Tercer ciicle conferències aigua i món 2019. Autor: David B.

“El peix que consumim conté microplàstics”

És segur menjar peix procedent del mar? I beure aigua de l’aixeta? Aquestes han estat algunes de les qüestions que s’han tractat durant la tercera sessió del cicle de conferències Aigua i Món 2019. El doctor en química analítica, Damià Barceló, i el farmacèutic i Director de Qualitat de l’Aigua a Aigües de Barcelona, Miquel Paraira, han intentat aclarir alguns termes sobre la contaminació de l’aigua i coincidit en que la societat ha de fer esforços per una major sostenibilitat. 

“El peix que mengem té microplàstic i nanoplàstic, i la tonyina del Mediterrani té mercuri”. Això ha afirmat  el doctor en química analítica, Damià Barceló, durant la sessió del cicle de conferències Aigua i Món, sobre la contaminació dels rius, mars i oceans. Tot i la contundència, el doctor assegura que alguns estudis mostren que els peixos encara no arriben a un nivell de contaminació tal, que calgui indicar quina quantitat màxima s’ha de consumir. Però, segons el seu parer, “anem a pitjor”. En aquest sentit reflexiona sobre la contaminació i la considera cosa de tots.

“En la contaminació no podem fer un brèxit“, diu el ponent, i afegeix que “d’aquí uns quants anys, hi haurà més plàstics que peixos al riu”.

També ha parlat sobre les accions humanes que repercuteixen al medi marí, tot citant un estudi en què els investigadors van trobar restes de components de les cremes solars a l’interior dels cossos dels dofins, a Rio de Janeiro. Amb aquesta reflexió, vol seguir amb la idea de que tots duem a terme accions que contaminen el medi.

Damià Barceló al tercer cicle de conferències Aigua i Món 2019. Autor: David B.
Damià Barceló al tercer cicle de conferències Aigua i Món 2019. Autor: David B.

Ara bé, la població mundial viu en contexts socials molt diferents, que cal entendre. Barceló reflexiona sobre la població xinesa, per exemple, que tradicionalment s’ha alimentat a base d’arròs. Però ara, la posició econòmica de molts xinesos els permet gaudir d’altres aliments. “Els ha de dir un europeu, que porta anys menjant entrecots de quilo i mig, que segueixin amb l’arròs?, comenta Barceló.

L’aigua de l’aixeta 

D’aquest tema se n’ha encarregat el Director de Qualitat de l’Aigua a l’empresa Aigües de Barcelona, Miquel Paraira. Tot i que reconeix la gravetat dels nivells de contaminació actuals, assegura que l’aigua de l’aixeta és totalment segura.

“L’aigua de l’aixeta té la màxima garantia sanitària. És el producte alimentari més controlat del món”, afirma el director.

Paraira també ha destacat que les potabilitzadores que tracten l’aigua del Llobregat “són les més punteres del món”.

Els sistemes d’osmosi per a les llars

Si l’aigua de l’aixeta és de tanta qualitat, per què se segueixen venent aparells d’osmosi per a les llars? Aquests és una pregunta que, segons afirma el ponent, sol ser força recurrent. Paraira explica que el canvi que notem al consumir aigua que ha passat pel sistema d’osmosi és, bàsicament, a nivell gustatiu. Segons assegura, l’aigua del Llobregat té un particular gust a sal, que amb l’osmosi particular desapareix. Però també destaca que cal que siguem molt cursos amb el manteniment d’aquests aparells, perquè si no poden, fins i tot, arribar a contaminar l’aigua.

Foto portada: Tercer ciicle conferències aigua i món 2019. Autor: David B.