- El BOE ha publicat aquest divendres el llistat de les víctimes espanyoles als principals camps nazis.
- S’obre un període d’al·legacions i correccions d’un mes d’un llistat amb incorreccions i oblits.
Poc de mig segle després de la mort del general Franco i més d’una dècada després de l’aprovació de la Llei de memòria històrica, el govern espanyol ha publicat al Butlletí Oficial de l’Estat els noms dels més de 4.400 espanyols que van morir, qualificats per Franco com apàtrides, al complex de camps de concentració de Mauthausen. N’hi ha una quinzena nascuts a Sabadell.
Antoni Hilario Planellas no volia anar a la Guerra Civil. “El meu pare estava contra tota forma de violència però hi va haver d’anar”, recordava des de la cadira de rodes el seu fill Antoni, prop dels 90 anys, el gener de 2018 a la porta lateral del Museu d’Art de Sabadell, on el seu pare havia viscut i s’instal·lava en el seu honor una placa de record. Quan Franco va guanyar la guerra, Hilario Planellas va creuar la frontera ferit. Va ingressar en un hospital i de França ja va anar a un camp de concentració. No hi va tornar. Dos anys després, el 8 de gener de 1941 i amb 37 anys perdia la vida al camp de Gusen. Hilario Planellas va deixar fills, que encara el recorden emocionats. No va deixar descendència el jove Jaume Paloma, un altre sabadellenc que va morir als camps nazis, també a Gusen i també el 1941. Ho va fer amb 24 anys, solter i sense fills. Havia viscut al Raval de fora, al Centre. Des de fa un any i mig una placa a terra el recorda.
Tant Hilario com Paloma apareixen en un llistat amb més de 4.000 noms més, una quinzena nascuts a Sabadell, com a espanyols que van morir als camps nazis, sobretot del camp de Gusen, pertanyent al complex de Mauthausen. Ara, 75 anys després del final de la Segona Guerra Mundial, i gairebé 44 anys després de la mort de Franco, el govern espanyol ha publicat al Butlletí Oficial de l’Estat els noms de les víctimes. Un gest de reparació tardà i una de les mesures incloses a la Llei de memòria històrica, que permetrà als descendents inscriure les víctimes com a morts.
Coincidències i divergències
El llistat publicat al BOE inclou 15 noms de sabadellencs. Però el número de víctimes elaborat pels historiadors locals (en això Sabadell té una notable trajectòria historiogràfica) situa el número de víctimes mortals als camps nazis en 39 i en 21 el número de supervivents. En realitat 40 morts i 20 supervivents si es té en compte el cas d’Enric Tomás Urpí. Una història de màxima complexitat, lluny de les pel·lícules de bons i dolents que tant abunden quan es mira la història. Tomás Urpí va anar a caure a un camp nazi com la resta de deportats. Tan o més republicà, antifranquista i antifeixista com la resta. Però ell va sobreviure als camps col·laborant amb els nazis, traint, ferint i matant deportats. Així es va plantar al maig de 1945, quan Gusen va ser alliberat. Dos dies després va ser enxampat i ajusticiat per antics deportats, que es van venjar d’ell.
L’única forma de relacionar el llistat del BOE i Sabadell és pel lloc de naixement. D’aquí el salt de 15 a 39 en la majoria dels casos. No és que el BOE deixi fora més de la meitat de víctimes locals. És que més de la meitat de les víctimes no havien nascut a Sabadell. Ja feia dècades que Sabadell tenia gran quantitat de mà d’obra migrada d’altres zones d’Espanya. Veure els llocs de naixement dels deportats és veure també l’evolució migratòria del Sabadell dels anys 30. Per exemple, Rafael Montllor, Emili Marqués o Emili Català provenien d’Alcoi. Antonio Aguilar Sánchez havia nascut a Orán (Algèria). Laureano Alegre a Alcalá de la Selva (Terol). Celestí Altarriba a Gironella, Jaume Aris a Sallent. Josep Coll a Vilarrodona. I així. Dels 39 deportats morts, 13 van néixer a Sabadell (sense comptar Enric Tomás Urpí), set a la resta de Barcelona (la pròpia Barcelona, Santa Perpètua, Ripollet, Gironella, Navarcles i Sallent). Cinc eren alacantins (la majoria d’Alcoi). Quatre més eren aragonesos (dos d’Osca i dos de Terol), dos murcians, tres tarragonins i tres lleidatans. A més, hi havia un nascut a França i un altre a Algèria. Tots ells van emigrar a Sabadell a guanyar-se la vida. Tots ells la van perdre a Àustria.
