Simulació del futur projecte al castell de Can Feu. Autor: Ajuntament.

El castell de Can Feu, un pol de formació en agricultura ecològica?

  • L’Ajuntament presentarà la rehabilitació del castell de Can Feu als fons europeus Next Generation. 
  • L’executiu municipal vol convertir la Torre d’en Feu en un centre formatiu centrat en l’agricultura ecològica. 

Per primera vegada un govern municipal de Sabadell presenta una idea del que vol fer amb el castell de Can Feu. L’anterior govern el va recuperar però sense presentar mai un ús definit. Ara l’actual executiu el vol convertir en un centre d’agricultura ecològica, tot sufragat amb els fons europeus, que encara s’han de concretar. En tot cas, el govern de Marta Farrés calcula que recuperar el castell i convertir-lo en tot el que volen fer rondarà els 10 milions d’euros, vuit pel cap baix. 

La ciutat té un llarg llistat de béns de propietat municipal sense ús, alguns fins i tot Bens Culturals d’Interès Nacional com el Molí Mornau o masies que cauen des de fa 40 anys com la de Ca n’Oriac, l’annex de la masia de Can Rull o la de Can Llong, que ja no es recuperarà.

A aquest reguitzell patrimonial, en el darrer mandat s’hi va afegir el castell de Can Feu, el 70 per cent de la fàbrica Artextil o les naus de l’antiga Sallarés Deu, també coneguda com l’España Industrial. “Recuperar patrimoni per recuperar no serveix de res. Hem de vetllar pel seu ús perquè si ens gastem milions d’euros hi ha d’haver un retorn a la ciutat”, ha començat la seva intervenció Marta Farrés, per presentar el projecte del govern per recuperar el castell abans que caigui. En tot cas “una idea”, un “punt de partida”, ha reiterat sovint l’alcaldessa.

Les xifres són de vertigen i, potser d’aquí la prudència, més encara quan es vol rehabilitar a compte d’uns fons europeus encara sense lletra petita. Evitar que s’ensorri a curt termini farà reservar mig milió d’euros els dos propers anys. Però consolidar-ne l’estructura ja ascendeix la factura a tres milions i mig. Per rehabilitar el castell i dur a terme el projecte que vol Farrés, la xifra rondarà més els 10 milions d’euros que no pas els vuit.

No obstant, el punt de partida també és que el castell de Can Feu no és un edifici qualsevol. Menystingut al llarg de la història per bona part dels entesos (no tots), és molt estimat per la ciutadania. Aquí Farrés ha apuntat una novetat: a partir dels darrers estudis (s’entén que enquestes telefòniques) és el segon element més destacat pels sabadellencs, el segon més icònic, només per darrera de la Torre de l’Aigua. Un castell romàntic del segle XIX que també és el primer cop de vista a la ciutat entrant des dels Ferrocarrils de la Generalitat i visible des de bona dels barris.

Què volen fer-hi al castell de Can Feu?

La proposta del govern municipal és rehabilitar la Torre d’en Feu (més coneguda com el castell de Can Feu) per convertir-la en un centre “ecoambiental d’integració social i formativa”. És a dir es vol fer un centre de formació en agricultura ecològica i gestió forestal per a persones en atur o a la recerca de feina. Una nova extensió del Vapor Llonch lligada al Parc Agrari, ara molt centrat a Can Gambús però proper al castell (tot i que amb una autovia al mig). Un centre d’horta, per produir aliments, on es formin jardiners i també gestors forestals.

“Com a ciutat i com a formadors podem créixer molt en l’agricultura i l’agroalimentari. Tenim una aposta de ciutat com el Parc Agrari que volem allargar fins tot els entorns del castell, i fer arribar l’ús dins del castell. Ens permetria abocar-hi un centre de formació ambiental, on fem coses molt testimonials però podem tenir una línia per formar en la recuperació gestió dels boscos, en agricultura ecològica… i el castell i el seu entorn és un gran espai. La idea és destinar les cavalleries a aula de formació, també una part interior del castell i l’entorn del castell, com els jardins, poden tenir un entorn per recuperar hivernacles d’horta i fins i tot recuperar part de l’estimat però desaparegut bosc de Can Feu”.

L’extensió del projecte és molt ampla, ja que inclou els 4.000 metres quadrats del conjunt arquitectònic, 2.000 metres quadrats de cavalleries i 10.000 metres exteriors, tant l’antic jardí com una part de l’extint bosc que encara té un cert ús agrícola. “Volem restituir el conjunt, tant l’edifici com el jardí com una part de l’antic bosc de Can Feu”, reitera Farrés. Un bosc, gairebé mitificat, que va ser arrasat entre la República, la Guerra Civil i el primer franquisme.

El castell reservarà espais per a arxiu, sala d’actes i d’exposicions, aules de formació i un coworking. Les cavalleries tindrien tallers i l’exterior un gran hivernacle, zona d’horta, floricultura i jardineria i espai de pràctiques.

D’altra banda, el castell a més d’aules de formació serà (si arriben els diners europeus) una mena d’incubadora d’empreses a nivell agrícola. Ara Sabadell té dos vivers municipals, un més aviat industrial a Can Roqueta, i un altre més aviat de serveis al Centre de Promoció Empresarial de Fira Sabadell.

Transició ecològica

Tot el projecte per portar el castell del segle XIX al segle XXI va lligat a conceptes de moda com ‘economia circular’, ‘quilòmetre zero’, ‘economia verda’ i ‘emergència climàtica’. I és que una part dels fons europeus van destinats a aquesta línia de transició ecològica mentre que l’altra gran part del programa va destinat a la digitalització de l’economia.

Què costarà el projecte?

L’Ajuntament estima la rehabilitació integral del castell de Can Feu i la seva conversió en centre ecoformatiu en un cost d’entre vuit i 10 milions d’euros, que volen que financi la Comissió Europea, dels quals Espanya ha de rebre 140.000 milions. A hores d’ara però els fons europeus, anomenats Next Generation i que monopolitzen el debat entre els agents econòmics des del passat estiu, són inconcrets. Per exemple, Farrés ha reconegut que encara no se sap que la Comissió Europea finançarà el 100 per cent dels projectes escollits o si caldrà cofinançar-ne una part, com a la DUSI per exemple (Europa va posar 9 milions i l’Ajuntament 9 milions més). “Si permeten finançar tota la recuperació anirem a per totes, si no, buscarem altres partners i vies de finançament com és habitual”, ha reiterat Farrés. El mateix faran si el projecte no és escollit. El miraran de fer, però a un altre ritme, i buscant finançament d’altres administracions com l’Estat, la Generalitat o la Diputació.

La proposta (el “punt de partida” del govern) es presentarà a entitats com l’Associació Cultural Can Feu, la Fundació Bosch i Cardellach, les associacions de veïns implicades o la Fundació Miquel Agustí, vinculada al Parc Agrari i també a la Universitat Politècnica. “Al final el projecte final canviarà respecte a la nostra proposta però creiem que l’Ajuntament ha de liderar el debat ja que per això tenim un govern”, afegeix Farrés.

Vuit projectes locals als fons de la Unió Europea

Més enllà de la Torre d’en Feu, el govern presentarà en públic a finals de març la proposta de projectes municipals que presentarà als fons Next Generation. Farrés ha parlat de vuit projectes, en alguns casos impulsats per l’executiu municipal i en altres casos impulsats per agents privats amb la col·laboració de l’Ajuntament.

Foto portada: simulació dels hivernacles amb el castell de Can Feu de fons. Autor: Ajuntament.

Comments are closed.