L'OSV i els interns participants, en la canço

La Simfònica i joves presos col·laboren en una peça musical

  • La Simfònica i una dotzena d’interns a la presó de joves col·laboren en una peça musical.

  • Justícia i els participants volen difondre aquesta col·laboració com un exemple de bones pràctiques.

L’Orquestra Simfònica del Vallès ha particpat en un projecte musical a la presó de joves, on han participat una dotzena d’interns. El tema resultant, Tengo tengo, aplega flamenc, rap i música simfònica en un projecte que va molt més enllà de la música per entrar en la humanitat.

Quan la violinista Canòlich Prats va rebre la proposta de col·laborar en una peça de hip-hop va pensar que seria inviable. No acabava de veure la relació entre el seu instrument i el rap.

En canvi, pel Sahid, el violí era molt important per aquest tipus de música. “El violí es deixa escoltar i en el rap queda molt bé”, assegura malgrat que també va tenir reticències perquè no acabava de veure la relació entre música simfònica, rap i a sobre en àrab i flamenc.

Un mes després, tots dos asseguren que el llenguatge musical està per sobre dels estils i s’han adonat que conjuguen perfectament.

Unió musical

Però mentre que la Canòlich és violonista de l’Orquestra Simfònica del Vallès, en Sahid està intern a la presó de joves de La Roca del Vallès. Són dues històries personals que només tenen un fil conductor: el que els ha permès el programa de música als centres penitenciaris on participa la Simfònica, i que aquest any han comptat amb una dotzena de joves reclusos de la presó vallesana.

Mentre la Canòlich es dedica professionalment a la música, en Sahid, amb pantalons d’estil militar i samarreta sense mànigues, va arribar a Espanya amb 9 anys després d’aconseguir creuar des del Marroc fins la ciutat autònoma de Ceuta. Assegura que en aquest temps mai ha anat a escola a l’estat espanyol.

Una peça de música fusió

L’Orquestra s’ha sumat al taller de música del centre. El fruit ha estat una peça que deixa els estils musicals en un mer corsé. Tengo tengo barreja la bossanova, la música simfònica, el flamenc i el rap en una sola composició.

“El primer dia que van arribar i ens vam presentar estàvem tots molts tallats però al començar a tocar els instruments la comunió va ser inmediata”, recorda la violonista. La peça té dos estils musicals molt marcats, primer el flamenc i després el rap, amb una base de música simfònica.

Estrena amb premsa

Aquest dimarts els participants al programa han estrenat el tema a una representació de la premsa. Només ha faltat el guitarrista, que no ha pogut assistir perquè ha passat a tercer grau penitenciari. El gerent de la Simfònica, Albert Sampablo, ha recordat que “la Simfònica del Vallès té molt clar que no només podem interpretar en una sala de concerts. Ens agrada compartir el nostre projecte amb la comunitat i una part de la comunitat també són els reclosos”.

 Tots els partipants asseguren que s’emporten d’aquesta col·laboració “haver après alguna cosa”. Tant els interns com els músics coincideixen. Tots han après música, però també humanitat i obrir la ment a altres ritmes, gustos i opinions. “En el moment en que es toca una nota, no hi ha idiomes ni fronteres”, asseguren els participants.

Per l’educador social que porta el taller de música, Dani Hernández, ha servit per fer una activitat intercultural. “Normalment al centre els paios van amb els paios, els magrebins amb els magrebins i així”. Segons Hernández, amb l’activitat s’han trencat els grups ètnics i els participants es relacionen entre tots. De fet, a l’exhibició no hi ha cap diferència entre llatins, magrebins o gitanos, els tres grups ètnics que configuren el grup. Segons els participants, la divisió és una altra: els flamencs i els hip-hoperos.

La cançó ha estat escrita en conjunt, i conté frases d’homenatge als 25 anys de la Simfònica i també sentències com: “todos nosotros hemos puesto de nuestra parte para enseñar que la música es arte”.

Què és la presó per a joves i quanta gent hi ha?

El Centre Penitenciari de Joves està situat al costat del Centre Penitenciari Quatre Camins, a La Roca del Vallès. Segons fonts de la Generalitat, hi ha uns 380 interns, d’entre 18 i 23 anys, en pressó preventiva o amb penes després d’un judici.

Set de cada deu interns procedeixen de famílies estrangeres, i entre el 30 per cent restant, hi ha un alt percentatge de persones d’ètnia gitana.

Segons els educadors i treballadors socials del centre, és important per a la possible reinserció que durant la seva estada al centre penitenciari, els reclusos tinguin moltes activitats a fer durant el dia. “L’important és que s’enganxin a fer alguna activitat, la que sigui”, diu Xavi Buscà, responsable de la Unitat d’Educació No formal del centre penitenciari.

“Hem d’aportar normalitat”, assegura Buscà, que defineix el major èxit del projecte encapçalat per la Simfònica en el fet de que ha estat una col·laboració normal i normalitzadora “per a tothom, per als interns, pels músics de la Simfònica i fins i tot per la premsa que heu assistit a l’estrena”.

Comments are closed.