La Simfònica i el Cor dels Amics de l’Òpera inicien el Bicentenari del naixement de Richard Wagner a Sabadell.
La soprano Maribel Ortega i el tenor José Ferrero llargament aplaudits.
Aquest divendres ha tingut lloc el primer concert dels tres programats per tal de commemorar el bicentenari del naixement del compositor Richard Wagner. Amb una Simfònica ampliada, el director, Daniel Gil de Tejada, ha transmès al públic assistent la màgia, la melodia i la força de la música wagneriana.
La primera part ha constat de diversos fragments de tres peces, l’Holandès errant, l’Entrada dels invitats de Tannhäuser i Tristan i Isolda. L’acurada precisió de tots els instruments on en alguns moments han destacat les tubes i els clarinets, juntament amb la força i la finor del cor, han creat un clima malenconiós engrandit per les superbes veus dels dos cantants convidats.
La segona part, amb composicions més conegudes ha destacat per l’ímpetu dels músics i la potència del cor. Diversos fragments de l’òpera romàntica Lohengrin, estrenada a Weimar el 28 d’agost de 1850, han accentuat la valuosa aportació de Wagner a la música clàssica. Considerada la més italiana de les seves composicions, ha inspirat també pintures i escultures.
Amb Els mestres cantors de Nurenberg i el passatge Silentium! Silentium! ha arribat la grandesa del concert fusionant-se les veus del cor i l’orquestra, envaint el teatre del vigor i l’ímpetu necessaris perquè el públic assistent aplaudeixi amb ganes. Cal remarcar que aquesta obra és un homenatge de Wagner a la música i a l’art en el seu sentit més ampli. És l’única comèdia que va escriure i on deixa, de manera excepcional, d’utilitzar els temes mitològics.
Diversos passatges de Les Valquíries, potser una de les òperes més conegudes de Wagner, gràcies segurament al fragment anomenat La cavalcada de les Valquíries, intenta posar punt i final al concert commemoratiu, però l’ovació dels espectadors fa que, finalment, el director regali el melancòlic, trist però grandiós, Cor dels peregrins de l’òpera Tannhäuser.
Per a Wagner, la música era la més gran expressió d’allò que es designa com a universal que es pogués concebre. Segons ell, l’esperit humà no ha pogut mai trobar millor manera de comunicar la seva veritable essència. La Simfònica i el Cor han transmès aquesta sensació i ho faran igualment diumenge, dia 1 de desembre a la Faràndula (a les 18 hores) i el dia 4 al Palau de la Música de Barcelona.
