Imatge portada: Lorena Calderón posa davant d'un mural, obra de la grafitera Zurik, d'homenatge a la pel·lícula 'El viaje de Chihiro'. Autor: MAClaveria.

Lorena Calderón: “ser dibuixant no ha estat una decisió, és el que sóc”

Amb només 22 anys, la dibuixant Lorena Calderón (Sabadell, 1997) ha signat el seu primer treball professional: ‘Soulmate’ (ànima bessona). Vint pàgines, incloses al número inicial de la nova revista Planeta Manga, en les que Calderón explica la història d’una nena solitària que troba per primer cop a un amic amb el que jugar. Aprofitant la publicació parlem amb la jove autora per conèixer-la més.

‘Soulmate’ no és una història nova. Amb ella, Lorena Calderón ja va guanyar, al 2017, el Concurs de Manga del XXIIIè Saló del Manga de Barcelona. ‘Amigo del alma’ es va titular aquella versió primigènia. “A Planeta van veure les pàgines i em van proposar passar-les al format de la publicació que estaven preparant”, rememora Calderón. Des de fa unes setmanes es pot llegir al primer exemplar de la revista Planeta Manga, que aplega una vintena d’històries d’estil manga fetes per autores i autors de l’estat. Calderón va créixer veient l’anime que s’emetia per televisió i llegint tot el manga que podia. Impregnant-se de cultura japonesa i deixant-se influir per l’estil dels seus autors preferits, entre els que destaca la Rumiko Takahashi (autora de ‘Ranma 1/2’) i l’Studio Ghibli (amb ‘El viatge de Chihiro’ com a pel·lícula preferida). Amb aquest background l’autora s’ha trobat com peix a l’aigua en la publicació.

No era el primer cop que la dibuixant guanyava un certamen. Amb 15 anys es va endur el primer premi del Concurs Manga de Manlleu. El primer reconeixement a molts anys de dibuix, la seva gran passió des de ben petita. “Sempre he tingut clar que volia ser dibuixant. La meva família em diu sovint que vaig néixer amb el llapis a la mà. Ser dibuixant no ha estat una decisió, és el que sóc”, assegura ella.

Imatge: fragment de la primera pàgina de 'Mi amigo del alma', versió prèvia a 'Soulmate', que recull el número 1 de Planeta Manga. Autora: Lorena Calderón.
Fragment de la primera pàgina de ‘Amigo del alma’, versió prèvia a ‘Soulmate’, història recollida al número 1 de Planeta Manga. Autora: Lorena Calderón.

També en plena adolescència, i com a excusa per obligar-se a publicar pàgines de còmic amb una certa periodicitat, es va inscriure a Subcultura.es, que aglutinava una àmplia comunitat virtual de creadors i lectors de webcòmics. El web va tancar al 2018 després d’una dècada de funcionament. “Al meu entorn no trobava artistes i aleshores em vaig topar amb Subcultura. Em va agradar molt la comunitat que hi havia, formada per professionals i no professionals. Allà vaig començar a contactar amb el món artístic”. D’aquella època és ‘Electro’, un webcòmic on l’autora barrejava molts dels seus interessos, com la mitologia clàssica o la cultura japonesa. Després va venir ‘Contradicción’, que posteriorment Calderón va rebatejar com a ‘Lluvia de Verano’, on narra la història d’amor entre dos joves que es troben en un hospici. 50 i 30 pàgines publicades, respectivament. “M’adonava que com més dibuixava i més m’exposava a les xarxes, més millorava. La diferència era una passada. També vaig començar a conèixer referents del còmic d’aquí, més enllà d’autors de manga que ja seguia”.

