El dia 6 de gener arribaran els esperats reis d’Orient carregats amb milions de regals que els més petits de la casa s’encarregaran de desembolicar; un rere l’altre. Cada any en regalem més, de joguines, i moltes d’elles acaben arraconades perquè els nens són incapaços de gestionar la ingent quantitat de regals que reben al Nadal. Com pot afectar aquesta sobreabundància a les futures personalitats?
Parlem amb Ricardo Alberto Migliorelli, psiquiatra infantil de l’Hospital Parc Taulí, perquè expliqui la ciència que hi ha darrera de les joguines i alguns consells per gestionar, de la millor manera possible, el moment de regalar.
Vostè creu que estem fent massa regals als nens?
Sí. Això forma part de l’esperit consumista de la nostra època. Està molt bé demostrar l’afecte a través de regals, però se’ns està marxant de les mans, sobretot amb el tema de la tecnologia. Els nens ara s’estimen més regals tecnològics.
Hi ha teories que asseguren que l’ideal és fer-ne quatre. Com ho veu?
Crec que no cal fixar necessàriament un número, sinó que cal que la quantitat s’adeqüi a l’economia familiar i que la gent no s’endeuti per això. A més, cal que tingui una relació amb les necessitats del nen i la seva edat. Però per exemple, a casa meva, els nens reben tres regals: un principal, un accessori i un de petit.
Com haurien de ser els regals?
Els regals han de tenir cert sentit educatiu, qüestions que estimulin la pràctica de l’esport, d’activitats a l’aire lliure, per davant de la tendència a regalar objectes electrònics i videojocs.
En aquest sentit, cada cop es regalen més ordinadors, mòbils o tauletes i cada cop a edats més primerenques. Com pot afectar això al desenvolupament d’un nen?
Doncs lamentablement és absolutament impredictible. Abans es tenien mòbils en l’adolescència, ara hi ha nens que ja els tenen en la primària, als set o vuit anys. Fins i tot estan connectats a xarxes socials. Els nens habiten en aquest món digital i virtual, per tant, sens dubte hi haurà conseqüències a llarg termini. Encara hem de valorar com aquests nois acabaran gestionant tota la informació que els arriba.
Estem veient algunes conductes addictives vinculades a aquest fet. Cada cop tenim més nens amb tendència a l’aïllament. És un gran entreteniment, al ser interactiu inclús ho és més que la televisió, i en alguns moments s’utilitza per què els nens es tranquil·litzin, un ús abusiu que pot ser bastant problemàtic si no es compensa amb altre tipus d’activitat. Cal prioritzar els jocs en família, les passejades, sortir en bicicleta.
Què passa quan sobreestimulem d’aquesta forma als nens?
Això forma part de l’esperit consumista en què hi som tots immersos. Canviem de mòbil amb massa freqüència, utilitzem més roba de la que necessitem. I per tant, introduïm als nens d’una forma precoç en aquest univers en que nosaltres mateixos vivim. Els nostres valors són bastant qüestionables.
Això pot afectar a les personalitats futures?
Tant en adults com en nens estem observant un nivell bastant alt d’insatisfacció general. En el cas dels infants, les joguines tenen un component màgic, espectacular, fetitxista. Són joguines que brillen, són prometedores d’entreteniment, i després s’esgoten ràpidament.
Com podem gestionar els capritxos dels nens?
Forma part dels reptes de l’educació. Ser pare o ser mare no és una qüestió merament passiva d’anar responent a les demandes dels nens ni de l’estímul comercial en què estem. Es tracta, justament de fer factors d’ajustament.
No ens hem de limitar a donar els catàlegs de regals als nens, per què escullin quins volen, sinó que hem de parlar amb ells per veure què necessiten, què tenen de l’any passat. És una bona oportunitat per revisar joguines i adonar-se’n que mai les van utilitzar, per adonar-se’n d’aquelles coses els nens demanen en un arravatament compulsiu i nosaltres comprem. És un bon moment per revisar les joguines poc utilitzades i portar-les a una companyia de donatius.
Però no ho hem de veure només d’una forma catastròfica, hem de veure que és una oportunitat per educar els nens.
Quin paper han de tenir els familiars, a l’hora de regalar?
Cal que els adults que volen regalar es posin d’acord en quantes joguines s’han de regalar, així com a la quantitat de diners que s’hi destinaran. Si no, pot arribar a ser un despropòsit. Cal que el moment de regalar sigui una dinàmica familiar. Cal posar-se d’acord.
