El casal Pere Quart ha acollit aquest dijous una taula rodona per parlar de les dones empresonades al franquisme, que ha comptat amb la presència de tres testimonis.
Per començar la commemoració hi ha hagut una visita guiada per l’exposició Preses de Franco, produïda per l’Associació Catalana d’Investigacions Marxistes, i que ha comptat amb la presència de la regidora de Cultura, Montserrat Chacon, que s’ha dirigit al públic per recordar que “una societat lliure i plena no pot ser construïda sense memòria”.
Presons de dones, redempcions de penes de treball i repressió ha estat el títol de la taula rodona que ha donat veu a les tres sabadellenques empresonades durant el franquisme. Abans, Josep Lluís Martín Berbois, doctor en Història Contemporània, ha parlat del franquisme i de la guerra per “destacar el paper que hi va tenir la dona”.
Testimonis reals del franquisme
Després de la classe magistral d’història, Mª Carmen Gámez, Isabel Nágera i Francisca García han parlat de la seva experiència i la seva història personal. Nágera va ser detinguda arran de l’assassinat d’un treballador d’una tèrmica del Besòs i, al cap d’un any, la van enviar la presó durant quatre mesos fins que la van indultar amb la mort de Franco.
Per la seva banda, la Francisca havia estat “mobilitzada” des dels 16 anys i formava part del Partit Comunista. Al 1971 van fer unes pintades durant una manifestació, pel qual va passar dos mesos a la presó, fins que es va escapar. “Vaig estar amagada a Reus fins que vaig donar a llum a la meva filla. La vaig donar als meus pares i em vaig exiliar a París”, diu García, que ha seguit lluitant pels drets de la dona.
“Encara que hagin passat molts anys, hi ha coses en les que tinc un buit a la memòria”, explica Nágera, que creu que això és perquè la memòria, tal com expliquen els psicòlegs, tendeix a esborrar les experiències traumàtiques. “Li dono moltes voltes però hi ha coses que no puc recordar”, conclou.