De forma gairebé simultània a la publicació de Planeta Manga, Calderón també ha col·laborat en la revista de còmic local Paper de Ceba. Ho ha fet parlant de l’anarcosindicalista i feminista Teresa Claramunt (Sabadel, 1862), a travès d’una nena de l’actualitat que la descobreix a Claramunt gràcies a la seva mare. En paral·lel, continua treballant en el seu projecte de còmic ‘Raphismaya‘. “El projecte que més em representa ara, en quant a estil i to de la història”. Raphismaya és la bruixa més poderosa d’un poblet andí tot i que és difícil de veure perquè viu aïllada. “En aquesta història he volgut parlar de com, per poder satisfer les teves necessitats d’èxit professional, ho arrisques tot: l’amor, la companyia,…”. El contrapunt de Raphismaya és una nena aprenent de bruixa “que li fa sortir les ganes de diversió i de gaudir la vida”.

Imatge: fragment de la portada del projecte 'Raphismaya'. Autora: Lorena Calderón.
Fragment de la portada del projecte ‘Raphismaya’. Autora: Lorena Calderón.

Arribats a aquest punt, podem observar una constant en l’obra de Calderón: les seves protagonistes solen ser nenes. Sovint, molt independents. “M’agrada fer nenes. Nenes rares. A la majoria de pelis, de còmics,… ens trobem protagonistes masculins. Sobre tot a la fantasia, els herois són quasi sempre nois. Jo sóc dona i se com pot sentir-se una nena d’aquesta edat”, reivindica Calderón.

Però aquesta és només una part de l’explicació del perquè són nenes les estrelles de les seves històries. També hi ha motius biogràfics. “Suposo que ve del meu passat. Jo no he siguit gairebé mai una nena. He anat per davant de la meva edat. No he sapigut disfrutar de la meva infantesa. Sempre m’ha costat socialitzar. Sóc molt sensible i sento que el món em queda gran. Les emocions de la resta em mengen. Em costa integrar-me en un món que no està pensat per persones introvertides i jo sóc la definició d’introversió. De vegades la gent ho confon amb timidesa, però no és el mateix. Tu pots desenvolupar-te bé amb la gent però tens la necessitat real d’estar sol”.

I en aquesta solitud, Calderón dibuixa. “El dibuix és un refugi per a mi. M’ha salvat la vida. És la meva vida. De nena el dibuix era com una mena d’escapatòria per a mi. Em reconfortava moltíssim. A dia d’avui sento que vull parlar pels nens que no han estat nens o que per la qüestió que sigui no se’ls hi ha permès”.

Certament entre les seves creacions trobem molts més exponents d’aquesta inquietud. Per exemple les seves adaptacions d’’Alícia en el país de les meravelles’ o de la ‘Capuxeta vermella’. O en un altre del seus projectes, ‘Yanko’, que ens trasllada a una aldea on una nena abandonada és al darrera del segrest dels nens del poblat, per no viure sola. Un últim exemple: les il·lustracions que Calderón va fer sobre ‘Luciérnagas’, la novel·la favorita de l’artista, obra d’Ana María Matute. El perquè: “Parla dels nens que van haver de perdre la innocència forçadament en un temps de guerra, quan encara no estaven preparats per ser grans. D’alguna manera els van arrencar la infantesa”.

Lorena Calderón a l'Escola Joso Sabadell. Autor: MAClaveria.
Lorena Calderón a l’Escola Joso Sabadell. Autor: MAClaveria.

Pel que fa al futur, aquest es presenta amb optimisme. Hores d’ara Calderón ja té algunes propostes editorials a sobre de la taula però, de moment, no en pot parlar. “Em costa molt de creure-ho. Tinc ofertes bones i estic contentíssima però també tinc sensació d’ofec. Tinc pànic a fracassar i pànic a l’èxit. I també tinc una mica la síndrome de l’impostor. Però, vaja, és bo estar nerviosa per coses bones. Estic bé. Molt contenta i agraidíssima”.

Per ara ‘Soulmate’ és la primera passa en la carrera d’aquesta jove promesa, que aquest curs acaba Art Gràfic a l’Escola Joso Sabadell.

Imatge portada: Lorena Calderón posa davant d’un mural, obra de la grafitera Zurik, d’homenatge a la pel·lícula ‘El viatge de Chihiro’. Autor: MAClaveria.