Sabadell recorda la tràgica història de les germanes Masachs

Emília i Angelina Masachs Borruel a Saint Junien
Emília i Angelina Masachs Borruel a Saint Junien

[Nota de la redacció: aquest article va ser publicat originalment el mes de maig de l’any 2018]

La matança d’Oradour-sur-Glane durant la Segona Guerra Mundial forma part de la història universal de la infàmia. 190 homes afusellats. 245 dones i 207 nens metrallats i cremats vius dins de l’església on s’havien amagat. Tot a càrrec de diverses unitats de l’exèrcit alemany nazi. Una vintena de les víctimes eren refugiats espanyols entre elles dues sabadellenques: Emília Masachs i la seva germana Angelina, llavors dues nenes refugiades després de la Guerra Civil. Ara el Museu d’Història les recorda. 

Emília i Angelina Masachs i Borruell tenien 11 i 7 anys quan van morir en la matança nazi, un símbol per a la Resistència francesa i mostra de la barbàrie de la Guerra Total. El pare, Joan Masachs, treballava en una filatura. La mare, Emília Borruell, va arribar a Sabadell als anys 20 des del País Valencià. Masachs i Borruell es van casar l’any 1932 i un any després van tenir la primera filla, Emília. L’any 1936 va néixer l’Angelina.

La família, al monument a Colom.
La família, al monument a Colom.

Amb l’esclat de la Guerra Civil, el pare es va allistar a l’exèrcit republicà. La família al complet va exiliar-se a França, al febrer de 1939. La mare, es creu que les dues filles també, van ser enviades al municipi de Saint Martin-Belle-Roche, a la Borgonya, fins a finals del 1939. Després van ser confinades al camp d’Argelers, fins el 1940. Finalment es van poder retrobar amb el pare, que va passar a un grup de treballadors estrangers al municipi d’Oradour-sur-Glane, a la regió del Llemosí. La família va quedar atrapada enmig de l’ocupació alemanya.

Enmig de la batalla de Normàndia, el 10 de juny de 1944 es va produir la matança a Oradour. Es creu que com a venjança per la mort d’un capità de les SS a mans dels partisans. Va ser una de les matances més grans comeses pels nazis a França. “Oradour-sud-Glane és el símbol de les desgràcies de la pàtria. Convé preservar el seu record, ja que cal que mai més semblant desgràcia es reprodueixi”, va proclamar el general De Gaulle un cop acabada la Segona Guerra Mundial. Aquell dia van morir 642 persones, gairebé tots els habitants d’Oradour-sur-Glane. Tampoc van quedar gairebé edificis ni infraestructures. Entre els morts, les dues nenes de Sabadell que havien anat a l’escola i es van refugiar a l’església amb els companys.

Els pares van sobreviure-hi, van poder refer la seva vida a Oradour, tenir un altre fill i una filla, i tornar a Sabadell l’any 1948.

Objectes al Museu d’Història

Des d’aquest dimarts el Museu d’Història recorda les dues germanes. S’hi exposen fotografies familiars, llibres sobre la matança i dues llambordes stolpersteine, de l’artista alemany Gunter Demnig, que es col·locaran el proper 10 de juny davant la darrera casa de les germanes a Sabadell, al número 558 de la carretera de Barcelona, a la Creu de Barberà.

La col·locació de les llambordes coincidirà amb el 74è aniversari de la matança. S’hi farà un acte d’homenatge i record de la mà del Memorial Democràtic.

Foto portada: les dues llambordes dedicades a les germanes. Autor: cedida.

Comments are closed.