R4 Renfe. Autor: ACN.

La R4 de Renfe pendent de les millores en seguretat un any després de l’accident mortal a Vacarisses

Un any després del descarrilament d’un tren a Vacarisses en el qual una persona hi va perdre la vida i 49 van resultar ferides, el procediment judicial per esclarir els fets continua obert i la R4 segueix esperant les millores en la seguretat.

Els ferits diuen que s’han sentit “abandonats” i els alcaldes dels municipis afectats expliquen que la comunicació “és nul·la” tant amb Adif com amb Renfe. El pla de xoc a la línia, que s’havia de presentar a principis d’estiu, encara és una incògnita. De moment, l’única obra important prevista és la instal·lació del sistema ERTMS per evitar col·lisions entre trens com la que es va produir a Castellgalí, dos mesos després de l’accident de Vacarisses. L’actuació tan sols està licitada i no té data.

El 20 de novembre del 2018, tot just fa un any, una persona va perdre la vida i 49 més van resultar ferides en un accident de tren a Vacarisses. Lluís Carnicer, que hi viatjava, denuncia la situació d'”abandonament” que pateixen les víctimes per part de Renfe i Adif. “Encara esperem explicacions i la única comunicació va ser que reclamés si no volien que arxivessin el meu cas”, comenta. Com ell, l’Ainhoa Herráiz, lamenta que únicament es dediquin a passar-se la pilota de qui té la culpa. “Busquen un responsable i no l’han trobat”, afegeix la jove, que encara està fent rehabilitació per la contractura que va patir a l’esquena, però pagant-s’ho de la seva butxaca perquè ells “posen el mínim i et donen l’alta”, assegura.

A hores d’ara les víctimes encara no han estat indemnitzades perquè el cas segueix obert. Des de Renfe, el seu portaveu, Antonio Carmona, però, subratlla que s’està allargant “pel procés judicial”, ja que “s’han d’esclarir els fets i les causes” però que, tan bon punt s’acabi, “cobraran les indemnitzacions”. El portaveu, però, evita entrar en detalls de l’accident i apel·la al fet que cal esperar que “el jutge determini les causes”.

Sense millores

Tan Herráiz com Carnicer asseguren que no han percebut millores en la línia des de que van viure l’accident. Carnicer ha de continuar agafant el tren cada dia per feina i assegura que s’han fet actuacions “en punts concrets i on l’accident, però no tens cap garantia que no petarà per cap altre lloc”. Herráiz, que l’agafava cada dia, ara només ho fa quan no li queda cap altra opció i “amb por”. “Seus al seient i esperes que no passi res”, explica la jove.

Des de l’administració local, la percepció és la mateixa. Montserrat Badia (PSC), alcaldessa de Castellbell i el Vilar, diu que hi ha hagut “alguna millora però no totes les necessàries”. L’alcaldessa, que recorda que des del mateix ministeri de Foment s’ha reconegut l’abandonament de la línia, lamenta que es traslladi part de les responsabilitats del manteniment de les vies als ajuntaments. Posa com a exemple els passos elevats o els ponts, que passen pel seu terme i que estan obsolets. Fa només quinze dies, diu, un taxi va caure daltabaix pel seu mal estat. “Si tenim quatre ponts i cada un costa 700.000 euros és normal que no puguem fer front”, lamenta Badia, que insisteix en el fet que, des dels ajuntaments, “estem en continua vigilància però per molt que vulguem els pressupostos no ens ho permeten. Per això fa una crida a que “altres administracions actuïn”.

A Vacarisses, l’alcalde, Antoni Masana (ERC), lamenta que un any després de l’accident “la comunicació amb Renfe i Adif segueixi sent pràcticament nul·la”. Recorda que arran dels fets, el mes de febrer passat es va celebrar una reunió a Madrid entre els responsables de Foment i els alcaldes de la Catalunya Central i dels consells comarcals d’aquest territori.

En aquella trobada, l’executiu espanyol va anunciar la implantació del nou sistema de seguretat ERTMS, que va licitar-se el passat mes de juliol. També es va acordar crear una comissió de seguiment per informar de les inversions concretes. “Després d’allò no hem sabut res més”, lamenta Masana, que diu que “l’únic que segur s’ha fet ha estat la intervenció en el talús que va provocar l’accident”, ha apuntat. El batlle afirma que només han rebut notícies a través dels mitjans de comunicació o les xarxes socials. “Hi ha bones paraules i bones intencions, però sobre el terreny s’ha fet poca cosa”, comenta.

Des del Consell d’Alcaldes del Bages, el seu president, Eloi Hernández, també lamenta la manca d’informació. Com Masana, va saber de la licitació dels ERTMS pels mitjans. Després de molt “picar pedra”, diu, el 16 de desembre es farà la segona reunió de la comissió de seguiment. “Potser llavors ens ho expliquen”, afegeix.

Hernández denuncia que, tot i els dos sinistres, “les inversions no s’han fet”. Malgrat que celebra la nova licitació, subratlla que caldrà esperar temps perquè funcioni a l’R4. La instal·lació, segons va anunciar Foment quan la va licitar, té un termini d’execució aproximat de 72 mesos.

L’ERTMS és una tecnologia que serveix per controlar el trànsit ferroviari, i que té dues parts; una al tren i una altra a la via. Entre les dues, es millora la senyalització i les comunicacions entre els trens, i dels trens amb les vies. Amb aquest sistema, el xoc entre dos trens a Castellgalí, en el que va perdre la vida la maquinista, s’hauria pogut evitar.

Pressupostos realistes

Masana espera que el nou executiu espanyol sigui capaç de revertir la situació i d’assumir un “compromís” amb els usuaris d’aquesta línia. Així, demana al govern que tiri endavant “uns pressupostos que siguin realistes i que incloguin obres que realment puguin fer-se”.

L’alcalde de Vacarisses assenyala que la necessitat de modernitzar l’R4 no només és imprescindible per garantir la seguretat dels passatgers, sinó que també està vinculada amb un increment de la freqüència de pas dels trens que circulen per aquesta línia. “Només tenim un comboi cada hora, el que és totalment insuficient”, comenta l’alcalde que apunta que aquest fet fa que molts veïns prefereixin desplaçar-se amb els seus vehicles privats. “Si es fessin aquestes millores, es podria incrementar la xifra de trens i per tant hi hauria més persones que optarien pel transport públic”, comenta Massana que recorda que la C-55 i la C-58 són dues vies molt congestionades.

Actuacions concretes

Des de Renfe, Carmona reconeix que són conscients de la necessitat de millorar l’R4 i per això la ferroviària està “invertint milions en millorar l’accessibilitat a les estacions”. Tot i això, insisteix en el fet que, malgrat el dèficit, “és segur viatjar”. “En el moment que Adif ens permet conduir és perquè reuneix els requisits per a poder-ho fer”, subratlla.

Per la seva part, Adif ha declinat fer declaracions, però sí ha respost, mitjançant un comunicat, que s’han fet cinc actuacions per assegurar el tram on es va produir el sinistre, així com vuit més per reforçar els talussos entre Manresa i Terrassa.