Toni Torrejón assegura que sempre “ha gaudit de la bicicleta”, des de ben petit. Després de fer el servei militar va començar a competir de manera oficial fins que ho va haver de deixar per motius laborals. Anys després, Torrejón va decidir tornar a competir però combinant aquesta activitat amb els reptes solidaris. Els dies 4 i 5 de juny pedalarà durant 30 hores seguides amb l’objectiu de recaptar fons per a l’Associació Asdent.
En què consisteix exactament el repte d’aquest cap de setmana?
Consisteix en rodar durant 30 hores en un circuit extrem parant el mínim possible. No és un circuit convencional, és extrem perquè hi haurà diferents zones de gespa o sorra i també obstacles com revolts molt marcats, rampes empinades, on s’ha de portar la bicicleta a coll per poder-les pujar, o moltes escales, unes 5.640. És una mica una bogeria.
Quina és la preparació a nivell físic per poder afrontar un repte d’aquesta magnitud?
Físicament s’ha de fer una programació d’uns cinc o sis mesos on et dediques exclusivament a aquest repte. Són uns entrenaments que faig a diari, excepte un dia a la setmana, i són de llarga duració. Normalment duren unes 2 o 3 hores i després es compaginen amb altres més llargs, que poden arribar a les 12.
I a nivell psicològic?
És molt important que també hi hagi una bona preparació. Es tracta de tenir una ment molt oberta i clara. Hi ha petits trucs per fer-ho, com proposar-te metes curtes i que es puguin assolir, no pensar en coses impossibles. No has de pensar mai en les hores que et queden, s’ha d’anar enganyant la ment.
Quin és el moment més dur d’una cursa que dura tantes hores?
La matinada és el pitjor perquè és una barreja de son i cansament. Hi ha moments en què realment estàs fotut, però es pot arribar a superar. Si ets dur, superes aquests moments amb una mica de cafeïna i segueixes endavant.
Quan portes tantes hores és important que la gent t’animi o al final un se n’acaba cansant?
Això és el que t’ajuda a tirar endavant. Sí que hi ha moments en què t’agradaria estar més sol per poder pensar en el que estàs fent, però l’ànim de la gent és l’empenta que et fa tirar endavant i poder-ho aconseguir. M’encanta que em vinguin a veure, és el que m’ajuda a tirar endavant i sempre que puc paro un moment per saludar a la gent i donar-los-hi les gràcies.
Quina és la part més difícil del circuit?
Les escales o les rampes molt empinades, però segurament ho són més les rampes perquè has d’agafar la bici a coll. S’han fet rampes que tenen una pendent tan gran que no es pot circular amb la bici, i l’has d’agafar o circular empenyent-la.
Quines característiques ha de tenir una bicicleta per aquest circuit?
La bicicleta és la segona part del repte, perquè teòricament l’adequada seria una de ciclocròs, però per afegir-li un al·licient és farà amb una que no és l’adequada. Serà una bicicleta urbana amb una roda de 20 polzades, molt petita, i amb bastant pes. El model s’ha inspirat amb les de ciclocròs, però realment no hi té res a veure i això serà un handicap més pel repte.
En quin moment vas decidir que faries curses solidàries enlloc de dedicar-te només a la competició?
Faig curses normals, a nivell de Catalunya, però em venia de gust fer alguna cosa més, fer reptes extrems però amb una finalitat solidària. Ho vaig provar i aquest ja serà el tercer, hi ha alguna cosa que t’enganxa.
Com tries a quina associació ajudaràs?
Primer ho vaig fer amb Càrites Sabadell i navegant per internet vaig descobrir la malaltia de Dent, que té un nen petit de Barcelona. Em vaig informar a l’associació Asdent i a partir d’allí vaig fer un repte amb ells. Al principi tenia la intenció de fer una associació diferent cada any, però m’he quedat atrapat amb Asdent.
L’Associació Asdent ajuda a nens amb la malaltia de Dent. En què consisteix aquesta malaltia?
És una malaltia minoritària, una mutació del cromosoma X que afecta al ronyó. Les persones que la pateixen perden substàncies com el fòsfor o el calci per l’orina, que han de recuperar amb medicaments. Es tracta de recaptar fons per investigar aquesta malaltia.
En algun moment t’has plantejat deixar-ho?
Alguna vegada potser sí, però hi ha molta gent a darrere que et dóna suport. En aquesta ocasió, l’Eva, la mare del nen de Barcelona afectat per la malaltia, correrà una estona amb mi durant el cap de setmana.
Foto portada: Torrejón, amb la samarreta de la cursa. Autora: L. Arderiu.
