- A Catalunya, la primera causa de mort entre la població de 15 a 34 anys és el suïcidi.
- L’hospital Parc Taulí va ser pioner en oferir un programa per eradicar i prevenir les conductes autolítiques.
El Programa de prevenció del suïcidi del Taulí ha atès més de 300 adolescents des que es va crear, l’any 2008. Els conflictes familiars i acadèmics són els principals factors de risc, mentre que les extraescolars i el contacte social són essencials per a llur prevenció i recuperació. Per tant, és clar que la pandèmia ha desequilibrat aquests mecanismes i, en conseqüència, hi ha més intents autolítics des que ha començat el curs escolar 2020-21.
Els adolescents que s’intenten suïcidar no acostumen a patir cap trastorn mental, sinó que tenen problemes per gestionar les emocions negatives com la frustració o la ràbia. Fins el 2008 no hi havia cap protocol en tot l’Estat per tractar aquestes incidents i, per això, l‘hospital Parc Taulí va considerar que era hora de posar fil a l’agulla. “Teníem la sensació que els centres donaven una resposta insuficient a les temptatives autolítiques dels menors d’edat i vam crear el que ara s’anomena Codi Risc Suïcidi (CRS)”, explica el psicòleg clínic Joaquim Puntí.
El CRS dóna un màxim de 24 hores (48 si cau en cap de setmana) per atendre a la víctima. Els joves arriben a Urgències, sovint per una sobredosi de fàrmacs, i quan el pediatra valida que ja no hi ha cap risc orgànic per a la salut dels menors, aquests passen en mans d’un psiquiatre que valora les probabilitats de repetir la temptativa. Si són altes, els ingressen directament a planta; si són baixes, els envien a l’Hospital de dia perquè segueixin el Programa de prevenció del suïcidi.
Durant el confinament domiciliari d’ara fa un any, tot aquest circuit també va romandre tancat. “De març a juny, gairebé no vam tenir cap cas” assegura la doctora Rebeca García. Però, una vegada ha tornat a començar el curs, el Programa de prevenció del suïcidi ha tornat als seus paràmetres habituals. De fet, a partir de l’octubre ha augmentat el ritme.
“Portem quatre mesos consecutius amb més temptatives de les habituals. Normalment, registrem uns 40 intents anuals, i aquest gener ja en portem sis; però al novembre, n’hi van haver vuit” afegeix el psicòleg Joaquín Puntí.
Per una banda, els experts associen l’anul·lació del tercer trimestre i l’allau d’activitats en família, com la rebosteria, els concursos amb el paper higiènic i les videoconferències, amb una disminució de les temptatives de suïcidi. Els factors de risc van disminuir i es van potenciar els elements gratificants. Per altra banda, a partir de la segona onada s’ha invertit la situació: han reaparegut els estressors i han desaparegut totes les proteccions.
“Les extraescolars, els amics, i la socialització en general són eines molt importants per desenvolupar i reforçar la personalitat dels nens” alerta la psiquiatra Rebeca García. “A més, després de gairebé un any, tots estem més fatigats psicològicament, i això també influeix” afegeix.
Sí. Sense voler generalitzar, la doctora Rebeca García reconeix que, la majoria de casos, són noies de 14-15 anys. Els desencadenants acostumen a ser els conflictes amb els pares i les frustracions acadèmiques, estressors que avoquen al menor a una sobreingesta de pastilles.
En aquests casos, la intervenció és principalment psicològica i no sol ser necessari reforçar el tractament amb fàrmacs. La Dra. García i el Dr. Puntí són dos dels professionals que atenen als menors del CRS del Taulí i els ensenyen estratègies per gestionar les emocions negatives. Com a mínim, els pacients tenen una sessió cada setmana i, normalment, al cap de cinc visites ja obtenen l’alta de l’hospital. Aleshores, però, ingressen al Centre de de Salut Mental Infantojuvenil (CSMIJ), on se’ls sotmet a un seguiment d’un any.
La intervenció en els menors que s’han intentat treure la vida acostuma a ser més fàcil que en els adults. En primer lloc, perquè tenen una conducta suïcida amb menys trajectòria, ja que els atenen al primer intent. A més, en la majoria de casos el problema és una mala gestió de les emocions, mentre que els adults tenen més probabilitats d’haver desenvolupat un trastorn mental, fet que dificulta significativament el procés de recuperació. Finalment, també hi ha un motiu fisiològic, i és que els infants i adolescents tenen un cervell més plàstic, i per tant amb més capacitat d’adaptació a les conjuntures del moment, que els majors d’edat.
