Està previst que al 2019, si es compleix el calendari, les urgències de l’hospital Parc Taulí siguin ampliades. De moment, el comitè d’empresa de l’hospital denuncia que la manca de llits i personal i que el servei d’urgències està col·lapsat. A peu de carrer, el denunciat col·lapse es viu amb més resignació que no pas una altra cosa.
Els usuaris són els principals afectats per aquest col·lapse, però viuen la situació amb calma i resignació. Són les sis de la tarda i a la primera sala d’espera hi ha unes 40 persones, entre pacients que no han estat atesos, acompanyants i familiars. En aquell moment surt Antonio Salguero, que ha anat a urgències per mal d’esquena i malestar. S’hi ha estat des de dos quarts de quatre, gairebé dues hores, però surt satisfet. Amb ell va la seva filla, amb qui s’han trobat al mateix hospital per casualitat. “Per mi ha anat bé, avui hi ha bons metges i he anat més ràpid que l’any passat”, explica ella, que ha anat d’urgències per una sinusitis està contenta pel tracte que li han donat.
“Entre una cosa i l’altra esperes cinc hores mínim”, es queixa la Montse L. M. Ha acompanyat a la seva parella perquè perd sang i, després d’una bona estona, encara esperen els resultats d’una analítica per poder fer el diagnòstic. “Hem estat dues hores per la primera visita i ara està ell sol a la segona sala d’espera, tot i que l’any passat era pitjor”, assegura.
Gairebé mig dia esperant
Per fer l’espera més amena, alguns acompanyants surten fora de l’hospital a prendre l’aire o fumar. És el cas del Manel Cespedes, que ha vingut a acompanyar la mare d’una amiga. Són a l’hospital des de les deu del matí i, més de vuit hores després, segueixen esperant l’ecògraf:
El metge ha dit que per assegurar-se el diagnòstic vol fer una ecografia”. “He vist un senyor que porta 24 hores al box, aquí véns i no saps quan sortiràs”, diu el Manel.
També voltant pel costat de l’entrada d’urgències hi ha Roberto Holguín, que espera impacient una trucada que li permeti entrar a veure la seva dona. “Vam venir ahir a les set, l’han operat d’urgència aquest matí i encara no l’hem pogut veure”, explica. En aquest cas, el problema que l’afecta és la manca de llits disponibles, ja que la pacient segueix a la sala de reanimació perquè no hi ha lloc a la planta de semicrítics on hauria d’anar.
Una sanitat afectada per les retallades
Els diferents usuaris coincideixen en dir que el sistema sanitari és un dels més castigats per la crisi i les retallades. “És normal esperar tant, hi ha pocs hospitals, molta gent i falten diners”, afirma el Manel, que s’agafa la situació “tal com bé, no hi ha més remei”.
La Montse va més enllà i assegura que “les sales estan amb menys il·luminació i tot”. Tot i això, afirma que “es noten les retallades però l’any passat vam arribar a esperar 24 hores per un diagnòstic”. El Roberto també es mostra contundent definint la sanitat com un “desastre total”. “La sanitat i l’educació haurien de ser el principal d’un país, si això no va bé la resta tampoc n’anirà”, sentencia.
One Comment