L’Ajuntament ha fet públic aquest dimecres que ha donat inici als tràmits per comprar el conjunt fabril Sallarés i Deu, al barri de Gràcia, i que ocupa tota una illa. S’invertiran 4,5 milions d’euros per a completar el mapa d’equipaments públics de la zona.
El conjunt, organitzat més aviat com a vapor, està protegit des de l’any 1986, actualment amb protecció global i és un Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Està format per quatre naus industrials paral·leles, als carrers de Cellers i Viladomat, i un cinquè edifici amb façana al carrer de Jacint Verdaguer. En realitat, tot el conjunt forma una illa, d’uns 5.900 metrtes quadrats, amb 8.300 metres construits (5.500 a la planta baixa i uns 2.800 al soterrani).
Les quatre naus fan uns 65 metres de llarg i 13 d’ample, amb patis de drapaires coberts entre elles d’uns set metres d’ample. Segons l’Ajuntament, l’element més característic és que tenen parets de maó massís laterals com a elements de suport vertical, i cavalls de perfils laminats d’acer per cobrir els sostres de la planta baixa.
Fernàndez (Urbanisme): “una oportunitat històrica”
L’Ajuntament contextualitza aquesta compra de patrimoni com una “oportunitat històrica”, en paraules del tinent d’alcalde de Cohesió Territorial i regidor d’Urbanisme, Juli Fernàndez. L’Ajuntament no n’ha concretat els usos, més enllà de dir que “la fàbrica Sallarès i Deu té un paper principal de completar un conjunt d’equipaments públics que formen una franja contínua entre l’estació de Can Feu / Gràcia i la plaça del Treball”, des de les piscines de Can Marcet, la prefectura de la Policia Municipal, el CAP Gràcia, l’escola Teresa Claramunt i l’IES Pau Vila. En aquest sentit, fa anys el Mapa d’escoles bressol municipals de Sabadell en contemplava una al barri i també hi ha pendent l’ampliació de l’IES Pau Vila.
La España Industrial SA, Sallarès Deu SA, Textifibra
Al llarg de la història el conjunt ha tingut diverses denominacions: Hilados Mohair, entre 1920 i 1931, La España Industrial SA entre 1931 i 1966, Sallarès Deu SA, entre 1966 i 1983 i finalment Textifibra fins l’any 2005, quan va tancar.
Edifici de Lluis Muncunill, el gran arquitecte de Terrassa
La construcció d’aquest conjunt es va iniciar l’any 1920 amb dues naus projectades per Lluis Muncunill, arquitecte molt vinculat a Terrassa (Ajuntament, Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica, masia Freixa…) però que va treballar a altres municipis tot i que sense tanta intensitat. Durant els anys 30 es van afegir els volums que serien la tercera nau, i durant els anys 40 del segle passat, es va bastir la quarta nau. Als 50 es va fer de bell nou tot l’espai de la tercera nau. I entre els anys 60 i 70 del segle passat, es van fer tres naus subterrànies i es van cobrir els patis interiors.
