La crisi dels refugiats ja no omple tantes portades, però segueix sense aturador. De fet l’any 2018 va representar un rècord de sol·licituds d’asil a Espanya, amb més de 54.000. No totes, ni molt menys, venen del Mediterrani. Tres de cada quatre es deneguen. Sabadell està en el programa estatal amb places en la primera fase i també en la fase de seguiment. A més, l’Ajuntament ha iniciat altres iniciatives.
El passat divendres la regidora de Drets Civils, Míriam Ferràndiz, va presentar les polítiques d’acollida a les persones refugiades. Aquestes en són les principals claus.
1. Rècord en peticions d’asil a Espanya
El número de refugiats que van arribar a Espanya l’any 2018 va ser superior als 65.000 persones, un 130 per cent més que l’any anterior. Durant l’any 2017 es van demanar 54.000 peticions d’asil a Espanya, segons la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat. Tot un rècord en termes absoluts. Però només una de cada quatre es resolen favorablement.
2. Més enllà de la crisi del Mediterrani
D’on provenen les peticions d’asil? Els ciutadans que més sol·liciten asil són de Veneçuela. El segon país amb més sol·licitants és Colòmbia. El tercer és Síria. N’hi ha dels cinc continents.
3. Els incompliments
3. Segons els compromisos contrets pels estats, Espanya hauria d’haver tramitat prop de 20.000 peticions d’asil entre setembre de 2015 i setembre de 2017. Tots provinents de la crisi dels refugiats al Mediterrani ja que dos terços dels asils haurien de venir de ciutats gregues i el terç restant d’Itàlia. Però la xifra només ha estat de 2.500 tramitacions, segons l’Oficina d’Asil i Refugi.
4. Sabadell: de 10 a 65 places per a la primera acollida
Quan comença l’ajuda a Sabadell? Un cop feta la sol·licitud d’asil. Llavors se’ls allotja en un dels habitatges de la primera fase del programa per un temps d’entre sis i nou mesos. Se’ls paga allotjament, despeses de manutenció, escolarització de menors, formació d’adults, transport, vestuari, diners de butxaca i altres prestacions. Tot reglamentat pel programa estatal. El número de places de primer acollida s’ha multiplicat per 6,5 en quatre anys a Sabadell. Llavors hi havia 10 places (d’un total de 27 a tota Catalunya) i ara n’hi ha 65, gestionades per la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat o la Funfació Apip-Acam. Durant l’any 12018 es van acollir 132 persones.
5. La segona fase
La segona fase preveu un màxim de 12 mesos, amb prestacions més limitades i concentrades en habitatge i manutenció. Es fa un acompanyament per mirar que els beneficiaris obtinguin una certa autonomia social en el país d’acollida. En aquesta fase hi ha a Sabadell 161 persones, entre les quals 34 famílies al complet.
6. Un recurs singular
6. Un altre recurs, únic de Sabadell, és el programa Tenderol. Està dirigit a les persones amb so·licitud denegada o fora del circuit estatal. Ha rebut 17 usuaris des de setembre de 2017.
7. Altres accions a Sabadell
Entre altres accions, l’Ajuntament ha signat un conveni amb Refugiats Benvinguts per facilitar el contacte entre refugiats i ciutadans que vulguin compartir el seu habitatge. Amb el Consell Intersectorial d’Empresaris de Sabadell i Comarca (CIESC) s’ha signat un conveni per inserir laboralment els refugiats que resideixen a Sabadell. D’altra banda, s’han fet dues edicions de reforç escolar per a infants i joves, amb 11 participants cada una. I s’han destinat 30 places gratis per a practicar esport al Gimnàs Municipal, al Centre, i a les Piscines Joan Serra, a Sol i Padrís.
Entre els acollits en primera fase, els de seguiment i el singular Projecte Tenderol, a Sabadell hi ha 236 persones refugiades. A dia d’avui arriben a Sabadell el 6 per cent dels refugiats en primera acollida que arriben a Catalunya. La ciutat representa el 3 per cent del total de la població catalana. La regidora de Drets Civils, Míriam Ferràndiz, creu que amb aquestes dades Sabadell es consolida com a Ciutat Refugi.