Errada i debat: el doble Jaume Casanells i el cas Enric Tomás Urpí
A simple vista, entre els 15 noms de Sabadell sí hi ha una errada. Hi ha dues persones, Jaime Cansanillas Jene, de 32 anys, i Jaume Casanelles Gené, de 42 anys, que van morir el 8 d’abril de 1941 a Gusen. Es tracta del mateix home. La historiografia local registra el cas de Jaume Casanellas però cap Jaime Cansanillas. El llistat del BOE també té en compte com a víctima dels camps Enrique Toucas Urpe, que va morir el 7 de maig de 1945, dos dies després de l’alliberament a mans de les tropes dels Estats Units. Amb tota probabilitat es tracta d’Enric Tomás Urpí, que la historiografia local considera supervivent dels camps malgrat que morís a les 48 hores de l’alliberament.
En principi el llistat del BOE només inclou les víctimes dels camps de Mauthausen i el de Gusen. Als sabadellencs que van morir al terrible castell d’Hartheim, com Eugeni Arqués, Rafael Montllor, Salvador Vidal i Francesc Sas els relaciona com a morts al camp de Gusen. Molts deportats a Gusen acabaven al castell, on morien gasejats. A banda d’això, José Pérez Coello va morir a Ternberg, un altre subcamp de Mauthausen-Gusen. Jaume Aris i José Sánchez van morir al camp principal de Mauthausen. Pedro Monter Ferrís va morir al camp d’extermini d’Auschwitz. Sí apareix al llistat com a mort a Auschwitz. No obstant, la gran majoria de sabadellencs morts als camps nazis ho van fer a Gusen, on van deixar la vida 31 dels 39 sabadellencs morts als camps nazis.
Obert a canvis
Per elaborar el registre del BOE s’ha recollit la informació dels llibres que es custodien a la seu del Registre Civil Central sobre els espanyols que van morir. Ha estat contrastada amb altres bases de dades. No obstant, la informació no és exacta, ja que no inclou unes 700 víctimes que es van notificar des de França mitjançant certificats de defunció però que el franquisme va arraconar per evitar reclamacions dels familiars a Alemanya.
10.000 deportats; 5.000 morts
Més de 10.000 espanyols van ser deportats als camps de concentració nazis i eliminats de la nacionalitat per decisió del govern de Franco, qui va pactar-ho així amb el nazisme de la mà del llavors ministre d’Exteriors falangista, Ramon Serrano Suñer, cunyat (El cuñadísimo) de Franco. Més de 5.000 hi van deixar la vida.
Sabadell recorda els deportats
El passat mes d’abril el govern espanyol en funcions es va decidir instaurar el 5 de maig com el dia d’homenatge als espanyols deportats i morts a Mauthausen i els altres camps i a totes les víctimes del nazisme a Espanya. El 5 de maig de 1945 va ser el dia que es va alliberar el camp de Mauthausen. Des dels anys 80 del segle passat a Sabadell se celebrava un acte durant l’Aplec de la Salut, al maig en record dels deportats. L’any passat es va passar al gener i l’acte es fa a la plaça de Montserrat Roig, periodista qui va estudiar àmpliament les històries dels deportats catalans als camps nazis. Així mateix en els darrers anys s’han fet diversos actes a la ciutat en record dels deportats. El Museu d’Història de Sabadell ha coordinat el procés de recerca, amb exposició inclosa: Deportats. 60 sabadellencs als camps nazis.
