En el marc dels actes de commemoració del 150è aniversari del Passeig de la Revolució, la seu de l’Associació de Veïns de Covadonga ha estat l’escenari de la taula rodona El riu de Sabadell per tal d’explorar la relació de la ciutat amb el riu en el passat, present i futur. L’acte ha comptat amb les intervencions de l’historiador Josep Benaul, l’arquitecte i membre d’Amics del Ripoll i de l’urbanista, arquitecte i ex regidor de Cultura amb Antoni Farrés, Pere Vidal.
Benaul ha realitzat una exposició titulada L’explotació industrial del Ripoll entre el Molí d’en Torrella i Sant Oleguer on ha explicat l’evolució dels molins del riu, la majoria d’origen medieval i dedicats a moldre farina. Al segle XVIII, a la vigília de la revolució industrial, als set kilòmetres de riu hi havia cinc molins que moguts per energia hidràulica es transformarien en molins industrials. L’any 1849, quan comença a introduir-se la màquina de vapor hi havia a la llera del Ripoll entre Castellar i Ripollet 31 molins fabrils. Una dada que expressa l’ús “molt intens” de l’energia hidràulica en comparació amb rius amb un cabdal molt més potent com ara el Ter. L’arribada del tren el 1855 i la tecnologia del vapor modifiquen el paper de l’aigua en la producció que deixa de ser emprada com a força motriu sinó com agent químic en els processos de fabricació tèxtil com ara el tint o el rentatge. Un canvi que afavoreix la instal·lació d’indústries a la ciutat fora de l’àmbit del riu. Benaul ha finalitzat el seu periple històric al 1911, a la vigília de l’electrificació de la indústria, tot esmentant les dues majors fàbriques de la llera del Ripoll: Ca la Daniela i Can Quadres.
Josep Maria Masagué, ha realitzat una descripció, amb el títol El patrimoni del riu Ripoll, amb fotografies, plànols i apunts sobre la seva evolució i estat de conservació dels molins d’en Galí, Torella, d’especial interès per tractar-se d’un molí paperer, d’en Font, Xic, Tres Creus i Sant Oleguer. Així mateix ha esmentat altres elements del patrimoni arquitectònic del riu com la Torre de l’Aigua, la caseta de les aigües o el pou de glaç.
Projectes de futur
Pere Vidal ha començat la seva dissertació, titulada El Ripoll i la ciutat avui, recordant que d’aquí un any, l’abril de 1999, s’inaugurà el “carrer de riu”, producte d’un intervenció que va iniciar-se el 1996 i que va implicar un conjunt d’actuacions com la instal·lació de col·lectors i depuradores que van permetre que un espai degradat, insalubre i privatitzat fos apropiat socialment i s’obrís a la ciutat. Així es va crear el Parc Fluvial del Ripoll contenia elements d’indústria, horta, natura, lleure i cultura.
Vidal ha considerat que aquests objectius s’han consolidat i es va preguntar que s’ha de fer ara quan han passat 20 anys. En aquest sentit, ha propugnat que el Ripoll esdevingui un “espai estratègic de ciutat”. Sabadell s’ha construït –ha afirmat- entorn a l’eix nord-sud i ara toca reconstruir un nou eix est-oest, “de la vila romana de Can Feu a la vila romana de La Salut”. Per això cal treure les barreres existents, sobretot la Gran Via, i pensar en la reutilització de grans edificis com la Caserna de la Guàrdia Civil, l’Artextil, la Fira, el Taulí o la Universitat. Així mateix ha defensat amb vehemència el caràcter del Ripoll com “espai singular de la ciutat” que pot tenir una projecció catalana, estatal i europea. Per la varietat i densitat del seu patrimoni industrial i paisatgístic pot convertir-se en un “territori-museu” que hauria d’obligar a repensar el sistema de museus de la ciutat.
Respecte al patrimoni industrial, ha plantejat –sense concretar-les- uns nous tipus d’activitats que ho facin possible. També, ha advertit sobre la seva massificació com espai de lleure i ha proposat per combatre-la diversificar d’aquesta oferta, obrint el Parc de Santiga i apostant per cinc àmbits en el rodal per fer picnic amb foc.
En el torn de paraules, Manel Larrosa, urbanista i regidor de la matèria amb Antoni Farrés, ha indicat que l’àrea del Ripoll hi ha 35 hectàrees de sòl industrial, en gran part buits i mans privades, i que només activitats productivament viables podrien rellançar econòmicament la zona.
