar-se en això”.

La necessària autocrítica del quatripartit

Benaul parla de que les acusacions a Farrés i al seu partit venen d’aquells que han perdut les eleccions, i creu que és una estratègia equivocada.

“Farien bé en fer-se autocrítica, per què un partit que va tenir cinc regidors n’ha passat a tenir deu, tenint en compte el passat que tenia”.

En la mateixa línia parla Navas, que assegura que Esquerra i la Crida estan molt “ofesos” per aquest pacte de govern, i reflexiona sobre la possibilitat que aquestes dues formacions “posin pals a les rodes” a l’hora de dur a terme les polítiques necessàries per la ciutat.

Les protestes de dissabte

Tot i presentar opinions polítiques força diverses, les persones amb les que ens posem en contacte asseguren que, els agradi més o menys, el nou govern és absolutament legítim i cal respectar la voluntat que la ciutadania va expressar a les urnes. Cal també que, aquells que no han guanyat, sàpiguen entendre el missatge que els han transmès a les urnes.

“Les persones són grans quan saben administrar les victòries però potser encara són més grans quan saben administrar les no victòries”, diu el que fou primer Síndic de Greuges de la ciutat, Josep Escartin.

Escartín ha mostrat el seu absolut rebuig sobre el caire de les mobilitzacions que es van produir dissabte. “Jo crec que el dret a manifestar-se òbviament hi és, però ningú té el dret a fer coses com les de dissabte”. També ho ha fet així el director de la Fundació Bosch i Cardellach, Josep Maria Benaul, que ha estat molt contundent: “condemno absolutament les mobilitzacions del dissabte, sense pal·liatius. Les formes són el fons”.

Els entrevistats estan d’acord en que en una democràcia és perfectament legítim protestar quan sigui necessari, però creuen que les actuacions que es van viure dissabte no es poden permetre. A més, alguns reforcen la idea de que cal acceptar les decisions de la ciutadania, tant si ens són favorables com si no. Molins, afegeix que, des del seu punt de vista, no van ser les formes correctes, ni tampoc el moment.

“Sortir a protestar el mateix dia que s’està posant de manifest aquest resultat electoral, no toca”. Afegeix, també, que “si comencem a gestionar aquesta capacitat de convocatòria malament, potser anirem perdent aquesta imatge que hem donat de poble seré i pacífic”.

Molins no és l’únic que ha parlat de pacifisme. La secretària general del Gremi de Fabricants, Núria Aymerich, ha explicat que “tots tenim el dret a manifestar-nos i expressar allò que considerem, però des del màxim respecte, el diàleg i la pau”.

Per últim, el president de la Federació d’Associacions Veïnals de Sabadell, Manuel Navas, ha parlat de feminisme. Explica que li sobta que aquelles persones que insultaven se centraren en les dones, i “no els van dir res als homes, cosa que és de covards”. A més, afegeix que “aquesta mateixa gent, el 8 de març, sortiran al carrer a manifestar-se”. Per últim, lamenta que ni Esquerra ni la Crida condemnin aquestes accions.

Foto portada: Josep Maria Benaul, Manel Larrosa, Manuel Navas, Jordi Molins, Núria Aymerich i Josep Escartín.

Comments are closed.